Esta setmana, en el Debat de Política General, tornàrem a vore dos formes d'entendre la política. Una, la de qui creu que fer oposició consistix a muntar el numeret, alçar la veu i aconseguir un titular. L'altra, la de qui pensem que governar consistix a treballar, prendre decisions i donar solucions.

La caixa de José Muñoz ho resumix prou bé. Un enorme 'TOP SECRET' per a anunciar un suposat informe contra el president Pérez Llorca. El problema és que la caixa estava buida i el que vèrem aquell dia no va ser un informe. Va ser una performance. Molt de teatre i zero continguts, com corroboraren els crits de Isaura Navarro completant el quadre. Perquè quan falten arguments, sempre queda el soroll.

Davant d'una esquerra agitada i entregada a l'escàndol, ens trobem amb la serenitat i la solvència d'una bancada popular que presenta iniciatives i les raona. L'esquerra valenciana porta massa temps intentant convertir la política en un debat sobre el que diuen que fem, mentre nosaltres preferim que el debat siga sobre el que estem fent.

Això és, probablement, una de les principals conclusions que deixa el Debat de Política General: davant del soroll, gestió; davant del relat, resultats; davant de qui continua mirant pel retrovisor, un Govern que està mirant cap avant.

Perquè en política hi ha una diferència que no admet interpretacions: no és el mateix governar que dir que es governa. I eixa diferència es demostra quan els projectes tenen pressupost, quan les obres comencen, quan es reduïxen les llistes d'espera, quan s'activa habitatge, quan es creen oportunitats i quan l'Administració respon.

El canvi que els valencians decidiren en 2023 no va ser simplement un canvi de sigles en la Generalitat. Va ser un canvi de rumb. En política, les paraules importen. Però els fets importen molt més.

Un Govern pot presentar projectes i multiplicar anuncis. Però arriba un moment en què la política ha d'abandonar el terreny de les intencions i enfrontar-se a una pregunta molt més senzilla: Què ha canviat realment en la vida de les persones? Això és, al meu juí, el vertader valor del Debat de Política General.

No sols permet fer balanç del que s'ha realitzat. Permet comprovar quin model de Comunitat Valenciana estem construint i cap a on volem avançar. I hi ha una idea que resumix bé este moment polític: el canvi no es conta, es comprova en els resultats.

Els ciutadans necessiten una política que funcione quan entren en un centre de salut, quan busquen un habitatge, quan porten els seus fills a l'escola, quan posen en marxa un negoci o quan necessiten que l'Administració responga. Per això, el Consell ha posat damunt la taula 55 accions amb pressupost i calendari.

I només per citar algunes dades del balanç de gestió presentat: en sanitat, 2.459 milions d'euros del Pla Avancem Salut, més de 2.000 noves llits hospitalàries previstes fins a 2028 i una reducció de l'espera per a les operacions de pacients amb risc vital, que ha passat de 61 a 17 dies.

En educació, més de 83.500 docents, 48.000 alumnes beneficiats ja per la gratuïtat de 0 a 3 anys i 419 obres del Pla Edificant en marxa, amb una inversió superior als 780 milions d'euros. I en habitatge, el Pla VIVE ha aconseguit 6.600 habitatges activats, amb 361 municipis adherits, i més de 3.700 joves s'han beneficiat dels avals de la Generalitat.

I tot això sense descuidar una economia capaç de generar oportunitats. En tres anys s'han creat 206.905 llocs de treball i la Comunitat Valenciana registra el major nombre d'autònoms de tota la sèrie històrica.

I este Debat arriba, a més, després de la dana. Una tragèdia que ens va ensenyar que reconstruir és imprescindible, però que previndre també és la principal responsabilitat política, perquè hi ha pèrdues que mai poden reconstruir-se. La Generalitat xifra en més de 4.100 milions els recursos mobilitzats per a la recuperació, dels quals 1.800 milions són ajudes directes a les víctimes.

El Pla Endavant suma 296 iniciatives i la Generalitat ha anunciat també noves inversions per a millorar la protecció davant del risc d'inundacions. Governar no és només reaccionar quan arriba un problema. També és avançar-se, previndre i prendre decisions. És mirar cap avant, generar activitat, atraure inversions i crear ocupació.

Queda molt per fer i reconéixer-ho no és debilitat. És responsabilitat. Un Govern no pot caure en l'autocomplaença. Ha de saber què funciona, què queda per millorar i posar-se a treballar cada dia per a resoldre-ho.

Però tampoc podem comprar eixe relat que ací no ha canviat res. Perquè sí que ha canviat. Fa tres anys va començar una nova etapa en la Comunitat Valenciana i ara toca consolidar-la, accelerar les reformes i continuar avançant.

I, sobretot, toca continuar demostrant una cosa que en el PP és sagrada: el valor de la paraula donada. Com va dir el president, no es tracta de prometre el que no puguem complir. Es tracta de comprometre'ns amb allò que sabem que podem fer i complir-ho. Davant del soroll, el show i la política de la pancarta, nosaltres tenim una altra forma de fer les coses: treballar.

Davant del titular fàcil, gestió. Davant de la performance, resultats. I davant de qui necessita que tot siga un espectacle, nosaltres seguirem a la nostra: resoldre problemes i complir la nostra paraula. A nosaltres, les muses ens agarraran sempre treballant. Per això, si no és molt demanar: silenci, per favor, que estem treballant.

Carlos Gil és secretari general PPCV