Llanos Massó (Albacete, 1966) és presidenta de Les Corts Valencianes des que el PP i Vox van aconseguir un pacte de Govern en 2023. El seu càrrec és dels pocs que no ha patit variacions al llarg de la present legislatura, ja que el seu partit va decidir eixir de tots els executius autonòmics un any després d'entrar, en juliol de 2024.

A això li va seguir la fatídica dana d'octubre d'eixe any, que va passar a marcar tota l'agenda política tant en la Generalitat com en el Parlament. La segona autoritat de la Comunitat Valenciana pareix còmoda en el seu lloc i rebutja vaticinar si serà la candidata de Vox en 2027.

En una entrevista amb EL ESPAÑOL, fa un balanç de la legislatura i destaca la capacitat del seu partit de condicionar la gestió del PP. A més, anticipa que les línies de Vox en el tram final fins a les eleccions seran el control de tot el que s'ha acordat amb els populars per a Pressupostos i Acompanyament i la creació d'una Oficina de Frau Padronal.

Sobre si, en el cas que guanyara la dreta, entrarien de nou a la Generalitat com ho estan fent en la resta de Governs autonòmics, no ho dona per fet. El tipus de pacte, assenyala, dependrà de la representació que obtinguen i del que decidisca la direcció nacional.

"Ací hi ha hagut una relació de responsabilitat i de lleialtat per part tant del PP com de Vox. Per això s'ha pogut treballar com s'ha treballat ací. I això serà determinant la pròxima legislatura a l'hora de decidir quin tipus d'acord hi haurà", assenyala.

Quina agenda de temes té Vox per a l'últim tram de legislatura?

El principal serà controlar l'execució dels pressupostos que es van aprovar fa pràcticament un mes, amb totes les propostes que va acceptar el PP introduïdes per Vox, i vore si s'implementa la llei per a crear l'Oficina de Control dels Empadronaments. Volem que finalitze la legislatura almenys amb l'aprovació de la seua creació.

Confien que siga alta l'execució amb el poc que queda per a acabar l'any, quan este mateix setembre s'obriren els comptes?

Assumim que no estem en una situació normalitzada. Quan un pressupost s'aprova el 30 de juliol i se suposa que les eleccions són en maig és molt complicat. Després cal dissoldre la Cambra i tota l'activitat legislativa es paralitza. A més, no ens enganyem, tots els partits començarem en breu la precampanya. Però des de llavors nosaltres el que sí que pretenem és que es treballe en eixe sentit, en executar el màxim possible perquè la prioritat sempre hem dit que són els valencians i res ens hauria de desviar d'eixe focus.

Estan per arribar segur dues lleis, la del Sòl i la Forestal, a més de, probablement, altres regulacions com la del Tribunal de Contractes o d'Habitatge, que necessitaran del seu suport. Donarà el seu grup el suport a estos textos?

Haurem de vore primer les lleis i el plantejament que fa el Consell. La predisposició de Vox sempre ha sigut i crec que ha de continuar sent fins a final de legislatura fer un exercici de responsabilitat. Si pensem que són positives, les aprovarem. Nosaltres no funcionem ni a colp d'enquestes, ni per electoralisme, ni per curtterminisme.

Quines línies de fiscalització al president de la Generalitat marcaran en el Debat de Política General?

Sé que s'està treballant sobre les propostes de resolució i aniran en la línia que Vox ha anat marcant en estos anys.

Estan satisfets amb el balanç de legislatura? Quines qüestions s'han quedat en el calaix que els hauria agradat traure?

Estem moderadament satisfets. Primer perquè s'ha aconseguit començar a revertir 8 anys de Govern del Botànic que han sigut nefastos per a la nostra regió. I segon, perquè a poc a poc Vox ha pogut anar implementant part de les seues polítiques.

No som aliens al fet que el nostre percentatge de representació és el que és i el del PP és el que és. I dins d'eixe percentatge de representació hem fet el que hem pogut. Molta gent ens diu: "és que hauríeu d'apretar més". I jo, com sempre diu el nostre president, els conteste: doncs voteu-nos més.

