Juanfran Pérez Llorca ha demanat este divendres arribar a "grans enteses" en habitatge, educació o cohesió territorial en el seu primer 9 d'Octubre com a president de la Generalitat. El cap de l'Executiu autonòmic ha pronunciat el tradicional discurs en l'acte institucional celebrat en el Palau amb el lliurament de les altes distincions que atorga el Govern valencià.

Enguany, el Dia de la Comunitat Valenciana es viu amb un ambient preelectoral davant de les generals del 29 de novembre i marcat igualment per les mobilitzacions per l'habitatge. També es tracta, d'alguna manera, del 9 d'Octubre de tornada a una certa normalitat institucional.

Tots els actes de l'any passat foren suspesos a causa de l'alerta taronja per pluges en unes setmanes en què existia una gran tensió política per la proximitat del primer aniversari de la dana, que acabà amb la dimissió de Carlos Mazón el 3 de novembre.

En un discurs pronunciat en valencià, Pérez Llorca s'ha centrat en reivindicacions polítiques i identitàries. Així, ha promés defensar els interessos de la Comunitat "des del diàleg, amb arguments, lleialtat i serenitat, però també amb fermesa".

També ha fet èmfasi en l'autogovern, la "veu pròpia" del poble valencià, i ha situat com a primera prioritat un finançament autonòmic just: "Fa massa anys que els valencians paguem com el que més però rebem menys que altres. I això no és una opinió, és una injustícia. I les injustícies no se gestionen ni se pacten, se corregeixen".

L'aigua que "necessita el nostre camp" ha sigut una altra de les seues reivindicacions. "L'aigua no és de dretes o d'esquerres, és de qui la necessita, i nosaltres la necessitem ja. Igual que les infraestructures que reclamen les nostres empreses, més recursos per als municipis i les inversions imprescindibles per a continuar creixent", ha assenyalat.

El president de la Generalitat també ha fet èmfasi en "polítiques que haurien de superar els governs". "L'habitatge, l'educació, la ciència, les infraestructures, la cohesió territorial o la sostenibilitat dels serveis públics no poden començar de zero cada quatre anys", ha afirmat.

"Els valencians no viuen en la confrontació, esperen solucions i no soroll. Este poble no vol ser més que ningú, però no accepta ser menys que ningú. Valencians sense complexos, espanyols sense dubtes i europeus sense reserves", ha remarcat.

Segon aniversari de la dana

De cara al futur, Llorca ha fet una crida a un "esforç col·lectiu" per a treballar en "una Comunitat més pròspera, segura i unida". Una terra, ha dit, "que cuide més i millor", una sanitat forta, una educació de qualitat i uns serveis socials dignes, així com un lloc d'oportunitats on els joves puguen desenvolupar-se, treballar, tindre un habitatge i formar una família. "Volem que la primera opció siga quedar-se", ha subratllat.

Per a això, veu necessària "una economia que facilite la vida a les famílies i que no pose traves al teixit productiu" perquè "no hi ha benestar sense prosperitat".

Pérez Llorca ha al·ludit igualment a la dana de 2024, que provocà 233 morts, a poques setmanes del seu segon aniversari: "Volem també una terra més segura i protegida. La dana ens colpejà amb una crueltat que no oblidarem. Les víctimes i les seues famílies estaran sempre en la nostra memòria. Per això treballem en la reconstrucció i en una terra millor preparada", ha comentat.

Identitat valenciana

També ha proclamat que la identitat valenciana és "l'eina fonamental per a continuar avançant": "Una identitat que mai ha necessitat anar contra ningú per a ser ella mateixa. I que no necessita renunciar a res per a ser, al mateix temps, una part essencial d'Espanya i d'Europa". Com a exemples ha ressaltat que la UPV és la primera universitat espanyola que obri un campus a la Xina o que els Premis Rei Jaume I es concedisquen a València.

El cap del Consell ha afirmat que els senyals d'identitat valencians com la Senyera, la llengua i les tradicions "no tenen propietaris, són de tots", i ha reivindicat l'autogovern com "l'expressió contemporània d'eixa voluntat col·lectiva i l'eina amb la qual els valencians decideixen allò que volen ser". "I el que volem ser no se demana, s'exercix i es defensa", ha insistit.

"La Senyera no té peatges. La llengua no demana més complicitat que l'afecte. I les nostres tradicions no tenen propietaris: són de tots. Este 9 d'Octubre és una oportunitat per a proclamar que ningú té dret a apropiar-se d'allò que és de tots", ha afegit.