La Sindicatura de Comptes ha emés un informe de fiscalització de les ajudes concedides per la Generalitat Valenciana per la dana del 29 d'octubre de 2024. Una anàlisi en què destaca "la celeritat" amb què es posaren a disposició de la ciutadania les primeres línies de subvencions.
L'òrgan fiscalitzador subratlla així que el sistema dissenyat va constituir "una resposta ràpida, d'ampli abast i tipològicament diversificada davant d'una catàstrofe de magnitud excepcional". O dit d'una altra manera: que l'administració autonòmica va donar una resposta àgil que va permetre fer arribar els diners als damnificats en poc de temps.
Així mateix, l'informe constata que fins al passat mes de febrer s'havien pagat 1.093 milions d'euros dels 1.816 compromesos, la qual cosa representa un poc més del 60% del pressupostat.
Convé recordar que la Generalitat va aprovar els primers decrets d'ajudes set dies després de la catàstrofe, i els primers pagaments es van efectuar nou dies després de la riuada.
Així, el 23% ja s'havia abonat abans del 31 de desembre de 2024 i, en conjunt, l'administració autonòmica havia convocat fins a febrer de 2026 un total de 45 ajudes relacionades amb la recuperació amb un import màxim de 1.816 milions d'euros.
Una circumstància per la qual, segons l'anàlisi, tres de cada quatre ciutadans valoraren favorablement la rapidesa; més del 80% va considerar clara la informació i més del 90%, que els requisits i la documentació sol·licitada foren raonables.
La pròpia Sindicatura, així, considera que esta rapidesa va ser "positiva". No obstant això, eixa celeritat va tindre com a contrapartida una menor precisió en el disseny de les ajudes. De fet, el document posa de manifest que es produïren errades relacionades amb el model utilitzat per a accelerar els pagaments.
En molts casos es va recórrer a la declaració responsable dels beneficiaris, de manera que determinats requisits no es verificaren abans de concedir les subvencions i pagar-les, sinó que quedaren pendents d'una comprovació posterior.
La Sindicatura considera que això va incrementar el risc de frau o de percepció indeguda. Per això, insta ara la Generalitat a implantar plans de control posteriors que siguen prou exhaustius per a verificar que els diners es repartiren realment a persones afectades que complien els requisits exigits.
Ajudes a reintegrar
Un dels incompliments detectats afecta les ajudes per a vehicles sinistrats. Les bases exigien que el vehicle afectat haguera causat baixa definitiva en la Direcció General de Trànsit com a conseqüència dels danys de la dana.
La Sindicatura va identificar inicialment 1.982 expedients en què a la data establida no constava eixa baixa definitiva, encara que sí figurava una baixa provisional.
Després de les comprovacions realitzades, s'identificaren 1.936 expedients en què concorria esta circumstància. Segons l'informe, ara la Generalitat hauria d'iniciar un procediment de reintegrament sobre estos beneficiaris, que reberen un total de 6,4 milions d'euros.
No obstant això, encara que la Generalitat va ampliar posteriorment el termini per a obtindre la baixa definitiva fins al 28 de febrer de 2026, la Sindicatura insistix que els expedients que no acrediten el compliment d'este requisit haurien de ser sotmesos al procediment de reintegrament.
Ajudes d'habitatge en dubte
L'informe posa també el focus en les ajudes per a reposar béns i efectes de primera necessitat dels habitatges afectats per la dana.
La Sindicatura va realitzar una anàlisi cartogràfica de les referències cadastrals i la va creuar amb informació del Consorci de Compensació d'Assegurances.
L'informe identifica 4.417 expedients, el 16,2% del total, en què apareix almenys un factor de risc, entés com una "inobservança del requisit essencial d'accés" a les ajudes per haver patit danys greus en l'habitatge habitual. L'import concedit en estos expedients ronda els 39,7 milions d'euros.
Entre els factors de risc apareixen referències cadastrals inexistents o repetides, habitatges situats fora de la petjada oficial d'inundació, immobles l'ús dels quals no figura com a residencial o habitatges ubicats en primera planta o superiors.
El factor més freqüent va ser precisament la localització de la parcel·la a més de 200 metres del límit exterior de la petjada d'inundació oficial, circumstància detectada en un total de 2.673 expedients.
En qualsevol cas, la Sindicatura advertix que estes dades no proven per si mateixes que hi haja ajudes concedides irregularment. Són "indicis" que s'han d'utilitzar per a seleccionar expedients i fer una comprovació més profunda.
El propi document recorda que la dana va produir danys per mecanismes diferents de la inundació, com tornados o precipitacions torrencials sense làmina d'aigua, que no necessàriament apareixen reflectits en la cartografia d'inundacions.
Un altre dels punts assenyalats són les ajudes per a facilitar l'accés a un habitatge en règim de lloguer a les persones afectades.
La normativa establia un control mínim del 5% de les ajudes concedides, però la Sindicatura considera que eixe percentatge és insuficient després de detectar factors de risc alt en el 51,3 % dels expedients analitzats.
L'organisme considera que el control hauria d'estendre's a tots els expedients que no hagen sigut ja objecte de reintegrament, especialment per a comprovar dos requisits essencials: que l'habitatge habitual afectat no puga ser utilitzat i que els beneficiaris no disposen d'una altra vivenda alternativa.