En matèria d'Educació s'ha aprovat la llei de Llibertat Educativa. Crec que ha sigut un pas important per a revertir tot el lliberticidi que va fer la Conselleria liderada per Compromís. També és cert que venim d'altres anys anteriors en què potser no s'ha sigut tan contundent com s'hauria per part dels governs del PP.

"La predisposició de Vox crec que ha de continuar sent fins al final de legislatura fer un exercici de responsabilitat en l'aprovació de lleis amb el PP"

Crec que eixa llei recupera la llibertat de les famílies i normalitza un bilingüisme que té la Comunitat Valenciana i amb el qual mai hi ha hagut cap problema fins que l'esquerra va decidir usar la llengua com a arma política i per a alimentar eixe separatisme que ells pretenen.

Si a més ara aconseguim començar a traure la ideologia de les aules, també és fonamental. No hi ha més que vore els informes Pisa, conseqüència de totes les lleis educatives que han vingut de l'esquerra i que han sigut un projecte d'enginyeria social.

S'ha arribat a promocionar alumnes amb suspensos, a donar aprovat general en algunes circumstàncies. Això és una estafa, perquè al final les famílies i els propis alumnes pensen que tenen un títol que servix per a alguna cosa, i si no tenen els coneixements, no tenen les competències necessàries, és una estafa.

Cal tornar a portar l'educació a l'esforç, al mèrit, perquè igualar tots per baix no és igualtat. El que cal fer és ajudar el que no pot arribar a que arribe i al que pot fomentar-li eixa exigència i eixe esforç.

L'informe de Pisa també reflectix les desigualtats socials que existixen i les diferències de rendiment acadèmic en centres públics i centres concertats/privats. Considera que caldria reforçar els recursos als centres públics precisament per a treballar en la igualtat?

Tot el que siga invertir en educació serà benvingut. El problema és que moltes vegades es confon gastar molt amb gastar bé perquè durant molt de temps s'estan dilapidant molts recursos que no són il·limitats en coses innecessàries.

Hi ha una cosa que crida l'atenció d'este informe Pisa i és que l'any en què les notes de batxillerat de selectivitat han sigut més altes, els resultats de l'informe han sigut més baixos. Això ens porta a pensar que d'alguna manera les avaluacions no avaluen i això és una reflexió que hem de fer.

És vosté partidària que Vox entre en el Consell si guanya la dreta les eleccions?

Caldrà esperar a vore quina força tenim la pròxima legislatura. Jo no m'aventuraré a fer un pronòstic del que els ciutadans de la Comunitat Valenciana decidiran.

El que sí apunten les enquestes és una tendència de pujada de Vox respecte a les eleccions de 2023. Si augmenten en escons, creu que haurien d'entrar o no té per què?

Caldrà analitzar cada situació. Hi ha hagut situacions, per exemple, en el Parlament d'Andalusia en què pràcticament Moreno Morilla tenia la majoria absoluta i Vox ha entrat per a assegurar-se que l'acord d'investidura es complia. En altres llocs, amb diferents percentatges, s'ha entrat en governs.

Ací, no li enganyaré, estem condicionant el govern del PP perquè necessita els nostres vots i s'està treballant molt bé així. En el moment que tinguem les dades i vegem quina és la situació i a quins acords es pot arribar m'imagine que la direcció nacional del partit, que és la que decidix estes coses, prendrà la decisió més adequada en la qual Vox puga ser més útil a les persones que ens han votat.

Efectivament, Vox ha tingut una gran capacitat d'aconseguir cessions del PP en lleis tan importants com Pressupostos, Acompanyament o la Renda Valenciana d'Inclusió. Es veuen amb més força des de fora ara que han comprovat el que és estar dins i fora del Consell?

Sí que hem sigut útils per als ciutadans i tot dependrà dels escons, de quin tipus d'acord es vol arribar...

Els pactes també depenen molt, igual que les relacions, de les persones. Ací a dia de hui hi ha hagut una relació de responsabilitat i de lleialtat per ambdues parts i per això s'ha pogut treballar com s'ha treballat. I això serà determinant la pròxima legislatura a l'hora de decidir quin tipus d'acord hi haurà.

