"Fa falta una xarxa de suport perquè hi ha moltíssima gent sola". María Asunción Sánchez, tresorera i impulsora d'Àgora Rabasa, resumix així el motiu que porta a posar en marxa un dels projectes d'habitatge col·laboratiu més singulars d'Alacant.

La iniciativa aposta per un model de convivència intergeneracional sobre sòl públic, en què cada persona disposa de la seua pròpia casa i compartix espais i tasques amb la resta de la comunitat.

Des d'EL ESPAÑOL d'Alacant hem parlat amb Sánchez per a conéixer com funcionarà esta cooperativa, quina inversió requerix accedir a un habitatge i quins objectius perseguix un projecte que busca oferir una alternativa residencial i crear xarxes de suport entre els seus integrants.

Huit anys treballant

L'origen d'Àgora Rabasa es remunta a fa huit anys, quan Sánchez participa en unes classes dirigides a persones majors organitzades per l'ONG Senior Vida Sostenible al costat de l'Ajuntament d'Alacant. En preguntar als assistents quines eren les seues principals preocupacions, la resposta més repetida és la soledat no desitjada.

A partir d'eixa necessitat comença a prendre forma una proposta basada en l'economia del bé comú, la cooperació i l'ajuda mútua. Després de diverses xarrades en associacions veïnals, es constituïx un primer grup de més de 20 persones disposades a compartir un projecte residencial sense renunciar a la seua independència.

"Cadascú posa el seu talent en marxa", explica Sánchez. La idea consistix que cada resident tinga el seu espai privat, però també puga contribuir a la vida comunitària mitjançant els seus coneixements, capacitats i participació en les tasques compartides.

Habitatges de fins a 100 metres

Àgora Rabasa es desenvolupa sobre una parcel·la de sòl públic adjudicada per l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVha) després de guanyar un concurs. El projecte planteja una arquitectura saludable i ecològica, amb habitatges d'una sola planta que busquen integrar-se en l'entorn del barri alacantí.

Les cases tindran diferents superfícies, adaptades a les necessitats de cada persona o unitat familiar. Hi haurà habitatges xicotets, d'uns 50 metres quadrats; mitjans, de 75 metres quadrats; i grans, d'entre 90 i 100 metres quadrats.

La promoció també comptarà amb espais compartits per a afavorir la convivència, el cocuidat i les relacions entre els residents. L'entorn de Rabasa, pròxim a les seues llacunes i amb accés directe a l'autovia, forma part de la proposta.

"Seran cases molt amables d'una sola planta, de 50 a 100 metres quadrats i amb jardí comú", assenyala Sánchez.

El preu per viure a Àgora

L'accés a estes vivendes no funciona com una compravenda convencional ni com un lloguer tradicional. La cooperativa es basa en la cessió d'ús, un model que permet als seus integrants utilitzar una vivenda sense adquirir-la en propietat. El dret d'ús s'establix sobre sòl públic cedit per un període de 75 anys.

Per a incorporar-se al projecte, cada soci ha de fer una aportació inicial estimada d'entre 40.000 i 50.000 euros, equivalent al 20% del cost de construcció de l'habitatge. Segons explica Sánchez, eixe capital continua pertanyent al soci i es retorna, actualitzat conforme a l'IPC, quan abandona la cooperativa, d'acord amb les condicions establides.

A eixa quantitat se suma una quota mensual orientativa d'entre 600 i 1.000 euros, en funció de la grandària de l'habitatge. Els diners es destinen a amortitzar el préstec financer contractat per la cooperativa.

La viabilitat del projecte no depén de rebre subvencions, encara que les ajudes públiques poden contribuir a millorar les seues condicions econòmiques.

Una comunitat intergeneracional

Un dels trets d'Àgora Rabasa és el seu caràcter intergeneracional. Davant de la idea que el cohousing està dirigit exclusivament a persones majors, la cooperativa planteja una comunitat en què convisquen distintes generacions, des de xiquets fins a adults majors.

L'objectiu és construir una xarxa de suport quotidià que reduïsca l'aïllament i facilite la col·laboració entre veïns. La convivència no implica renunciar a la intimitat, sinó disposar de recursos compartits i relacions de confiança per a afrontar les necessitats del dia a dia.

"A qualsevol administració li ve de perles que ens cocuidem", afirma Sánchez, que defensa la utilitat social d'estos models davant de la falta de familiars pròxims o xarxes de suport.

Huit anys de recorregut

El desenvolupament d'Àgora Rabasa ha estat marcat per obstacles administratius, canvis polítics i la pandèmia. La cooperativa també ha hagut d'afrontar episodis meteorològics adversos durant algunes de les seues presentacions públiques.

Malgrat les dificultats, Sánchez sosté que el projecte es troba dins dels terminis habituals d'este tipus de promocions. Segons explica, altres comunitats ja constituïdes els traslladen que el procés fins a arribar a viure en els habitatges pot prolongar-se uns huit anys.

L'impulsora considera que la posada en marxa d'Àgora Rabasa pot servir de referència per a altres projectes d'habitatge col·laboratiu a la Comunitat Valenciana. L'interés que desperta la iniciativa ha portat la cooperativa a plantejar-se una llista d'espera que permeta cobrir futures vacants i facilitar el naixement de noves promocions.

"Àgora és el tap; en quant despegue, l'habitatge col·laboratiu va a florir", afirma Sánchez, que contempla la possibilitat d'impulsar projectes com Àgora 2 o Àgora 3 en parcel·les pròximes.

L'aspiració és que l'experiència de Rabasa contribuïsca a estendre un model residencial que combina l'accés a un habitatge amb la construcció d'una comunitat estable.

Àgora Rabasa acaba de celebrar la seua primera 'Jornada sobre habitatge cooperatiu en cessió d'ús'. La seua portaveu, María Asunción Sánchez, anima qualsevol persona interessada a sumar-se al mateix, que demane informació a través del número de contacte 681.802.617.