Hui en dia, ningú dubta que la Intel·ligència Artificial ens va a canviar la vida, i que ha vingut per a quedar-se. Més prompte que tard solucionarà uns problemes i en crearà d'altres, i haurem d'utilitzar molta de la intel·ligència natural perquè el primer compense el segon.

No obstant això, vist el que s'ha vist, no anem pel bon camí. Perquè ni tan sols el nom li hem deixat. En estos dies, el president americà de cabell color Dorito s'ha molestat a dictar i signar un decret per a, simplement, substituir el nom d'Intel·ligència artificial pel de "Superintel·ligència".

Paradoxalment, una decisió que pot qualificar-se de tot menys d'intel·ligent. Perquè amb la que té muntada entre guerres, aranzels, immigració, afany expansionista, desastres naturals i tantes altres coses -entre les quals no incloc el seu mal gust per al pentinat, més que evident-, no sembla ser una prioritat que el nom de l'invent no li agrade.

La cosa podria semblar una nimietat si no fora perquè el mateix president del país més poderós del món li donava una importància desmesurada.

Ell i els seus acòlits, perquè un dels magnats tecnològics més poderosos que l'envolten es va vore obligat a demanar disculpes perquè se li va escapar anomenar la intel·ligència artificial pel seu nom antic i no pel recentment inventat. Una errada quasi imperdonable que, per descomptat, se li perdona per ser vos qui sou. Faltaria més.

He sentit fa unes hores la notícia, si és que se li pot dir notícia, però, pel que sembla, la patochada portava dies gestant-se. El mateix president del cabell taronja, en la xarxa social que tant li agrada, plantejava una enquesta perquè qui volguera -o poguera- emetera les seues preferències de nom entre diverses opcions, com ara "intel·ligència suprema" o "intel·ligència extrema".

Per descomptat, li va importar un pebrot el que es decidira, perquè ell ja havia pres la seua pròpia decisió i l'aprovà per decret, que la democràcia ben entesa comença -i acaba- per un mateix.

A mi, si sóc sincera, me la bufa com es diga l'invent, però sí que m'importa com es regulen els seus efectes perquè, com deia, ha arribat per a quedar-se i pot canviar les nostres vides, i hem de fixar els límits abans que siga tard. Per això em sembla ridícul malgastar esforços, temps i diners en una cosa tan nimia com un nom més o menys rimbombant.

Al final, i per contradictori que siga, anomenar “superintel·ligència” a la intel·ligència artificial em sembla de tot menys intel·ligent. I perdre el temps en això, encara menys. Però ja se sap que els arbres impedeixen vore el bosc, i el bosc ja està prou ple de problemes com per a poder permetre'ns perdre'l de vista.

És una vertadera llàstima que es malbarate el temps en coses que no tenen importància, però mentre ens distreuen amb una cosa, no ens adonem d'altres. Entre elles, el descomunal ego del mandatari de cabell taronja i idees de bomber. Amb permís dels bombers, clar està.

I és que no podem prendre el nom de la intel·ligència en va. Encara que siga súper.