En molts llocs han posat d'exemple els acords de la Comunitat Valenciana i han servit d'inspiració en altres parts en què ha costat més.

Sabem que Vox no valora els candidats del PP, però com diu que les persones són importants, creu que Juanfran Pérez Llorca és el millor candidat a la Generalitat?

Efectivament, no entrem a valorar com s'organitzen altres formacions. Ells decidiran i pensaran quina és la millor opció.

Però se senten còmodes amb ell com a president i interlocutor?

Fins hui, si s'han pogut traure eixos acords és perquè s'ha pogut negociar amb el Consell i amb el president.

Creu que el calendari pressupostari ha de tornar a l'habitual a partir de l'any que ve? Descarta per complet que Vox done suport a uns hipotètics pressupostos de 2027?

Com hem parlat al principi, esta no és una situació normal perquè la dana ha condicionat la legislatura. No és l'habitual aprovar els pressupostos a finals de juliol i, per tant, que en un mes el Consell es pose a treballar no crec que en este moment siga adequat. Anem a centrar-nos en el que ja s'ha planificat i a executar el que s'ha pressupostat.

Jo entenc que s'ha de tornar al calendari habitual en algun moment, però posar a les conselleries a treballar ara en uns nous comptes em pareix estrany. I si a més volem acabar les lleis pendents quan uns pressupostos paralitzen tota l'activitat legislativa de Les Corts...

Li agradaria ser a vosté candidata a la Generalitat? Es veu de vicepresidenta del Consell?

Ni m'agradaria ni em deixaria d'agradar. Li assegure que el dia de les eleccions Vox tindrà un nom en la papereta.

Sona tòpic, però és així. Vox mai ha prioritzat els candidats al programa. El mateix que no ha prioritzat les estructures orgàniques del partit. Crec que ens va molt bé així per a tindre el mateix missatge en qualsevol lloc d'Espanya.

Respecte al meu, no m'ho he plantejat. Fa tres anys, quan em van nomenar presidenta de Les Corts, em van telefonar dos dies abans. El meu partit em va demanar que fera eixe pas i el vaig fer, així que quan arribe el cas, m'imagine que el president i el secretari general valoraran pros i contres de cadascuna de les opcions i ens diran què és el que hem de fer.

Han ampliat les rebaixes fiscals dirigides a rendes altes, com la de l'IRPF a rendes de més de 100.000 euros o l'augment d'1 a 2 milions d'euros el mínim exempt de l'Impost sobre el Patrimoni. Posats a baixar impostos, no creu que els que necessiten una major rebaixa de la càrrega fiscal són les rendes baixes?

Tots necessiten una rebaixa de la pressió fiscal, uns per uns motius i altres per altres. La baixada a rendes baixes ja estava inclosa en la rebaixa fiscal inicial pactada amb el PP. El que Vox ha fet ha sigut augmentar eixe acord original.

Quan parlem de pressió fiscal, a voltes se'ns ha criticat dient-nos que hi ha països d'Europa en què la pressió fiscal és molt més alta. Clar, però és que ahí hi ha una trampa perquè del que potser hauríem de parlar és de l'esforç fiscal, que és el que patixen tots i cadascun dels ciutadans i nosaltres defensem reduir.

A alguns perquè puguen arribar a final de mes i a altres perquè puguen continuar invertint, creant ocupació i, sobretot, perquè no se'n vagen.

Aleshores jo crec que és importantíssim baixar els impostos a tots. A voltes ens diuen "és que és a costa dels servicis socials, de la sanitat, de l'educació". Però és que no és cert, perquè la quantitat de milions d'euros que se'n van en despesa superflua que es pot eliminar o en subvencions que s'han de suprimir, és importantíssim.

