València
Publicada
Actualitzada

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial ha arxivat les queixes de l'exconsellera Salomé Pradas i qui fora el seu número dos, Emilio Argüeso, contra la jutgessa de la dana, Núria Ruiz Tobarra. En elles denunciaven la possible intervenció de el seu marit, també jutge, en el procediment.

L'òrgan, per unanimitat, descarta que existisquen proves "amb el grau de solidesa i certesa que es requerixen" per a considerar provada eixa participació en una fase inicial de la investigació: la pràctica de la diligència d'oferiment d'accions i declaració de dos perjudicats de la tragèdia.

L'únic element de prova aportat, assenyala el CGPJ, és una gravació sonora d'eixa diligència judicial -que va ser difosa per un mitjà de comunicació- i que haurien realitzat els mateixos perjudicats sense previ consentiment de l'autoritat judicial ni del lletrat de l'Administració de Justícia i sense coneixement de l'advocat que els assistia.

En ella s'escoltava el marit de la jutgessa interrogar familiars de víctimes.

No obstant això, la Comissió Permanent del CGPJ fa seues les consideracions del Promotor de la queixa i veu "invàlida per si mateixa la gravació". El motiu és que la llei establix el caràcter reservat de les diligències d'instrucció penal, "per la qual cosa la seua captació subreptícia introduïx un element d'irregularitat que projecta seriosos dubtes sobre el seu valor en un hipotètic expedient disciplinari".

A més, el Promotor recorda que "no n'hi ha prou amb l'existència d'un arxiu sonor, sinó que resulta imprescindible tindre per certa la seua autenticitat, la seua completa traçabilitat i la seua correspondència amb els fets que es pretenen provar".

Extrems, assenyala, que han sigut qüestionats per la pròpia magistrada i negats tant per la lletrada de l'Administració de Justícia com per la funcionària del cos de gestió processal, i que no es corresponen amb les actes de la diligència, emparades per la fe pública judicial. En dites actes no es recull cap menció a la presència o intervenció d'un segon magistrat, indica.

Finalment, el Promotor assenyala el rellevant lapse temporal (gairebé un any) transcorregut des de la pràctica de les declaracions i la divulgació de les gravacions mitjançant la seua difusió per un mitjà de comunicació. Un factor que, assenyala l'acord, afegix incertesa sobre la finalitat i el context de l'aportació dels àudios.

Amb tot això, el CGPJ descarta qualsevol expedient disciplinari contra la jutgessa.