Ací pau i després glòria. O ací pau i després ja voré'm. Així es podria resumir l'ambient en el PSPV amb les llistes a les eleccions generals del 29 de novembre. La líder dels socialistes valencians, Diana Morant, ha acabat per fer una concessió, si és que es pot interpretar així, a la direcció provincial de València que encapçala Carlos Fernández Bielsa: la de la candidatura del Senat.
Amb això, la també ministra segella la pau interna després de la tensió que havia generat la confecció de la llista al Congrés i Bielsa assumeix la voluntat de la direcció autonòmica i renuncia a plantar una batalla que realment tenia nul·les opcions de prosperar.
El que ha passat en els últims dies és que el triumvirat format per Pedro Sánchez, la seua secretària d'Organització, Rebeca Torró, i Diana Morant ha elaborat una llista al seu gust, encara que l'ordre dels integrants tampoc queda clar a qui és atribuïble.
Amb això, han deixat sense cap capacitat de maniobra als sectors crítics, la qual cosa ha fet saltar les direccions provincials del partit. Sobretot la de València, liderada per Bielsa i en la qual este dimarts cundia la indignació després que no se li haguera donat ni aigua.
D'u, la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; de dos, el ministre d'Hisenda, Arcadi Espanya; de tres, la pròpia Rebeca Torró; de quatre, el portaveu socialista en Les Corts, José Muñoz; de cinc, l'actual diputada nacional Carmen Martínez; i de sis, el també parlamentari nacional Vicent Sarrià.
La candidatura que obri Bernabé, una figura associada a la dana dins del socialisme valencià per ser Delegada del Govern aquell 29 d'octubre de 2024, la tanca de manera simbòlica l'alcalde de Paiporta, Vicent Císcar.
El lloc patidor ja és el cinqué de Carmen Martínez, encara que si Bernabé acabara dimitint abans de presentar-se a l'alcaldia de València correria la llista. D'ací que ningú d'eixos sis primers llocs siga de la corrent de Bielsa. Per a trobar algú afí a ell caldria arribar fins al 7, amb Anna González, alcaldessa de Llaurí. Només entraria si Sarrià renunciara per a anar a l'Ajuntament de València. Tampoc està el mateix Bielsa, que volia anar de número 4.
Els vetos... i Sagredo
La candidatura ha deixat fora els líders de les tres províncies perquè, d'acord amb el raonament des de l'executiva del PSPV, cadascun té una labor en el partit i han de dedicar-se a atendre els seus territoris i les diputacions.
La realitat, però, és un evident veto a Bielsa que s'ha acabat estenent a la resta de secretaris provincials. La diferència amb ell és que a Alacant i Castelló sí que s'han inclòs en les llistes perfils de "quota" dels seus dirigents amb un acord, mentre que a València no.
Entre tensions i mostres d'indignació estava la cosa este dimarts mentre la direcció autonòmica ja tenia la "solució": el Senat. La corrent de Bielsa copa la llista amb l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, d'u; Cristina Moreno de dos; i l'alcalde de Burjassot, Rafa García, de tres. Realment, suposa mantindre la quota que ja tenia la província.
Per a la direcció de Morant no és poc. Per a Bielsa resulta insuficient. Però comporta segellar la pau. Almenys de manera aparent a les portes de les eleccions. El líder provincial evita qualsevol tipus de batalla. Realment, les batalles en el PSPV tenen poca raó de ser davant la verticalitat que ha passat a dominar el partit.
La capacitat de pressionar de qualsevol corrent crítica és nul·la en este moment amb una ministra de Sánchez com a líder en la Comunitat i amb Rebeca Torró -figura a la qual haurien d'adreçar-se les queixes- com a secretària d'Organització.
De manera que, finalment, l'executiva provincial de València ha elevat entre aplaudiments la proposta de candidatures a l'executiva de país, que ha de ratificar-la. L'escenificació que l'oficialisme o s'assumeix o s'assumeix.