Els ciutadans no són conscients de la quantitat de recursos que estem dilapidant en subvencions que caldria llevar. Un país no pot viure de forma subvencionada. Per exemple, els agricultors, els ramaders, els pescadors, la indústria. Cada vegada que llegim una notícia parlem d'implementar ajudes. Què volem? Tot subvencionat? Es pot donar una ajuda en un moment puntual perquè hi ha una crisi, però no sempre. El que cal fer és solucionar la hiperregulació i baixar impostos.

Quina intenció tenen de cara a la pròxima legislatura? Una reforma del tram autonòmic de l'IRPF?

Doncs en realitat molt dependrà de qui estiga en el Govern central i en la Generalitat. Si nosaltres estem intentant eixa rebaixa fiscal, però d'altra banda a la Moncloa continua el govern de Sánchez ofegant els ciutadans, no podrem fer una cosa tan ambiciosa. Però sí, el nostre objectiu a mitjà i llarg termini és eixa rebaixa de l'IRPF i de pràcticament tots els impostos. Acompanyat amb una anàlisi de la despesa.

"Tothom necessita una rebaixa de la pressió fiscal. Alguns per a poder arribar a final de mes i altres per a poder continuar invertint, creant ocupació i, sobretot, perquè no se'n vagen"

Descripció del sumari...

No creu que hi hauria més recursos si hi haguera un finançament autonòmic d'acord amb la situació actual de la Comunitat Valenciana?

Vosté creu que es pot arribar alguna vegada a un sistema de finançament en què els que més tenen accedisquen a perdre recursos perquè els que menys tenen arriben a igualar-se en recursos? Perquè si això no passa, i no passarà mai, què implica augmentar recursos en el finançament? Suposa haver-li pujat prèviament els impostos als ciutadans, i això té trampa.

De moment, el Govern ha tret avant el seu nou sistema en el Consell de Política Fiscal i està pendent de comprovar si el trau en el Congrés. Si l'aprovara, què hauria de fer la Comunitat Valenciana?

Des del moment en què és el Govern el que gestiona el repartiment del finançament, tots veiem el que està passant. Les comunitats que són beneficiades són les comunitats que estan governades pels socis que sostenen l'Executiu de Sánchez. S'usa la capacitat de repartiment de finançament autonòmic per a comprar voluntats i per al mercadeig. I el que no pot ser és que qui isca beneficiat siguen els governants deslleials amb la resta d'Espanya.

El nostre objectiu és que no hi haja desigualtats entre comunitats autònomes i si per a això cal tornar en algunes situacions les competències a l'Estat, doncs no ens ha de tremolar la mà.

Estava parlant abans de la necessitat d'un major control en la despesa. Una de les qüestions que ha quedat pendent esta legislatura és la retallada del sector públic, una de les promeses que va fer Carlos Mazón, però que finalment s'ha quedat en quasi res. Vol Vox tornar a incidir en este assumpte la pròxima legislatura o es centrarà més en el control de les subvencions?

No és incompatible. En totes les administracions cal anar acometent eixa retallada de despesa innecessària i evidentment el tema del sector públic és una assignatura pendent que tenim perquè està hiperdimensionat en molts aspectes.

Aquesta legislatura ha quedat aparcada perquè no ha sigut una legislatura a l'ús. Però confie que totes estes qüestions les reprenguem.

Una de les qüestions més polèmiques de la negociació de pressupostos i acompanyament va ser la famosa prioritat nacional. Van aconseguir que constara expressament en diverses lleis, però en la pràctica es tracta d'una prioritat veïnal, ja que es prioritzen criteris com empadronament, trajectòria de cotització, etc. i per a aplicar-la en la seua totalitat caldria canviar la Llei d'Estrangeria en el Congrés. És tot això una batalla dialèctica dirigida al seu electorat?

No. Com vosté diu, hi ha lleis a nivell nacional que s'han de modificar, però la prioritat nacional és un compromís amb la gent que està treballant a Espanya, que està cotitzant, que veu com li passen un a un per davant, un pare de família que veu que als seus fills els té a casa fins als 30 anys perquè no es poden emancipar i la poca vivenda que hi ha acaben portant-se-la els que acaben d'arribar.

