"Després d'un terratrémol o un col·lapse parcial, una estructura pot romandre en peu i haver perdut part de la seua seguretat", així ho adverteix l'enginyer Salvador Ivorra.
El Laboratori de Grans Estructures del Departament d'Enginyeria Civil de la Universitat d'Alacant ha acollit una sèrie d'assajos tècnics destinats a l'estudi dels sistemes d'apuntalament per a operacions de rescat destinats a estabilitzar murs i altres elements de risc.
Els assajos formen part d'una investigació conjunta entre la Universitat d'Alacant (UA) i la Unitat Militar d'Emergències (UME) destinada a incrementar la protecció dels equips de rescat en estructures danyades.
L'investigació està liderada pel Grup d'Assaig, Simulació i Modelització d'Estructures (GRESMES) de la Universitat d'Alacant, dirigit pel catedràtic del Departament d'Enginyeria Civil Salvador Ivorra, amb la participació dels professors Benjamín Torres i Luis Estevan, membres del grup, i amb la col·laboració d'efectius de la capacitat de Cerca i Rescat Urbà (USAR, Urban Search and Rescue) del III Batalló d'Intervenció en Emergències (BIEM III).
Salvador Ivorra explica en un comunicat que “després d'un terratrémol o un col·lapse parcial, una estructura pot romandre en peu i haver perdut part de la seua seguretat. Rèpliques, vibracions o treballs de rescat poden alterar eixe equilibri. Els apuntalaments creen estructures provisionals capaces de reduir el risc per a víctimes i rescatadors”.
Els assajos desenvolupats la passada setmana en el Laboratori de Grans Estructures de la UA han abordat quatre configuracions basades en la Guia d'operacions d'apuntalament del cos d'enginyers de l'exèrcit dels Estats Units, desenvolupada per al Programa de Cerca i Rescat Urbà.
“Concretament, la investigació ha analitzat quatre configuracions d'apuntalament lateral, que combinen dos altures d'inserció de la càrrega, 1,8 i 3 metres, amb puntals inclinats a 45 i 60 graus. L'objectiu és conéixer com respon cada solució davant accions horitzontals quan un mur, una façana o un altre element danyat amenaça amb desplomar-se”, detalla Ivorra.
Poder portar estos sistemes al laboratori permet passar d'un procediment operatiu a una caracterització experimental controlada. Així és possible mesurar forces i desplaçaments, analitzar la influència de la geometria i estudiar aspectes com unions, suports, arriostrats o l'altura del punt d'inserció de la càrrega.
Salvador Ivorra afirma que “els resultats han sigut molt satisfactoris i permetran aprofundir en estos sistemes.
Un dels objectius és estudiar la seua adequació als materials disponibles a Espanya. No es tracta únicament de traslladar dimensions al sistema mètric, sinó de comprovar el seu comportament amb seccions de fusta, unions i solucions constructives habituals a Espanya i Europa, així com validar càrregues admissibles i detalls d'execució”.
Grup d'Assaig
Entre les línies d'investigació de GRESMES directament relacionades amb estos treballs es troben l'anàlisi numèrica i experimental d'estructures, l'avaluació de la seua capacitat resistent, el comportament davant accions estàtiques i dinàmiques, l'avaluació sísmica i la monitorització i instrumentació estructural.
Estes línies tenen continuïtat en projectes obtinguts pel grup en convocatòries públiques competitives, centrats en la resposta sísmica de les estructures i en el desenvolupament i validació experimental de solucions de reforç, inclosos treballs recents sobre estructures de tàpia reforçades amb materials TRM i sobre reforç sísmic d'edificis de formigó mitjançant UHPC aplicat sobre murs de maçoneria, enquadrat expressament en la prioritat “Seguretat per a la societat”, dins de l'àmbit de tecnologies i capacitats davant situacions d'emergència.
Aquesta trajectòria proporciona una base científica sòlida per als assajos amb la UME en combinar experimentació, anàlisi mecànica i desenvolupament de solucions orientades a millorar la seguretat davant accions extraordinàries.
Els assajos duts a terme s'emmarquen en el Protocol general d'actuació entre la UME i la Universitat d'Alacant signat en 2024, que establix línies de col·laboració entre ambdues institucions en matèries relacionades amb emergències i catàstrofes.
El document destaca la transferència com un procés col·laboratiu perquè el coneixement generat en la Universitat puga ser aplicat per altres entitats i recull l'interés d'ambdues parts per desenvolupar actuacions conjuntes de docència, investigació i divulgació.
D'Alacant a escenaris
Els equips USAR de cerca i rescat urbà s'integren, quan intervenen internacionalment, en INSARAG, el Grup Assessor Internacional d'Operacions de Cerca i Rescat vinculat a les Nacions Unides.
Aquesta xarxa establix estàndards comuns per a coordinar equips de diferents països quan un estat afectat per una gran catàstrofe sol·licita assistència internacional. La UME forma part dels equips espanyols classificats dins d'este sistema.
En eixe context, afegix Salvador Ivorra, “disposar de solucions d'apuntalament estudiades, compatibles amb procediments internacionals i adaptades als materials disponibles resulta essencial. Un sistema aparentment senzill pot ser decisiu si permet estabilitzar un mur i facilitar l'accés dels rescatadors”.
Els assajos desenvolupats a Alacant se situen així en la trobada entre investigació estructural i resposta davant catàstrofes. Saber quant pot resistir un apuntalament, com canvia el seu comportament en modificar la seua geometria i com s'ha de construir amb els materials disponibles té una aplicació immediata: crear condicions més segures perquè els equips de rescat puguen treballar allí on, sense una estabilització prèvia, no seria possible fer-ho.