El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, es va sumar este divendres a la posició del seu partit a nivell nacional. Va afirmar que Pedro Sánchez "no té altra eixida" que "convocar eleccions generals". Però la veritat és que els comicis estatals agafarien a contrapeu el PP valencià.

La formació té el seu líder autonòmic sense ratificar com a candidat i es troba oberta en canal per el dossier d'origen desconegut encarregat per a fer-lo caure.

Si el president del Govern dissol finalment el Congrés i crida els espanyols a les urnes, Alberto Núñez Feijóo es trobarà davant d'una clara disjuntiva.

Haurà de designar finalment Pérez Llorca com a candidat a les autonòmiques de maig -malgrat els dubtes que sembla generar-li esta decisió, ajornada en diverses ocasions- o mantindre l'actual situació de debilitat i fractura al PP valencià en campanya electoral, quan més el necessitarà fort i cohesionat per a mobilitzar el vot que el porte a la Moncloa.

Sánchez sembla haver-se donat este cap de setmana de reflexió per a prendre la seua decisió, si bé este divendres diversos membres del Govern central veien "molt probable" la convocatòria d'eleccions per a finals de novembre o principis de desembre.

La mobilització al carrer després de l'icònic desnonament de Maricamen i la transversalitat del problema d'habitatge brinda al PSOE una oportunitat de desviar el focus de les causes judicials que l'assetgen i de la seua responsabilitat en la crisi de Ceuta.

El PP, en canvi, aplaudix que Sánchez pose finalment en mans dels electors la situació de bloqueig parlamentari del Govern d'Espanya, constatada el passat divendres amb el rebuig als dos decrets sobre el lloguer. Al PP confien que el canvi polític, com acrediten la majoria d'enquestes, és irreversible malgrat l'intent de Sánchez de tapar amb l'habitatge les seues nombroses vies d'aigua.

Els populars es veuen forts, i compten amb governs sòlids als territoris, presentats com l'avantsala de la victòria que també esperen aconseguir a nivell estatal. Però l'estabilitat del PP no és tan fèrria en un territori: la Comunitat Valenciana.

Després de l'abrupte dimissió de Carlos Mazón, arrossegat per la seua gestió de la dana, Feijóo va apostar per triar un nou president sense convocar noves eleccions. Va accedir a l'elecció de Pérez Llorca -aleshores secretari general i portaveu a Les Corts- després que l'alcaldessa de València, María José Catalá, rebutjara moure's de l'Ajuntament.

Gènova va crear una gestora per a controlar el partit després de la marxa de Mazón i va postergar la decisió de futur del candidat. Va menysprear l'opció de convocar un congrés per a l'elecció del nou líder i a set mesos dels comicis autonòmics continua sense executar la seua potestat per a triar el candidat.

Cada setmana que passa augmenta la debilitat de Llorca per no ser ungit per la direcció nacional, i en este context ha tingut lloc un atac brut contra el president autonòmic que prové, presumiblement, de foc amic.

El més greu del dossier encarregat contra Pérez Llorca és la seua pròpia existència: que un membre -o diversos- del PP haja pogut arribar a encarregar un libel -de fet, no pareix que siga l'únic- contra tot un president valencià.

Com va informar EL ESPAÑOL, en el document difós, del qual no consta autoria, s'acusa Pérez Llorca de beneficiar-se d'un pla urbanístic a Finestrat -on era alcalde- que ni tan sols ha sigut aprovat. També de modernitzar una avinguda en la qual la seua família té propietats "contigües".

Els fets descrits, que ni tan sols es troben judicialitzats -el PSOE ha dit que els portarà a la Fiscalia, però no consta que ho haja fet encara- no pareixen comportar la gravetat suficient com per a portar el PP a arraconar Llorca com a candidat.

Més encara en un partit que Feijóo presidix, precisament, per la caiguda en desgràcia de Pablo Casado després d'entrar en guerra contra Isabel Díaz Ayuso -en acusar-la de beneficiar el seu germà en els contractes de la pandèmia-.

Munició per a Morant

La tèbia defensa de Pérez Llorca realitzada des de Gènova 13, que havia decidit ratificar al setembre el dirigent valencià com a candidat i ha tornat a ajornar la decisió després de saber que anava a transcendir este dossier, s'ha convertit en la poderosa munició de què mancava el PSOE.

Diana Morant, ministra de Pedro Sánchez i, com a tal, portadora de les seues lloses polítiques, gaudix d'un inesperat oasi. Malgrat les enormes dificultats del seu Govern, pot presentar-se com una líder sòlida després de ser proclamada el passat juliol en unes primàries sense rival. Suport intern de què manca el seu potencial adversari.

"El PP està jugant als espies per a decidir qui serà el seu candidat", va manifestar el passat dilluns. "Si vostés pensen que no és un bon candidat per al futur, per què el tenim de president ara?", va preguntar a l'equip de Feijóo.

Així, amb una oposició crescuda i un líder afeblit per la indecisió interna, es troba el PP a la Comunitat Valenciana, que sempre ha sigut una de les faccions clau del partit per a accedir al Govern d'Espanya.

Tot això a les portes d'una possible campanya electoral i amb càrrecs del partit a diversos nivells demanant expulsions si es prova que algú va tindre coneixement, va encarregar o va confeccionar el dossier. Un cabreig que, a més, ja es dirigix cap a Gènova per no actuar amb contundència.

En cas de confirmar-se la convocatòria anticipada de les generals, Feijóo haurà de decidir a contrarellotge si designa Llorca com a candidat per a tancar la crisi o, com temen molts al PPCV, ajorna l'elecció fins que se celebren les eleccions i obliga el partit a mobilitzar els electors en este context de crisi interna.

Una tercera via seria designar ràpid un candidat o candidata alternatiu a Pérez Llorca -es parla de la vicepresidenta Susana Camarero o del portaveu del Consell, Miguel Barrachina-, però esta fórmula desmobilitzaria encara més la formació. Generaria al PPCV una fractura superior a l'actual i faria de Llorca una figura inòcua en campanya, en convertir-lo en un president eixint.

Impossible avanç de les autonòmiques

Mentres Gènova es decidix, a la Generalitat es descarta qualsevol moviment per a avançar les eleccions autonòmiques si Sánchez convoca les generals.

Es tracta d'una opció que sempre havia estat damunt la taula perquè el PP es podria endur la primera mobilització contra el president del Govern a la Comunitat. No obstant això, el context actual, amb Pérez Llorca a l'espera de tot, ho fa impossible.