La Generalitat Valenciana i els sindicats de Justícia podrien arribar en breu a un acord per a millorar les retribucions dels funcionaris valencians després de l'oferta de la Conselleria que dirigix Nuria Martínez de revisar a l'alça el complement específic que perceben estos empleats públics, una reivindicació històrica del col·lectiu.
Dijous que ve se celebrarà una taula sectorial entre l'administració autonòmica i els representants dels funcionaris judicials. Una cita en la qual, si bé el debat sobre els salaris no es troba en l'ordre del dia, els sindicats esperen que sí vaja a abordar-se.
No debades, divendres passat van mantindre una reunió amb Martínez i el mateix conseller d'Hisenda, José Antonio Rovira, en la qual se'ls va anunciar la pretensió del Govern valencià de fer efectiu un increment retributiu per a "compensar la pèrdua del poder adquisitiu" des de 2023.
En la trobada no va transcendir quina pujada es planteja dur a terme la Generalitat, atés que la direcció general de Justícia ha de "fer números" per a saber quin marge pressupostari hi hauria per a això. La forqueta, segons fonts sindicals consultades per EL ESPAÑOL, se situaria entre els 5 i els 8 milions d'euros.
Amb tot, la situació contrasta especialment amb el viscut en la vaga educativa indefinida. Després de cinc setmanes de negociacions, els sindicats i la Generalitat a penes van aconseguir tancar un acord: el relatiu a la reducció de la càrrega burocràtica per als docents.
Va ser impossible que s'arribara a un consens en les ratios, l'augment de les plantilles docents, la millora de les infraestructures, Formació Professional, foment de l'ús del valencià, inclusió i retribucions.
Este últim punt, de fet, tan sols va ser signat per CSIF i ANPE i, per ara, la seua aplicació ha quedat en l'aire perquè el TREBEP no fixa l'obligació legal a la Generalitat de pagar la pujada de sou als professors. Almenys, fins a la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
Les negociacions maratonianes van acabar a penes una setmana abans del final del curs escolar, però amb l'amenaça per part dels sindicats de tornar a convocar l'atur indefinit al setembre.
Les converses en l'àmbit de Justícia, no obstant això, han sigut completament diferents. A pesar que també el conflicte laboral portava anys enquistat, ambdues parts podrien arribar a un acord a penes dos setmanes després d'haver començat les negociacions.
Una circumstància a la qual, lògicament, contribuïx també el fet que les reivindicacions del col·lectiu són molt menys costoses per a l'administració valenciana i, per tant, més fàcils de complir.
A mode d'exemple, tan sols la pujada salarial als docents representa més de 200 milions d'euros dels Pressupostos de la Generalitat de 2026, enfront dels 5-8 milions de Justícia. Dur a terme totes les millores educatives damunt la taula, no obstant això, suposarien una inversió de 3.338 milions d'euros per al Govern valencià.
250€ menys que la mitjana
L'objectiu del Consell ara és corregir el desfasament retributiu que arrosseguen els funcionaris de justícia valencians respecte a altres comunitats autònomes i donar resposta a una actualització salarial lligada a la càrrega de treball i a les noves funcions assumides en els últims anys.
Els sindicats fa temps que denuncien que estos empleats cobren al voltant de 250 euros menys al mes en este complement respecte a la mitjana nacional.
Segons càlculs d'UGT, el "greuge" respecte a altres autonomies afecta més de 5.500 treballadors de l'Administració de la Justícia en la Comunitat Valenciana, entre personal de gestió processal, tramitació, auxili judicial, metges forenses i personal de laboratori.
El sou de tots ells consta de tres conceptes: salari base, antiguitat i altres complements. Entre ells destaca l'específic, la quantia del qual fixen les Comunitats Autònomes amb competències transferides i que remunera aspectes com la responsabilitat, la dificultat, la dedicació o la penositat del lloc.
El perjudici que denuncien patir té dos derivades. El primer, el pacte que va aconseguir el Govern amb els Letrats de l'Administració de Justícia (LAJ) en 2023 pel qual es va incrementar en 195 euros mensuals el plus per a este grup.
