El conflicte administratiu que envolta al port esportiu Marina de les Dunes de Guardamar del Segura ha donat un gir definitiu cap als tribunals després d'eixir a la llum documents oficials de la pròpia gestora municipal. A finals de juliol, l'expiració de la concessió pública després de trenta anys d'explotació va destapar un escenari d'inoperativitat per la falta de calat del seu espigó i l'abandó dels manteniments.
No obstant això, els últims escrits notificats per la mercantil pública Marina de les Dunes S.A. (MADUSA) demostren que la crisi actual respon a una suposada cadena de negligències administratives i a un explícit doble raser en la gestió del recinte públic.
Des del venciment del títol el passat 30 de juliol, prop de 160 usuaris històrics que han sostingut el port durant tres dècades amb les seues quotes i el pagament de contínues derrames extraordinàries han sigut degradats a la condició de clients "en trànsit" o "en precari".
L'indignació entre els amarradors s'ha disparat en comprovar que el Consistori condiciona la prestació dels servicis bàsics a l'acceptació d'estes tarifes. Segons denuncien per escrit els propis afectats, l'administració del recinte ha arribat a advertir-los obertament amb que la falta de pagament d'estos imports "generarà la suspensió de servicis portuaris, tals com accessos, varador, aigua, electricitat". Així ho exposen en el seu blog cesionariosguardamar.org.
L'empresa municipal va emmascarar esta mesura davall una suposada baixada general de tarifes del 6,7%. No obstant això, la pròpia memòria econòmica-financera signada per MADUSA revela el truc comptable: la reducció beneficia únicament el 10% de les embarcacions de pas, mentres que sobre el 75% del port —els cessionaris de tota la vida— impacta en una pujada mitjana del 65% mensual, passant de 2,92 a 4,82 euros per metre quadrat. Una maniobra acompanyada de coaccions escrites on s'advertix als amarradors que l'impagament d'estes noves quotes "generarà la suspensió de servicis portuaris, tals com accessos, varador, aigua, electricitat".
La justificació municipal per a extingir els drets dels usuaris i aplicar estes pujades ha sigut la finalització de la concessió matriu. No obstant això, les dates dels documents oficials desmunten la neutralitat del Consistori i confirmen una actuació contradictòria aprovada en una mateixa setmana.
El 25 de maig de 2026, la direcció del port va remetre un ofici a la Generalitat garantint a la mercantil privada Alevines de Guardamar la pròrroga de la seua ocupació "en les mateixes condicions" per a reformar la seua planta de preengreix de peixos amb subvencions europees que l'obliguen a operar fins a 2032.
Només tres dies després, el 28 de maig, el mateix Consell d'Administració de MADUSA aprovava l'acord per a llevar els drets als amarradors convertint-los en transeünts. Mateix sòl, mateix òrgan de govern i mateixa concessió a punt de caducar: continuïtat blindada a futur per a la piscifactoria privada i precarietat amb pujades del 65% per als usuaris històrics.
El greuge s'aprofunda davant la falta de cobertura legal de la pròpia gestora. Tot i que l'equip de govern va justificar la reestructuració emparant-se en suposades "indicacions de l'Administració", l'Ajuntament va admetre per escrit el passat 1 de setembre en un ofici oficial que "a data d'este ofici, no existix resolució formal ni títol acreditatiu definitiu dictat per la Conselleria competent". Sense cap títol, MADUSA porta més d'un mes cobrant tarifes davall l'amenaça de tallar subministraments.
Este limbe jurídic és el resultat directe d'una tramitació exprés i in extremis. Tot i que la llei permetia demanar la pròrroga de la concessió des de 2019 i l'equip de govern va afirmar en el ple de febrer de 2025 que el projecte estaria llest "en un parell de mesos", la sol·licitud formal no es va presentar fins als primers dies de juliol de 2026, a menys d'un mes del venciment.
L'autorització temporal per a poder continuar operant no es va registrar fins al 28 de juliol, dos dies abans de la caducitat. Sabent que l'Administració autonòmica requerix més de 50 dies per a tramitar llicències d'urgència, la gestora va submergir deliberadament el port en la alegalitat mentres assegurava per escrit l'estada de la piscifactoria.
Davant el que consideren un assetjament tarifari i institucional sense base legal, la massa social d'amarradors ultima querelles i demandes de responsabilitat patrimonial contra el Consistori i la mercantil pública.