Amb les escapades i els viatges d'estiu, aquells que recorren les carreteres de la Comunitat Valenciana troben paratges i llocs poc coneguts però de gran bellesa. Carreteres i camins que encara que no siguen populars entre turistes, són espais idonis per a admirar la natura de l'autonomia.
Una de les millors per a recórrer en família en estes vacances és la CV-195, una carretera que travessa diferents pobles de la província de Castelló. Entre muntanyes i envoltada de verd, pocs coneixen tot el que amaga este camí.
El recorregut comença en el desviament de l'autopista cap a la localitat de Caudiel. De fet, el primer reclam del viatge de més de 30 quilòmetres arriba només començar amb el Viaducte del Cascajar, una infraestructura amb una longitud d'aproximadament 45 metres constituïda per tres arcs.
Este formava part de les infraestructures presents al llarg de la línia de ferrocarril que discorria entre la mina d'Ojos Negros (Terol) i Sagunt. Estava explotada per la Companyia Minera de Sierra Menera, la qual es va encarregar també de la posada en marxa d'este ferrocarril, i arribava fins al port de Sagunt, on distribuïa les matèries primeres.
El recorregut continua amb moltes corbes, és per això que els motoristes freqüenten constantment esta zona durant els caps de setmana, fins i tot amb la calor i les altes temperatures de l'estiu.
Caudiel és la primera parada de la carretera, un poble que compta amb 735 habitants i que és conegut pel seu patrimoni històric i molt popular per la seua cirera. De fet, la Fira de la Cirera se celebra cada juny en la localitat.
El poble ha sigut habitat des de fa molts segles, tal com demostren les restes iberes o romanes, amb la Torre del Molí o d'Aníbal com a principal mostra. Els seus carrers són estrets i estan esquitxats de punts d'interés com els seus tres llavadors, o les seues fonts, algunes d'elles molt antigues.
En l'entorn urbà destaca sobretot el magnífic Convent de les Carmelites Descalces, d'estil barroc en el seu interior i amb un exterior auster, construït al segle XVII.
El recorregut continua durant quilòmetres, en una pujada molt pronunciada amb la qual es divisa una panoràmica única de tota la comarca i de gran part de la província. En eixa carretera, de fet, es pot vore també el Penyagolosa al fons.
Es tracta del segon pic més alt de la Comunitat Valenciana, el qual, en el recorregut per les corbes sinuoses de la CV-195, es pot vore fins i tot nevat a l'hivern. Això sí, cal que hi haja un dia clar sense núvols per a poder albirar-lo.
La carretera continua fins arribar a Montán, un xicotet poble de poc més de 400 habitants que és conegut a nivell nacional pel seu oli i per la seua varietat d'Oliva Temprana, molt sol·licitada pel seu gran sabor.
Junt amb el patrimoni històric marcat per la església Parroquial de Sant Bernat, el Convent dels Pares Servites i el Jaciment Arqueològic del Monte Calvari, l'aigua és protagonista en la localitat.
Entre els principals atractius naturals de la zona destaquen nombroses fonts, com la de la Tejería, la del Naixement, la Font Groga o la del Pla, que formen part d'una extensa xarxa de brolladors repartits pel terme municipal.
Montán. Turisme CV
També sobresurt el Pou de les Palomes, un enclavament natural format per una cascada i diverses gorgues d'aigua, especialment freqüentat durant els mesos més calorosos.
A això se suma el jaciment del poblat preibèric del Monte Calvari, un dels principals vestigis arqueològics de la localitat.
Montanejos i Zucaina
El recorregut seguix fins a Montanejos, un dels municipis més coneguts de l'interior de Castelló. Situat a la comarca de l'Alt Millars, es troba envoltat de muntanyes i travessat pel riu Millars.
La localitat destaca per les seues aigües termals, la temperatura de les quals es manté estable durant tot l'any. La Font dels Banys és el seu enclavament més conegut i constituïx un dels principals atractius turístics de la província.
La carretera finalitza a Zucaina, una localitat de menys de 200 habitants que compta amb un origen àrab i no és molt coneguda a la província encara que sí que és interessant per a visitar.
La població es troba situada a la vessant d'un turó amb suaus pendents que dona al pla. Els seus carrers són estrets i adaptats al terreny i la seua arquitectura de cases d'influència morisca. L'Ajuntament i la Casa Abadia són els seus principals elements arquitectònics junt amb l'església parroquial.