Els anomenats dolors de creixement són habituals en la infància, sobretot després de dies de major activitat física.

Però atribuir qualsevol molèstia al creixement pot ocultar lesions esportives o alteracions que necessiten valoració, especialment en xiquets i adolescents que entrenen amb regularitat.

“Els dolors vinculats al creixement solen ser molèsties d'origen ossi que sorgixen en certes fases del desenvolupament. Estan relacionats amb el ràpid creixement de l'os. El sistema musculoesquelètic té una particularitat: primer creix l'os i després el múscul, durant la maduració.

Per això, en allargar-se l'os més que el múscul, apareixen dolors per una tensió excessiva en la inserció dels tendons en algunes apòfisis o cartílags de creixement. Les molèsties més freqüents se situen en el genoll, com la malaltia d'Osgood-Schlatter, o en el taló, coneguda com Sever”, explica la doctora Soledad Hernández, pediatra especialista en Medicina Esportiva Infantojuvenil del Hospital Quirónsalud Torrevieja.

També poden sorgir molèsties musculars per sobrecàrrega d'entrenament o per una tècnica inadequada en repetir moviments.

“Cal recordar que els xiquets i adolescents no són adults en miniatura: el seu sistema musculoesquelètic està en ple desenvolupament i presenta característiques distintes a les de l'adult”, afig l'especialista.

Quan cal consultar

Per regla general, estos dolors afecten ambdues cames i no limiten l'activitat diària. “Hem de consultar quan el dolor se situa sempre en el mateix punt, és constant, apareix durant l'exercici, provoca coixesa, limita el moviment o s'acompanya d'inflamació. Qualsevol dolor que modifique l'activitat habitual del xiquet mereix ser valorat”, adverteix la doctora Hernández.

Créixer i entrenar

La pràctica esportiva aporta múltiples beneficis en la infància, però l'especialització i els entrenaments intensius comencen cada vegada abans. En esta etapa poden aparéixer sobrecàrregues, desequilibris biomecànics, problemes nutricionals o molèsties associades a les diferents fases del desenvolupament.

Els anomenats dolors de creixement són habituals en la infància, sobretot després de dies de major activitat física. Però atribuir qualsevol molèstia al creixement pot ocultar lesions esportives o alteracions que necessiten valoració, especialment en xiquets i adolescents que entrenen amb regularitat. Què són i per què apareixen “Els dolors vinculats al creixement solen ser molèsties d'origen ossi que sorgixen en certes fases del desenvolupament. Estan relacionats amb el ràpid creixement de l'os. El sistema musculoesquelètic té una particularitat: primer creix l'os i després el múscul, durant la maduració. Per això, en allargar-se l'os més que el múscul, apareixen dolors per una tensió excessiva en la inserció dels tendons en algunes apòfisis o cartílags de creixement. Les molèsties més freqüents se situen en el genoll, com la malaltia d'Osgood-Schlatter, o en el taló, coneguda com Sever”, explica la doctora Soledad Hernández, pediatra especialista en Medicina Esportiva Infantojuvenil de l'Hospital Quirónsalud Torrevieja. També poden sorgir molèsties musculars per sobrecàrrega d'entrenament o per una tècnica inadequada en repetir moviments. “Cal recordar que els xiquets i adolescents no són adults en miniatura: el seu sistema musculoesquelètic està en ple desenvolupament i presenta característiques distintes a les de l'adult”, afig l'especialista. Quan cal consultar Per regla general, estos dolors afecten ambdues cames i no limiten l'activitat diària. “Hem de consultar quan el dolor se situa sempre en el mateix punt, és constant, apareix durant l'exercici, provoca coixesa, limita el moviment o s'acompanya d'inflamació. Qualsevol dolor que modifique l'activitat habitual del xiquet mereix ser valorat”, adverteix la doctora Hernández. Créixer i entrenar: un equilibri necessari La pràctica esportiva aporta múltiples beneficis en la infància, però l'especialització i els entrenaments intensius comencen cada vegada abans. En esta etapa poden aparéixer sobrecàrregues, desequilibris biomecànics, problemes nutricionals o molèsties associades a les diferents fases del desenvolupament. Per això, les revisions mèdico-esportives en xiquets permeten conéixer com està creixent el menor i identificar possibles factors de risc de lesió abans que es convertisquen en un problema. “Els xiquets i adolescents estan en ple desenvolupament i la pràctica esportiva ha d'adaptar-se a cada etapa. La prevenció de lesions és especialment important quan entrenen de manera regular”, assenyala la doctora Hernández. Valoració integral del jove esportista La valoració mèdico-esportiva inclou l'estudi dels antecedents personals i familiars i una exploració física completa. A més, permet analitzar postures compensatòries, desequilibris musculoesquelètics, la trepitjada, la força i la flexibilitat, així com possibles factors que puguen predisposar a lesions. El seguiment pot completar-se amb un estudi antropomètric, que aporta informació sobre composició corporal, estat nutricional i creixement, junt amb recomanacions d'alimentació i hidratació adaptades a l'edat i a l'esport practicat. “L'objectiu no és que el xiquet entrene més, sinó que puga practicar esport de manera segura, respectant el seu creixement i desenvolupament”, conclou la doctora Hernández. “No hem de considerar normal qualsevol dolor simplement perquè estiga creixent”.

Per això, les revisions mèdico-esportives en xiquets permeten conéixer com està creixent el menor i identificar possibles factors de risc de lesió abans que es convertisquen en un problema.

“Els xiquets i adolescents estan en ple desenvolupament i la pràctica esportiva ha d'adaptar-se a cada etapa. La prevenció de lesions és especialment important quan entrenen de manera regular”, assenyala la doctora Hernández.

Valoració integral

La valoració mèdico-esportiva inclou l'estudi dels antecedents personals i familiars i una exploració física completa. A més, permet analitzar postures compensatòries, desequilibris musculoesquelètics, la trepitjada, la força i la flexibilitat, així com possibles factors que puguen predisposar a lesions.

El seguiment pot completar-se amb un estudi antropomètric, que aporta informació sobre composició corporal, estat nutricional i creixement, junt amb recomanacions d'alimentació i hidratació adaptades a l'edat i a l'esport practicat.

“L'objectiu no és que el xiquet entrene més, sinó que puga practicar esport de manera segura, respectant el seu creixement i desenvolupament”, conclou la doctora Hernández. “No hem de considerar normal qualsevol dolor simplement perquè estiga creixent”.