Alacant
Publicada
Actualitzada

Els treballadors a Espanya poden gaudir cada any d'un màxim de 14 dies festius laborals que, a més, han de ser retribuïts i no s'han de recuperar posteriorment.

Així ho recull l'Estatut dels Treballadors, una de les normes de referència per resoldre els dubtes més habituals relacionats amb els drets laborals.

Quan sorgeix qualsevol incertesa sobre festius, permisos, descansos o jornades laborals, els experts recomanen consultar directament l'Estatut dels Treballadors. Aquest text legal regula aspectes fonamentals de la relació laboral i estableix amb detall els drets i obligacions tant d'empleats com d'empreses.

La normativa és clara respecte al nombre màxim de festius que es poden gaudir cada any. L'article 37 de l'Estatut dels Treballadors estableix que "les festes laborals, que tindran caràcter retribuït i no recuperable, no podran excedir de catorze a l'any, de les quals dues seran locals".

Això significa que els empleats tenen dret a absentar-se del seu lloc de treball durant aquests dies sense patir una reducció salarial i sense necessitat de compensar posteriorment les hores no treballades.

A més, la llei fixa una sèrie de festivitats que s'han de respectar a tot el territori nacional. En concret, assenyala que "es respectaran com a festes d'àmbit nacional les de la Nativitat del Senyor, Any Nou, 1 de maig, com a Festa del Treball, i 12 d'octubre, com a Festa Nacional d'Espanya".

Els diumenges festius

Una de les preguntes més freqüents entre els treballadors és què passa quan una festa laboral coincideix amb un diumenge.

En aquest cas, l'Estatut contempla la possibilitat de traslladar el descans. La norma indica que el Govern pot moure a dilluns determinades festes d'àmbit nacional i afegeix que serà traslladat "al dilluns immediatament posterior el descans laboral corresponent a les festes que coincideixin amb diumenge".

Gràcies a aquesta previsió, els treballadors no perden el dret al descans quan una festivitat cau en un dia que ja sol ser no laborable per a bona part de la població.

El paper de les autonomies

Una altra qüestió habitual és per què el calendari laboral canvia d'una comunitat autònoma a una altra.

L'explicació també es troba a l'Estatut dels Treballadors. La llei permet que les autonomies substitueixin determinats festius nacionals per celebracions pròpies de la seva tradició.

Segons recull el text, les comunitats autònomes podran assenyalar "aquestes festes que per tradició els siguin pròpies", sempre dins del límit anual de 14 dies festius.

D'aquesta manera, cada territori pot adaptar part del seu calendari laboral a les seves festivitats històriques o culturals.

El descans mínim

Més enllà dels festius, l'Estatut també regula el descans setmanal dels treballadors.

La norma estableix que els empleats tenen dret a un descans mínim d'un dia i mig ininterromput cada setmana. Com a regla general, aquest període comprèn la tarda del dissabte o el matí del dilluns i el diumenge complet.

En el cas dels menors de 18 anys, la protecció és més gran, ja que la durada mínima del descans setmanal ha de ser de dos dies ininterromputs.

Altres permisos

L'article 37 també recull alguns dels permisos retribuïts més coneguts. Entre ells figura el dret a 15 dies naturals per matrimoni o registre de parella de fet.

Així mateix, contempla cinc dies per malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica de determinats familiars, dos dies per defunció de familiars propers, -ampliables quan hi hagi desplaçament-, i un dia per trasllat del domicili habitual.

La norma també reconeix permisos per al compliment de deures públics, la realització d'exàmens prenatals, situacions derivades de fenòmens meteorològics adversos o fins i tot per als actes preparatoris de la donació d'òrgans o teixits.

Festius a Alacant

En el cas d'Alacant, el calendari laboral de 2026 inclou un total de 14 dies festius retribuïts i no recuperables, tal com marca la normativa estatal.

Als festius nacionals i autonòmics s'hi sumen dues dates pròpies de la ciutat: el 16 d'abril, amb la celebració de la Santa Faç, i el 23 de juny, per les Fogueres de Sant Joan.

La resta del calendari a la Comunitat Valenciana recull jornades com l'1 de gener (Any Nou), el 19 de març (Sant Josep), l'1 de maig (Festa del Treball) o el 9 d'octubre, dia de la Comunitat Valenciana.

També s'hi inclouen festius tradicionals com Divendres Sant, el Dilluns de Pasqua, l'Assumpció de la Mare de Déu o Nadal, configurant així un calendari que combina celebracions nacionals, autonòmiques i locals.