L'objectiu és que els espanyols no siguen sempre els últims de la cua. I la prioritat nacional dels pressupostos i Acompanyament anava dirigida a les ajudes socials i a l'accés a la vivenda, que són els principals problemes que tenen els valencians.

Una altra qüestió que van aprovar va ser el que vostés definiren com "adéu als menús halal". El canvi introduït reflectix que quan existisca carn en eixe menú "el sacrifici de l'animal ha d'haver-se realitzat mitjançant un procediment d'atordiment previ". Però la pròpia Generalitat afirma que això ja es fa perquè la gran majoria de la carn certificada com a halal que es ven a Espanya complix amb eixe requisit i no significa prohibir el menú halal.

La pròpia Generalitat ha modificat les seues instruccions als centres per a introduir el que s'ha pactat amb Vox.

Consideren una prioritat la gestió de les emergències amb episodis climàtics cada vegada més forts i freqüents com els que han succeït estos dies a València?

La gestió de les emergències és important. L'episodi de dimecres no va tindre absolutament res a vore amb el de 2024. Però ens ha de servir com a avís que el Govern de Sánchez no ha fet les obres que havia d'haver fet perquè, si eixe fenomen en un moment donat comença a prendre les característiques de la dana, evitar que València es veja igual.

Ni s'han fet les infraestructures necessàries per part del govern de Sánchez, ni per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. No obstant això, ací a la Comunitat Valenciana sí que s'han adjudicat i s'estan adjudicant algunes obres en el marc de les seues competències, igual que els ajuntaments.

Si eixa pluja torrencial de dimecres dura més temps i és aigües més amunt, com va passar fa dos anys, ens podem trobar amb el que va passar i el responsable seria Sánchez.

"Si eixa pluja torrencial de dimecres dura més temps i és aigües més amunt, com va passar fa dos anys, es pot repetir el que va passar i el responsable seria Sánchez"

Descripció del sumari...

Veu raonable que Vox i el PP conclogueren la comissió d'investigació de la dana amb 64 dels 96 citats sense comparéixer, incomplint el propi pla de treball que aprovaren els dos grups i sense que acudiren no sols els càrrecs del Govern central que es negaren a sotmetre's a fiscalització, sinó els càrrecs de la Generalitat que havien d'haver assistit?

Va comparéixer el president de la Generalitat, que era el seu màxim responsable, i la vicepresidenta. Major representació que eixa... i respecte als altres responsables de la Generalitat, van comparéixer en el Congrés i es van demanar les declaracions que feren allí.

No obstant això, quan vam començar a analitzar què és el que va passar amb la dana i de qui foren les majors responsabilitats que passara el que va passar per la no neteja de llits o la no realització d'infraestructures necessàries, vam cridar als càrrecs del Govern central i no va vindre cap. La delegada del Govern, Pilar Bernabé, es va negar a assistir. Ella, que sempre ha demanat depurar responsabilitats.

Així que la comissió es va tancar en els terminis que estaven previstos sense la compareixença de ningú del Govern central, quan eren responsables de la falta d'infraestructures i dels avisos que hauria d'haver donat la CHJ.

Com valora la gestió de Ceuta del Govern central? Què creu que hauria de fer Europa?

Europa ha de ser taxativa i contundent en la defensa de la seua frontera sud. I respecte al Govern, no sabem per què Sánchez està permetent que hi haja una regió d'Espanya envaïda. Pel que estem veient últimament, sabia el que anava a passar i no va fer res. Això té un nom, es diu traïdoria. I jo espere que al final Sánchez i tots els responsables del seu Govern acaben pagant.

Hi ha una ciutat espanyola de 70.000 persones tancades a les seues cases, en la qual les dones no poden eixir amb este Govern, el més feminista de la història. En la qual els pares tenen por que els xiquets vagen al col·legi. Hi ha moltes famílies que s'estan plantejant eixir de Ceuta. Què és el que pretenen? Que els espanyols abandonem Ceuta i entregar-la al seu amic de Marroc? Doncs que perda tota esperança perquè Espanya no abandonarà Ceuta.