“Saña, enveja o animadversió cap al col·lectiu mèdic”. Amb estes paraules definix el secretari general de CESM-CV (Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana), Víctor Pedrera, el comunicat fet públic ahir per UGT respecte als acords aconseguits pels facultatius amb la Conselleria de Sanitat dirigida per Marciano Gómez (PP). Un acord que “no minva els drets ja adquirits per altres col·lectius sanitaris”, com zeladors, auxiliars, infermers o administratius, que és on UGT té la seua representació.

El contracomunicat d'UGT a l'acord del Sindicat Mèdic és el principal símptoma d'una guerra sindical soterrada durant anys, però que comença a dibuixar l'escenari de la pròxima batalla de representació en la sanitat pública valenciana. D'una banda, CESM-CV es presenta com un sindicat professional que parla exclusivament pels metges i que exigix condicions laborals d'acord amb la responsabilitat assistencial, la sobrecàrrega i la fugida de professionals. D'altra, UGT es reivindica com una organització generalista, de classe (d'esquerres), amb implantació en múltiples categories de la sanitat i que lliura una batalla major, contra qualsevol govern autonòmic del PP.

El xoc es venia coent des de fa temps. Les últimes grans mobilitzacions del sector sanitari en la Comunitat Valenciana ja mostraren una fractura nítida entre sindicats professionals i sindicats generalistes. CESM-CV ha insistit que els metges queden sistemàticament fora de les grans plataformes de protesta i dels discursos que articulen CCOO, UGT o Intersindical quan es parla de sanitat pública. Per al sindicat mèdic, eixa exclusió no és accidental, sinó una prova que les prioritats dels facultatius no sempre coincidixen amb les de la resta del personal. Per a UGT, en canvi, el problema és el contrari: els acords específics per a metges corren el risc de trencar l'equilibri entre categories i de millorar uns a costa de deixar intactes les carències estructurals del sistema.

CESM-CV defensa que l'acord subscrit amb la Conselleria el passat 17 de juliol suposa un dels majors avanços aconseguits per la professió mèdica en dècades. Entre els seus eixos, el sindicat subratlla la implantació de la jornada ordinària de 35 hores de dilluns a divendres, una nova regulació de la guàrdia del dissabte com a guàrdia de 24 hores amb descans posterior, la limitació progressiva d'agendes, millores en Atenció Primària i Hospitalària, cobertura d'absències, gestió compartida de la demanda, obertura progressiva de Punts d'Atenció Continuada de 24 hores i mesures específiques per als MIR.

Per als metges, no es tracta d'un gest cosmètic, sinó d'una correcció llargament esperada en un sistema que ha espremut el facultatiu durant anys. “No és un acord per a tirar coets perquè és una cosa que s'hauria d'haver signat abans. No haver tingut la jornada de 35 hores en la Comunitat Valenciana era clarament una discriminació, però ara la Conselleria ho ha acceptat i hem de congratular-nos”, diu Pedrera.

UGT respon amb un diagnòstic radicalment distint. Al seu juí, l'acord no aporta canvis estructurals reals, sinó que convertix en novetat el que ja estava reconegut per llei, pactat en acords previs o derivat de resolucions judicials. El sindicat subratlla que la implantació de les 35 hores formava part de l'Acord del Segle XXI signat en 2022, i que la regulació de guàrdies i descansos ja estava prevista en la normativa des de fa anys.

No obstant això, eixe acord aconseguit en 2022 pels sindicats de classe amb l'aleshores Govern de Ximo Puig (PSOE-Compromís-Podemos) i rubricat per la socialista Ana Barceló, introduïa la jornada laboral de dilluns a dissabte, perjudicial per als metges que no tenien el dissabte una guàrdia pagada de 24 hores, sinó de 17 hores, entre altres coses.

Per esta raó, el CESM-CV parla des de la fatiga del col·lectiu mèdic, des de la sensació d'haver sigut invisibilitzat en el debat sanitari i des de la convicció que sense millors condicions laborals no hi haurà manera de retenir els professionals ni de sostenir l'assistència.

UGT, per la seua banda, parla des de la lògica de la sanitat com a sistema col·lectiu, en què qualsevol acord que privilegie una categoria pot percebre's com un gest de desequilibri davant d'infermers, auxiliars, zeladors o administratius, que també carreguen amb la pressió diària d'una xarxa assistencial tensionada. A això s'afig que el sindicat afí al PSPV-PSOE no es "congratula" de cap acord aconseguit amb una Conselleria en mans del PP, i menys a un any de les eleccions sindicals, sinó també de les autonòmiques.

El context electoral dona encara més sentit a este pols. En les eleccions sindicals anteriors, SATSE es va imposar en la representació de la sanitat valenciana amb 100 delegats, mentre UGT en va sumar 83, CCOO 90, CSIF 89, CESM-CV 64, Intersindical 59 i SIMAP 20. Eixe repartiment confirma que la sanitat valenciana no vota com un bloc homogeni, sinó com un mosaic d'interessos professionals on el vot mèdic s'organitza de manera distinta al d'infermeria o al del personal de gestió i serveis. En eixe tauler, cada conflicte té una lectura immediata: qui capitalitza el malestar, qui aconseguix paréixer més útil i qui aconseguix convertir una negociació sectorial en una bandera de fons.

Per això la baralla actual importa més enllà de l'acord concret. La sanitat valenciana entra en una fase en què la representació sindical ja no es mesura només per la capacitat de signar un text, sinó per l'habilitat de construir relat. CESM-CV vol ser l'altaveu d'una professió que se sent desbordada i que reclama regles pròpies. UGT vol evitar que una negociació singular amb els metges es convertisca en un precedent que desarme la defensa de la resta de categories.