La pujada salarial als professors valencians ha quedat en l'aire tres setmanes després de pactar-se. La Generalitat Valenciana va firmar en el marc de la vaga educativa indefinida amb CSIF i ANPE un increment retributiu de fins a 200 euros al mes fins a 2028, però la seua aplicació està en dubte.
La consellera d'Educació, Carmen Ortí, no va arribar a assegurar en una entrevista en À Punt que els docents la vagen a cobrar en setembre, data en què suposadament hauria d'entrar en vigor. "El tema està damunt la taula per a aconseguir que puguen sumar-se les altres tres organitzacions sindicals que a dia de hui no la recolzen", va dir.
"A nosaltres ens agradaria que poguera fer-se efectiva", va afegir l'alt càrrec del Govern valencià. La seua resposta en condicional va generar un important rebombori entre els representants del professorat, que demanaran explicacions en les pròximes reunions. Però arribat este punt, cal preguntar-se: està obligada la Generalitat a pagar-la?
El desenvolupament legislatiu que existix sobre els acords de les meses de negociació amb les administracions públiques no és massa extens. De fet, la normativa que regix per a este cas seria directament la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP).
Com a punt de partida, esta no establix en cap cas que per a que un acord siga vàlid o haja d'executar-se de manera obligatòria, este haja d'haver reunit el suport de la majoria de la representació sindical. CSIF i ANPE sumen el 30% del professorat.
Ara bé, el que sí que determinaria la norma bàsica estatal és quan els acords començarien a desplegar els seus efectes jurídics.
El TREBEP regula en el seu article 38.2 que els pactes o acords "se celebraran sobre matèries que corresponguen estrictament amb l'àmbit competencial de l'òrgan administratiu que el subscriga i s'aplicaran directament al personal de l'àmbit corresponent". En este cas, als professors.
L'apartat següent dicta que per a que estos tinguen "validesa és necessària la seua aprovació expressa per part dels òrgans competents de les administracions públiques".
"Quan tals acords hagen sigut ratificats i afecten temes que poden ser decidits de manera definitiva pels òrgans de govern, el contingut serà directament aplicable al personal inclòs en el seu àmbit d'aplicació", afegix este mateix article.
Amb este redactat, els sindicats signants subratllen que el pacte seria vinculant i d'obligat compliment per al Consell.
No obstant això, altres fonts jurídiques consultades per este diari advertixen que el debat va més enllà. Segons l'article 38.6 de la norma bàsica, "una vegada ratificats, han de ser remesos a l'Oficina Pública que cada administració competent determine i l'autoritat respectiva ordenar la seua publicació en el Butlletí Oficial que corresponga en funció de l'àmbit territorial".
Això significa que, a pesar d'haver sigut firmat per part de la Generalitat i dos sindicats, perquè el text adquirisca un vincle jurídic, hauria de remetre's al ple del Consell per a ser ratificat i posteriorment publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
Un pas que, convé assenyalar, encara no ha ocorregut a pesar que el pacte va ser firmat el 25 de maig. En definitiva, estes fonts apunten que fins que això no ocórrega, el Govern valencià no tindria l'obligació legal de pagar. Per tant, el pagament ara mateix dependria d'una "mera qüestió de voluntat".
Des de CSIF, per contra, rebaten esta tesi en entendre que no és necessària la publicació en el butlletí oficial autonòmic perquè es tracta d'una "modificació pressupostària" i l'acord, "excepte impugnació que puga demostrar mala fe negociadora -amb la qual cosa va amenaçar STEPV, però que tampoc ha ocorregut-, s'apliquen".
Els antecedents de Sanitat
L'escenari d'ara, convé assenyalar, reproduïx exactament el que es va produir al principi de legislatura en l'àmbit sanitari amb l'acord per a reduir la jornada laboral dels sanitaris a 35 hores setmanals.
El Govern valencià de Ximo Puig va pactar amb els sindicats esta reducció horària. A diferència del pacte salarial, en este cas tots la van recolzar en la mesa de negociació.
La mesura, no obstant això, no va arribar a entrar en vigor a pesar d'estar firmada, ja que l'executiu d'esquerres va deixar pendent l'informe d'impacte econòmic que havia d'acompanyar este acord. Sense ell, no podia publicar-se en el DOGV i, per tant, tampoc entrar en vigor.
L'acord de la pujada salarial als docents compliria, així, les mateixes circumstàncies. I encara que tampoc ha transcendit l'informe d'impacte econòmic d'este acord, la veritat és que el fet d'haver sigut pressupostat en els comptes autonòmics de 2026 suggerix que, en este cas, sí que s'hauria realitzat.
El dubte que queda ara és si la Generalitat publicarà abans de setembre l'acord en el DOGV o si, en cas de no fer-ho, aplicarà l'increment retributiu encara que este no adquirisca força vinculant.
Una incògnita que es resoldrà, en qualsevol cas, davall la advertència de STEPV, CCOO i UGT de tornar a convocar la vaga a principi de curs si així ho decidixen els docents.
L'increment plantejat i que ara queda en entredit era de 75 euros més bruts al mes a partir del mes de setembre, altres 75 a partir de gener de 2027 i 50 més l'1 de gener de 2028. En total 200 euros que, segons el Govern valencià, anirien lligats a l'IPC en la seua totalitat.