La majoria dels professors valencians es va mostrar favorable a donar suport a la proposta realitzada per la Generalitat Valenciana per a millorar les infraestructures educatives i que preveu unes inversions de 1.409,7 milions d'euros, però els sindicats han rebutjat este dijous signar l'acord amb la Conselleria d'Educació.
¿El motiu? Les dades que es prenen per a fer una interpretació o una altra del resultat de l'enquesta en la qual este dimecres van participar 30.238 docents. La confusió que ha generat no és trivial.
La tercera pregunta del formulari plantejava als enquestats si volien signar l'"acord global" plantejat pel departament dirigit per Carmen Ortí. Un total de 4.021 professors van respondre que "sí", el 13% del total dels participants.
Estos no van poder posteriorment votar en els acords parcials: ratios, plantilles, infraestructures, burocràcia, Formació Professional, valencià, inclusió o millora salarial. No debades, ja s'havien posicionat a favor d'un pacte complet amb l'Administració autonòmica.
Amb estes premisses, la pregunta sobre l'acord parcial en infraestructures va tindre després un resultat d'un 46% a favor i un 54% en contra, 12.001 vots enfront de 14.216.
No obstant això, si a eixos 'sís' se'ls sumaren els 4.021 docents que ja havien recolzat prèviament l'acord en el seu conjunt, els números donarien que un respatler majoritari dels docents enquestats al punt d'infraestructures.
El fet de no sumar les xifres, de fet, provoca que el total dels sufragis en eixa pregunta siga de 26.217 persones i no de 30.238 que són el total de les que han participat en l'enquesta. Per tant, hi ha 4.021 vots que no s'estarien comptabilitzant.
Des de STEPV justifiquen la seua decisió de no signar-lo en què ara mateix no estan "en el marc d'un acord global, sinó en el de signar per apartats, i en eixe marc la xifra és la que és".
"Si tu votes sí a un acord global, votes sí a un acord global", ha defensat l'STEPV sobre per què estos més de 4.000 docents no van poder pronunciar-se posteriorment sobre cadascun dels possibles acords parcials. Una explicació secundada per UGT.
CCOO, per la seua banda, s'han limitat a dir-li a la consellera que "la interpretació de les consultes dels treballadors i treballadores no li correspon a vosté, ens correspon a la bancada sindical".
La consellera, prèviament, havia apuntat que al seu juí el resultat era favorable tenint en compte a estes 4.000 persones que no havien pogut votar. "Corregiu-me si la interpretació és errònia", havia plantejat.
Infraestructures, així, és l'únic dels huit acords parcials el resultat dels quals canviaria si els sindicats hagueren tingut en compte a estes més de 4.000 persones que sí van votar a favor.
La resta, no obstant això, ha quedat tan allunyada de ser aprovada per part dels docents, que en cap cas es revertiria el resultat.
Malgrat tot, l'únic pacte que han signat les organitzacions sindicals este dijous amb la Conselleria d'Educació ha sigut la reducció de la càrrega burocràtica per al professorat, que va obtindre un 82% d'acceptació en l'enquesta de dimecres.
Pla de climatització
Per a este apartat, la Generalitat havia pressupostat 1.409,7 milions d'euros per a millorar els centres públics de la Comunitat Valenciana. I s'havia incorporat el Pla EduClima, amb una inversió de 140 milions d'euros per a millorar la climatització a les aules entre el període 2026-2029.
El Pla, denominat Edu Clima, pretén donar resposta a les queixes de professors i famílies que al llarg d'estes setmanes no han deixat de fer públiques imatges de termòmetres marcant fins a 32º en algunes classes. Una circumstància que complica el dia a dia en l'ensenyament i posa en risc la salut de docents i alumnes.
Este exercici es destinaran 32 milions d'euros per a acondicionar alguns centres, mentre en els pròxims exercicis els fons augmentaran fins als 36 milions per any. Per als centres de la zona dana es reserven 2 milions d'euros este exercici.
En este epígraf, el Govern també es compromet a "impulsar" el Pla Edificant, ideat precisament per a acabar amb les aules prefabricades. Per a ell, es destinarien 829,7 milions a raó de 200 milions cada exercici entre el període 2027-2029. Per a este any, no obstant això, l'import ascendix a 229,7 milions.
El Pla d'Inversió Directa estaria dotat amb 400 milions i el PlaRecole, amb 40. Este últim pretén oferir una línia de subvencions als ajuntaments per a millorar els centres de propietat municipal.
La intenció seria que pogueren sol·licitar ajudes per a millorar l'eficiència energètica, accessibilitat, reparacions, instal·lacions elèctriques, clima, etcètera.
30% ratios
El tercer punt que menor rebuig va tindre en l'enquesta va ser el de la reducció de les ratios, amb un 30% de vots favorables. Però per a un 70% continua sent una proposta insuficient. Per això, els sindicats han descartat de manera unànime rubricar el document.
El plantejament global era la reducció a 22 alumnes per aula en Infantil i Primària, a 25 en Secundària i 28 en Batxillerat. Unes xifres milloren el pla del Govern d'Espanya i que es faria efectiva en un màxim de tres anys, enfront dels sis que plantejava l'Executiu central.
