El PSOE no vol sorpreses d'última hora en els seus processos interns i, per això, ha decidit endurir les condicions per a poder participar en les seues primàries de cara a les eleccions autonòmiques i municipals de 2027.
El partit, segons ha pogut confirmar EL ESPAÑOL, va aprovar dissabte passat en el Comité Federal un nou reglament que eleva els requisits d'accés a les primàries amb un objectiu clar: evitar candidatures amb poc suport orgànic i reforçar l'estabilitat de la formació. O dit d'una altra manera: evitar espontanis.
La nova normativa regula les bases de les eleccions internes amb què els socialistes triaran els seus candidats tant a la Generalitat Valenciana com a les alcaldies i introduïx una clàusula especialment significativa: augmenta el nombre d'avals necessaris per a poder competir en els processos, tal com va informar este dimarts Levante EMV.
A partir d'ara, per a rivalitzar en unes primàries autonòmiques serà necessari reunir el suport del 12% del cens de militants, el doble que fins ara, quan n'hi havia prou amb un 6%. Açò significaria que en el cas de la Comunitat Valenciana, qualsevol persona que vulga presentar-se haurà de reunir 2.160 avals dels 18.000 militants que té el partit.
L'increment de l'umbrall suposa elevar la barrera d'entrada i exigix als aspirants una major estructura orgànica per a poder disputar una candidatura oficial. Fins ara, amb 1.090 avals era suficient per a entrar en la carrera per la candidatura socialista a la Presidència de la Generalitat.
La mesura arriba en un moment especialment rellevant per al PSPV, ja que aplana en la pràctica el camí per a l'actual ministra de Ciència i Universitats i secretària general dels socialistes valencians, Diana Morant, que s'espera que siga proclamada este mes com a candidata del PSPV.
Encara que des del partit no vinculen oficialment esta reforma a la seua figura, la veritat és que Morant seria la primera dirigent a beneficiar-se d'este enduriment normatiu, que dificulta l'aparició d'alternatives internes i enfortix el pes de l'estructura orgànica davant possibles moviments d'última hora.
En l'àmbit municipal, el reglament també eleva el nivell d'exigència. El percentatge d'avals necessaris per a competir passa del 12% al 15% del cens local.
Fonts socialistes interpreten este moviment com una estratègia de la direcció federal per a evitar tensions internes, reduir el desgast derivat d'estos processos competitius i garantir transicions ordenades en un context electoral que començarà a definir-se en els pròxims mesos.
El nou text, a més, incorpora un segon filtre per a protegir d'alguna manera els càrrecs institucionals que opten a la reelecció. El reglament manté que no se celebraran primàries en aquells casos en què el PSOE ostente la Presidència d'una institució o una alcaldia i el titular vulga repetir.
Si algun militant volguera disputar eixa candidatura, necessitaria l'autorització prèvia de la Comissió Federal de Llistes i el suport de més del 50% de la militància de l'àmbit corresponent: autonòmic o municipal.
Amb este nou reglament, Ferraz enfortix el seu control sobre la selecció de candidatures i marca un nou marc més restrictiu per a les primàries, en una decisió que, almenys en la Comunitat Valenciana, té una primera beneficiària clara: Diana Morant.