Al més pur estil serendípic, executant faenes diverses, vaja, el que ara es diu multitarea, que sona com un superpoder però sense sentit aràcnid, apareix, oculta entre la lletra menuda, o no tant, perquè el BOE fins i tot usa negretes, una norma que, encara que de l'època en què els plans d'igualtat no eren cap novetat, el seu criteri és completament discriminatori.

Dubte que quede a estes altures de la pel·lícula encara algú que es pregunte discriminació per a qui, perquè amb això del repartiment del pa per a les dones sempre el tros més menut, si és que queda alguna miqueta.

I sí, perquè en la distribució d'havers en forma de beques d'estudis per als fills, compte les mares que contreuen noves nupcies, perquè en el cas que este segon marit tinga possibles això de deduir-se als fills de la esposa amb els quals conviu això no, ahí la gran Hisenda, que som tots, aplica el criteri de a cadascú el seu; però, si parlem d'educació, eixe dret consolidat constitucionalment, ahí és un junts i barrejats, la família sempre unida.

La regulació, de tot menys guiada per la igualtat de tracte, resol que pague el poderós nou padrastre els estudis de les filles i els fills d'eixa dona, digueu-li boja, que vol exercir de mare sense la "ajuda" del seu nou marit.

Hi ha polítiques públiques que no poden ser departaments estancs nascudes amb l'impuls social d'impregnar l'esperit general, perquè així s'ha demanat des de les bases civils.

El progressisme, més enllà de les sigles, és la voluntat d'execució.

Quan regix el repartiment pressupostari i són les aritmètiques les que manen si a més li sumem els peatges parlamentaris el resultat és un pastís reduït i no un xiclet que estirar, així que, entre reducció de deduccions i rebaixa en el repartiment d'ajudes perquè suposadament tots tinguen les mateixes possibilitats per a accedir a l'educació, ens queda una societat molt lluny de poders que engrandisquen la democràcia i molt de pactes interessats on cadascú escombra per a casa seua, i la del costat, si de cas, que arreplegue l'escombra restant.

Per alguna cosa s'anomena ordenament jurídic emprant el singular perquè és el conjunt normatiu el que crea una societat igualitària i on cap el principi d'igualtat cap el dret a l'educació i el principi de solidaritat, tot això en coctelera, més la concòrdia i el diàleg, la maduresa democràtica ve donada, "a sensu contrari", les bretxes s'engrandeixen en la mateixa proporció que les desigualtats classistes.