Els sindicats, de fet, havien reconegut en les últimes reunions avanços rellevants en este epígraf i celebraven que s'haguera posat un calendari amb xifres concretes davant la previsió que la norma estatal difícilment eixirà avant en el Congrés en no comptar amb la majoria parlamentària suficient.
El disseny de l'Executiu valencià, així, proposava que en cap cas es poguera superar els 18 menors en una classe de 2-3 anys a partir del curs 2027/2028. És a dir, en l'últim any del primer cicle d'Infantil.
La ratio en el segon cicle d'Infantil, és a dir, l'etapa compresa entre els 3 i els 5 anys, passaria a ser de 22 alumnes eixe mateix curs. I el mateix ocorreria en 1r i 2n de Primària.
En el plantejament del Govern, la progressivitat només arribava a un curs per any. Açò significa que es començava amb la reducció a 22 xiquets per classe en 1r de Primària en 2027/2028 i, a l'any següent, 2028/2029, s'aplicava en 2n. I així, fins a completar tota l'etapa en qüestió.
Per a accelerar la seua aplicació, no obstant això, el Govern valencià proposa fer-ho en dos cursos cada any. D'esta manera, la reducció a 22 menors per classe en 3r i 4t de Primària arribaria en el curs 2028/2029 i en 5é i 6é en 2029/2030.
En cas que no poguera aplicar-se la reducció del nombre de xiquets en cada classe per falta d'infraestructures, la Generalitat assegura en el seu document que es garantiria la dotació de personal addicional en la plantilla per a atendre l'alumnat en base a les ratios permeses.
De fet, baix este prisma, el nou document contempla la necessitat de contractar 2.742 professors al llarg d'eixe trienni en el denominat "Pla +Mestre". La inversió total prevista per a això és de 111,4 milions d'euros: 2,5 en 2026; 24,9 en 2027; 32 en 2028 i 52 en 2029, que inclouria el curs 2030/2031.
Junt a estes contractacions, destinades exclusivament a cobrir la baixada de ratios, també el Consell es proposa contractar 5.000 docents durant els pròxims quatre anys. La totalitat de les noves incorporacions suposaran prop de 470 milions d'euros.
Pel que fa a l'ESO, la reducció proposada baixaria de 30 a 25 alumnes per aula també de manera progressiva. Començarien amb 28 alumnes en 1r de l'ESO en 2027/2028 i cada exercici baixaria un xiquet per classe fins a completar la previsió en 2029/2030.
En Batxillerat la intenció és baixar de 35 a 38 estudiants per classe i culminar en el mateix període que l'etapa de l'ESO.
Les ratios en Formació Professional també es veurien reduïdes i variarien en funció de si es tracta d'un Grau Bàsic, l'objectiu del qual és reduir a 15 alumnes en tres anys; Grau Mitjà i Superior, que tindrien 25 estudiants en un trienni; o Especial, amb 20 per aula.
El document d'Educació també fixa el compromís a continuar amb la gratuïtat de 0 a 3 anys, cosa que suposa una inversió de 658 milions d'euros a l'any per a les arques autonòmiques i reduir un 10% el nombre d'alumnes a les Escoles Oficials d'Idiomes.
Plantilles i FP
La resta de punts van quedar lluny d'obtindre suports rellevants per part dels docents: l'acord parcial de Formació Professional el va recolzar un 22% dels enquestats, el mateix percentatge que van recolzar el de l'augment de les plantilles docents.
Pel que fa a les plantilles, la Generalitat proposava adquirir el compromís de reduir a 8 dies el termini màxim per a cobrir les substitucions quan un professor causa baixa. Actualment, segons els sindicats, la mitjana se situa en 10 dies hàbils, per la qual cosa la millora seria de dos jornades menys.
A més, la proposta incloïa la negociació de plantilles per a recuperar les hores en la FP semipresencial amb una primera taula que se celebraria en les tres setmanes posteriors a la signatura de l'acord.
També es va proposar reforçar la funció directiva de les escoles infantils de primer cicle perquè el segon mestre puga realitzar part de les tasques directives. Per a això, es dotaria entre mig i un mestre addicional a estos centres.
Tant FP, com plantilles també han sigut rebutjades de manera unànime pels sindicats.
Valencià i retribucions
Els dos punts que menys suports van obtindre, com era previsible per com s'havien vingut desenvolupant les negociacions, eren el del valencià i les retribucions. El primer el va recolzar a penes un 16% dels votants, mentre el segon un 10%.
El document posat damunt la taula posava negre sobre blanc que la pujada salarial a aplicar als docents anirà vinculada a l'IPC en la seua totalitat. És a dir, sobre els 200 euros en total.
La pujada paulatina es repartiria de la manera següent: 75 euros més bruts al mes que començaran a percebre en la nòmina del pròxim mes de setembre, altres 75 a partir de gener de 2027 i 50 més l'1 de gener de 2028.
L'acord parcial del valencià ha sigut signat per CSIF, però cap més l'ha recolzat. Mentre que el de les retribucions, cap dels que no havien signat -STEPV, CCOO i UGT- s'ha adherit.