Perdre el tiquet de compra pot convertir-se en un maldecap quan un producte deixa de funcionar, arriba defectuós o no es correspon amb el que s'havia anunciat.
Molts consumidors pensen que el xicotet paper és la prova única i imprescindible per a reclamar. No obstant això, la normativa espanyola no establix que siga obligatori presentar el tiquet per a exercir els drets de garantia.
La clau està en poder acreditar que la compra es va realitzar. El tiquet és la forma més senzilla de fer-ho perquè arreplega la data, l'establiment, els productes adquirits i el seu preu, però no és l'única.
Un extracte bancari pot servir com a prova quan el pagament es va fer amb targeta, ja que permet identificar l'import, la data i el comerç. També es pot recórrer a un duplicat del tiquet si l'establiment disposa d'eixa possibilitat o al registre d'una targeta de fidelització vinculada a la compra.
Així ho explica BAS Assessors Advocats, que recorda que "es sent molt això que sense factura, o sense tiquet no es pot reclamar". Segons expliquen, la normativa "no obliga a presentar una factura, albarà, o tiquet per a exercitar els drets com a persona consumidora davant una falta de conformitat en garantia".
El que sí necessita demostrar el consumidor és que va adquirir el producte. La pròpia legislació establix que, llevat de prova en contra, la data de lliurament serà la que figure en la factura o tiquet de compra, o en l'albarà de lliurament si este fora posterior. És a dir, estos documents tenen una funció probàtoria, però la llei no convertix el tiquet en un requisit imprescindible per a reclamar.
La diferència és especialment important quan el producte presenta una falta de conformitat. En estos casos, l'empresari respon dels defectes que existisquen en el moment del lliurament i que es manifesten dins del termini establit legalment. Per als béns de consum nous, eixe període és actualment de tres anys des del lliurament.
A més, el consumidor pot exigir que el producte siga posat en conformitat mitjançant reparació o substitució i, quan corresponga, una reducció del preu o la resolució del contracte. Estes mesures s'han de realitzar gratuïtament i sense majors inconvenients per al consumidor.
Una altra qüestió diferent és que el comprador vulga tornar un producte que funciona correctament simplement perquè ha canviat d'opinió. En les compres realitzades en una tenda física, la legislació no establix amb caràcter general un dret a tornar un article que està en perfecte estat. En eixe supòsit, la devolució dependrà de la política comercial de l'establiment.