Poc després, el ministre Félix Bolaños va signar un acord amb UGT i CSIF per a la resta de cossos de Justícia, lligat a les lleis d'eficiència organitzativa. Un acord que contemplava una pujada progressiva del complement específic durant 2024 i 2025, amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2024.
Estes millores, no obstant això, van beneficiar directament el personal dependent del Ministeri de Justícia. Però no als funcionaris transferits a les comunitats autònomes, com ocorre en la Comunitat Valenciana.
Per això, cada territori amb competències pròpies va obrir negociacions amb els executius regionals per a poder actualitzar estes retribucions: a Madrid, per exemple, es va acordar una pujada de 170 euros en 2024 en el cos de gestió, a Canàries 103 euros o a Aragó 102 euros.
En el cas de la Comunitat Valenciana existien compromisos previs a dit acord nacional. El Consell va prometre actualitzar este complement en maig de 2016 i desembre de 2023 per a equiparar-se a la mitjana nacional.
Amb estos mimbres, la pujada no va arribar a executar-se fins a juliol de 2025 per als funcionaris de justícia valencians. L'expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, va anunciar una inversió de 5 milions d'euros per a pujar-los este complement.
L'anunci, beneficiaria 5.774 empleats públics de Justícia i, en paraules de Mazón, revertiria "la situació d'injustícia existent des de fa anys, ja que l'última vegada que van vore incrementat este concepte retributiu va ser en 2016".
Però malgrat els augments, que oscil·laren des dels 58 fins als 65 euros al mes, van romandre per davall de la mitjana nacional.
A mode d'exemple, un funcionari del cos de gestió processal percep un complement de 741,09 euros, el penúltim del rànquing, només per damunt de Galícia. La mitjana se situa en 941,96 euros, més de 200 euros més del que cobra un empleat valencià.
Per damunt de la mitjana es troben País Basc, Canàries, Madrid, Aragó, Astúries, Catalunya i Cantàbria. D'esta manera, els sindicats exigixen que s'equipare els funcionaris de Justícia de la Comunitat Valenciana a la mitjana.
El 'bescanvi' pels acords estatals
Però també reclamen una altra pujada que no va arribar a executar-se: la procedent de l'acord marc del Govern central amb UGT i CCOO per a l'Administració del Segle XXI i per la millora de l'ocupació pública i el servici a la ciutadania.
Aquell pacte va suposar una pujada addicional del 0,5% lligada a la inflació acumulada del període 2022-2024 i una pujada general del 2,5% per a 2025, abonada per la Generalitat Valenciana en febrer de 2026.
UGT va denunciar en declaracions a este diari que cap d'estes dos pujades s'aplicà al complement específic del personal de Justícia de la Comunitat Valenciana, ni tampoc al complement autonòmic transitori. I exigiren al Consell que ho fera, atés que es tractava de retribucions complementàries estructurals, fixes i periòdiques.
L'administració autonòmica, no obstant això, va justificar la seua exclusió en l'augment anunciat per Mazón. "Al·leguen que les noves quantitats aprovades ja suposaven una actualització retributiva pròpia", exposaven els sindicats.
En este sentit, estos subratllaven que es tractava de dos increments diferents: l'executat per Mazón és l'adaptació al que va realitzar el Ministeri en 2023, mentre els dos acords marc signats entre l'Estat i els sindicats serien cosa a banda.
El fet que la Generalitat entenga que amb el primer quedaria compensat (i saldat) el segon, suposa en la pràctica que estos empleats públics "hagen deixat de cobrar de mitjana 253 euros al mes", segons estimaven UGT i CSIF.
La Central Sindical Independent i de Funcionaris va reclamar a la Generalitat "complir els acords signats", atés que a més la càrrega de treball que assumixen es troba entre les més altes d'Espanya, amb fins a un índex del 55% de sobrecàrrega dels seus òrgans judicials, per damunt del 40% de la mitjana estatal.