Caminar, pujar unes escales, entrar i eixir del cotxe o simplement posar-se les sabates poden convertir-se en un problema quan l'artrosi de maluc avança. Una patologia la prevalença de la qual arriba ja al 5,7% de la població adulta espanyola, segons les últimes dades de l'estudi EPISER 2021 difosos per la Societat Espanyola de Reumatologia i la freqüència de la qual augmenta especialment amb l'edat. A més, està associada també a factors com l'obesitat o el sedentarisme.
L'artrosi de maluc o coxartrosi es produïx per un deteriorament progressiu de l'articulació. El dolor sol localitzar-se en l'engonal, encara que també pot aparéixer en la zona lateral del maluc, la cuixa i fins i tot manifestar-se com a dolor en el genoll. A mesura que progressa, poden aparéixer rigidesa i una reducció cada vegada major de la mobilitat.
“Una senyal molt significativa apareix quan el pacient comença, quasi sense adonar-se'n, a adaptar la seua vida al dolor: camina menys, evita determinades activitats, utilitza l'ascensor perquè pujar escales li resulta difícil o deixa de fer coses que abans formaven part de la seua rutina”, assenyala el doctor Diego Giménez, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital Quirónsalud Múrcia.
La pròtesi de maluc en este tipus de pacients es planteja quan el dolor i la pèrdua de mobilitat comencen a limitar de manera significativa les activitats quotidianes i els tractaments conservadors deixen d'oferir resultats satisfactoris. La seua indicació no dependrà únicament del grau de desgast que mostren les proves d'imatge, sinó també de la intensitat dels símptomes, la limitació funcional i l'impacte de l'artrosi en la qualitat de vida del pacient.
Senyals per a valorar una pròtesi de maluc
Encara que cada pacient ha de ser valorat de manera individual, existixen algunes senyals que poden indicar que l'artrosi de maluc està avançant i comença a afectar de manera significativa la qualitat de vida. “Entre estes es troben un dolor cada vegada més freqüent i persistent, que pot aparéixer fins i tot durant activitats habituals o en repòs, així com la dificultat per a caminar determinades distàncies o romandre dret durant períodes prolongats”, detalla el traumatòleg.
També és habitual que activitats quotidianes com posar-se les sabates o els calcetins, entrar i eixir del cotxe, alçar-se d'una cadira o pujar i baixar escales resulten cada vegada més difícils. A estos símptomes pot sumar-se una pèrdua progressiva de mobilitat i rigidesa de l'articulació”, afig.
Abans de recórrer a una intervenció quirúrgica, el tractament de l'artrosi de maluc pot incloure exercici adaptat, fisioteràpia, mesures per a reduir la sobrecàrrega de l'articulació i tractament farmacològic, sempre en funció de les característiques de cada pacient. “No obstant això”, indica el doctor Giménez, “quan estes mesures deixen de controlar els símptomes i el deteriorament de l'articulació compromet de manera significativa l'autonomia i la qualitat de vida, pot plantejar-se una artroplàstia total de maluc, intervenció mitjançant la qual se substituïxen les superfícies articulars danyades per components protèsics”.