Hi ha anuncis que busquen ocupar portades i altres que transformen la vida de les persones. Per desgràcia, no sempre coincidixen. L'últim exemple l'hem vist recentment. Pedro Sánchez ha presentat "la major inversió en dependència de la democràcia" com la prova definitiva del compromís social del seu Govern. No obstant això, darrere del titular torna a aparéixer una realitat incòmoda: quan arriba el moment de sostenir el sistema, l'esforç continua recaient principalment sobre les comunitats autònomes.

Els valencians hauríem d'estar vacunats contra este tipus de missatges. Venim de huit anys de Ximo anuncis, aquells que fins i tot arribaren a construir hospitals sobre solars que ni tan sols eren de la Generalitat. Vam aprendre aleshores que, darrere d'un gran titular, convé separar la palla del gra.

D'ací que contemplem amb escepticisme com Pedro Sánchez pretén vendre com un fet històric el que, en realitat, no deixa de ser un anunci que torna a quedar-se molt curt per a qui més ho necessita.

Sánchez parla d'una inversió extraordinària de 2.218 milions d'euros per a la dependència mentre el deute acumulat que manté l'Estat amb la Comunitat Valenciana supera els 4.000 milions.

Resulta difícil parlar d'un fet històric quan deu a una sola comunitat el doble del que oferix per a tota Espanya. Ofén la quantitat, però també les formes. Resulta inacceptable que, cada mes, la consellera Elena Albalat envie una carta al Govern reclamant una solució i que el silenci siga l'única resposta. On queda el seu discurs de compromís social?

Hui la Generalitat Valenciana sosté prop del 80% del cost total de la dependència, mentre el Govern a penes assumix el 20%. Un repartiment molt allunyat del principi de corresponsabilitat amb què va nàixer la Llei de Dependència i del compromís polític d'avançar cap a la cofinançament. Eixe desequilibri no és només una qüestió comptable.

Ho acaben pagant milers de persones majors, persones amb discapacitat i famílies cuidadores que necessiten una atenció sòlida, àgil i a l'altura del que demanen.

Mentre el Govern centra el seu relat en anuncis grandiloqüents, la Generalitat concentra els seus esforços en reforçar el sistema. Només en el que portem de legislatura ha destinat 1.474 milions d'euros per a atendre més persones i fer-ho cada vegada millor.

Per això, el vertader èxit no hauria de mesurar-se pel nombre de titulars ni per la quantitat de proclames, sinó pel nombre de persones ateses. L'objectiu de la Generalitat és superar les 200.000 persones abans que acabe 2026. Eixe serà el vertader èxit: que cada vegada més valencians troben en el sistema de dependència la resposta que necessiten.

Perquè darrere de cada expedient hi ha una persona. Hi ha un nom i uns cognoms, una família, una història de vida marcada per l'edat, la malaltia o la discapacitat. Són elles les que donen sentit a cada euro invertit, a cada expedient resolt i a cada decisió política.

Eixa és la diferència entre utilitzar la dependència per a construir un titular o treballar cada dia per a garantir un dret essencial. No tots poden parlar de compromís social. Només poden fer-ho qui convertixen les paraules en fets i els anuncis en respostes.

Nando Pastor és el portaveu del Grup Parlamentari Popular en Les Corts Valencianes