Molts s'ha parlat en els últims dies sobre les baixes laborals, arran de les poc afortunades -al meu juí- afirmacions d'un polític. Molt i molt poc encertat en molts casos. Perquè hi ha coses amb les quals no s'hauria de banalitzar.

Segur que tot el món ha sentit alguna vegada afirmacions del tipus "em pedisc la baixa" o "vaig a pedirme la baixa".

Hi ha fins i tot qui empra eixa frase amb un matís xulesc o amenaçant, però caldria vore després el que té de veritat la qüestió. Que, com diu el refranyer, digues de què presumes i et diré de què careixes.

En primer lloc, cal deixar clar alguna cosa. Les baixes no se sol·liciten i, en el cas que es sol·licitaren, eixa sol·licitud no té cap efecte.

Perquè les baixes laborals les decidix un professional de la medicina després d'examinar una persona que patix una malaltia, en el cas que comprove que eixa malaltia li impedix realitzar el seu treball, o, almenys, fer-lo en les condicions i de la manera adequada.

Per tant i, excepte el cas de la baixa per maternitat o paternitat en sentit estricte -això és, quan la mare no patix cap malaltia per causa de l'embaràs o a conseqüència del part-, estar de baixa és equivalent a patir una malaltia de tal entitat que impedix el desenvolupament normal de la nostra activitat laboral. I això és una cosa que no és en absolut desitjable per a ningú, es diga el que es diga.

Així que quan algú insinua -o fa alguna cosa més que una insinuació- que les baixes haurien d'estar castigades amb una disminució en l'import del sou, està fent afirmacions molt perilloses.

Perquè, d'una banda, s'està posant en tela de juí la professionalitat dels professionals sanitaris que dictaminen que un treballador o treballadora no està en condicions de realitzar el seu treball.

I, d'altra, s'està llançant a l'aire el dubte que, en lloc de persones amb una malaltia, es tracta poc menys que d'una colla de caradures que volen escaquejar-se. I per això cal reduir el seu sou en el moment en què, probablement, el necessiten més que mai.

Excepte les dos baixes de maternitat pel naixement de les meues dos filles, jo mai he estat de baixa. I, la veritat, no tinc cap ganes d'estar-ho perquè això suposaria que no em trobe en el ple ús de les meues facultats físiques o psíquiques i per això no puc fer el meu treball. I no trobar-se en condicions no és plat de gust per a ningú, estic segura d'això.

Amb tot això no vull negar que la picaresca existix. No sóc tan ingènua com per a creure-ho, i no tinc cap dubte que qui comet un frau ha d'afrontar les seues conseqüències.

Però el que no es pot de cap manera és fer de l'excepció regla i partir de la base que qualsevol baixa mèdica està sota sospita. Perquè això és una cosa ofensiva tant per als professionals mèdics com per als seus pacients que es troben de baixa.

I és que no cal més que pegar una ullada a les xarxes socials per a comprovar les persones malaltes que s'han sentit ofeses per esta polèmica. Com deia una bona amiga que té la desgràcia de patir fibromiàlgia, ja voldria ella no trobar-se així i poder estar sempre al cent per cent.

D'altra banda, admetre que les baixes donen lloc a una considerable reducció del sou posa en solfa els nostres drets laborals. I no sols perquè suposa un retrocés en la consecució d'uns drets que han costat molt d'aconseguir sinó perquè implica un risc afegit, com és que el treballador o treballadora aguante el que siga amb tal de no vore's privat d'uns emoluments que necessita.

Per tot això cal tindre molta cura amb el que es diu. O amb el que no es diu, però s'insinua. Perquè estem qüestionant drets fonamentals. Res més i res menys.