Gènova planeja posposar tots els assumptes orgànics pendents després de la convocatòria de les eleccions generals, la qual cosa inclou -malgrat l'excepcionalitat que es viu en la Comunitat Valenciana- la confirmació de Juanfran Pérez Llorca com a candidat autonòmic.
La decisió més previsible als ulls de la direcció nacional -i que genera un important desconcert en l'organització valenciana- és la que s'ha acabat complint. Una cosa que deixa la ratificació del cap de llista a la Generalitat a les portes de les eleccions autonòmiques de maig.
Amb una celebració de comicis el 29 de novembre i una possible conformació de Govern sobre gener, el nomenament es podria posposar com a prompte a febrer. Una situació equiparable, com molts temien, a la d'Alberto Fabra, qui va ser assenyalat només dos mesos abans dels comicis de 2015.
La convocatòria de les generals retardarà previsiblement, per exemple, els 21 congressos planificats per a esta tardor, segons les fonts consultades. Ara Gènova es vol centrar en la campanya i només importa arribar a la Moncloa.
En eixa llista de prioritats que realment només en té una -la victòria de Feijóo-, els problemes de la Comunitat Valenciana passen a un pla més secundari del que ja estaven. L'ebullició en què es troba el PPCV no pareix importar massa i el líder del PP serà capaç de fer mítings en el territori sense molt de mirament sobre la fortalesa o debilitat de Pérez Llorca, que governa en un dels principals graners de vot per als populars en tota Espanya.
L'objectiu que s'ha marcat el partit, d'acord amb algunes fonts, és el d'arribar als 15 diputats en el Congrés -actualment en té 13-. No obstant això, entre les files de l'organització valenciana existix cert escepticisme que s'aconseguixca sense un partit unit i fort. A això s'afig la necessitat de mobilització interna per a omplir places o auditoris, per al que tampoc queda clar si la formació està del tot preparada en este moment.
La veritat és que els comicis estatals agarren a contrapeu el PP valencià, no sols amb el seu líder autonòmic sense ratificar com a candidat, sinó oberta en canal per el dossier d'origen desconegut encarregat per a derrocar-lo i fins i tot amb peticions d'expulsió si es demostrara que va ser confeccionat, ordenat o conegut per gent del partit.
Malgrat esta situació enrevessada i seguida amb preocupació en el PPCV, algunes fonts assenyalen que la dilació fa més probable que la fulla de ruta natural es complisca amb Pérez Llorca i la seua candidatura estiga salvada a tan pocs mesos d'eleccions.
"Qui moleste es retrata"
A això afigen que els moviments de confrontació seran molt més seguits -i anotats- des de la direcció nacional, que ara demana unitat total davant la campanya. Com comenta algun càrrec, qui moleste es retrata. I esta vegada davant Gènova. Estarà per vore si s'aconseguix complir amb la treva.
El que de manera immediata es començarà a moure és la confecció de les llistes. En una altra demostració -llegisca's la ironia- de l'autonomia de què gaudix el PP valencià, resulta ressenyable no sols que estiga dirigit per una gestora, sinó la configuració del Comité Electoral.
Este òrgan, el que s'encarrega d'elaborar les candidatures que posteriorment avala la direcció nacional, està presidit per Esteban González Pons, vicepresident del Parlament Europeu. Va ser nomenat per Feijóo i no manté la millor de les sintonia amb Pérez Llorca.
Mentre es tanquen els noms de qui aniran al Congrés, un perfil apareix com a possible: el de Susana Camarero, vicepresidenta del Govern valencià i consellera d'Habitatge, com a número 1 per València.
Algunes fonts assenyalen que des de fa temps la seua voluntat és tornar a Madrid malgrat que se l'ha inclosa entre les travesses per a la candidatura a la Generalitat. Si finalment ocorreguera, el moviment obligaria a reconfigurar el Govern valencià per la seua eixida.