En les finques agrícoles de la província d'Alacant s'oculta una realitat preocupant pròpia d'un altre segle i desconeguda per a la majoria de ciutadans.
Els casos de treballs forçats en el sector agrícola continuen sent un malson que envolta persones vulnerables, en molts casos migrants, enganyades per organitzacions que les retenen amenaçades després de prometre'ls un treball que acaba convertint-se en un tancament.
Encara que l'explotació i la tracta són més habituals i conegudes per la societat en la seua vessant d'explotació sexual, el camp alacantí també és un punt negre on els traficants oculten les seues víctimes per sotmetre-les a jornades interminables davall el sol.
Molts d'ells conviuen en condicions tercermundistes en naus industrials, on viuen amuntegats amb altres víctimes i perceben salari ínfims.
Aquesta va ser la situació que es va trobar la Policia Nacional d'Alacant a finals de 2025, quan va destapar el cas d'un grup de jornalers migrants en situació irregular a Espanya que estaven sent explotats laboralment en finques agrícoles de Villena.
Allí, els migrants treballaven sense contracte per entre 50 i 70 euros al mes i havien de dormir en matalafs i matalafets ubicats en dues naus industrials, on van ser localitzats una dotzena d'afectats.
Tot i la gravetat d'este tipus de casos, Carolina Lara, coordinadora de FIET, associació que lidera un telèfon d'ajuda pioner i gratuït que ofereix assistència en més de 200 idiomes per a víctimes i ciutadans que detecten indicis d'explotació, assegura que "són més comuns del que pareixen".
"Estes coses passen a Alacant i a totes les províncies. Este tipus de casos són comuns en este sector i en molts altres; encara que ens imaginem que són pel·lícules o que ocorren en països molt llunyans, la realitat és que això passa constantment. En el nostre telèfon d'ajuda veiem este tipus de casos, i les estadístiques del Ministeri de l'Interior parlen que cada volta hi ha més casos de tracta amb finalitats d'explotació laboral en hòmens", lamenta.
Enganyat i vigilat
Un dels casos més cridaners va arribar a l'associació fa dos anys. Va ser el d'un home llatinoamericà que s'havia quedat sense treball a causa de la pandèmia i va aconseguir el que pareixia ser un treball en l'agricultura.
Segons relata Lara, l'home va arribar a l'estació de tren, on l'estaven esperant. No desvelar la ubicació exacta del lloc al qual traslladen les seues potencials víctimes és un dels mètodes que utilitzen els traficants per confondre-les. El van portar en una furgoneta i, en arribar, li van demanar el passaport.
"La retirada de la documentació és un dels mètodes de control més utilitzats. L'home no va confiar molt i ja va vore senyals que alguna cosa no anava bé des del principi", comenta la coordinadora.
En no voler entregar el seu passaport, l'actitud de l'encarregat va canviar totalment cap a ell, tornant-se molt agressiva i fins i tot intentant forcejar per a llevar-li el document.
"Les alarmes se li van encendre encara més i no el va entregar. Va estar allí quasi una setmana intentant entendre la dinàmica, però treballant moltíssimes hores durant tot el dia. Dormien en espais amuntegats, en unes condicions pèssimes, sobre matalafets en terra, i moltes de les persones que estaven allí parlaven diferents idiomes. Això li dificultava molt la comunicació amb els companys per entendre què estava passant i si era normal", relata.
L'organització ho tenia tot sota control i comptava amb torns de vigilància per impedir que isqueren o accediren a les zones exteriors.
Malgrat el ferri control, la víctima es va fixar en els torns de les persones que vigilaven i va detectar xicotets intervals sense guàrdies que li van permetre escapar.
Acabar amb l'esclavitud
Com moltes altres víctimes, l'home va acudir a l'associació per demanar assessorament i saber quins eren els següents passos després d'escapar d'estes organitzacions, ja fora per denunciar o per accedir a algun tipus de recurs. Fins i tot hi ha qui contacta amb FIET per saber com escapar d'estos treballs forçats.
L'associació FIET ha posat en marxa una eina crucial en la lluita contra l'explotació humana amb el seu Telèfon d'Ajuda contra la Tracta (900 759 759), un projecte que naix d'un model internacional exitós en països com Grècia o Sud-àfrica i que ara FIET opera i finança a Espanya.
"La forma en què contacten amb nosaltres varia molt. Tenim casos de persones en situació de tracta que no tenen accés als seus telèfons mòbils o que venen de fora amb una espècie de contracte i no tenen línies telefòniques del país, per la qual cosa és quasi impossible que puguen contactar", explica Carolina Lara.
Però la realitat és que, en molts casos, sí que conserven els seus telèfons mòbils perquè, com destaca la coordinadora, el mecanisme de control no es basa en cadenes físiques ni en un tancament total.
"La manipulació ve per altres vies: retirar la documentació, vigilància constant del personal, càmeres de seguretat o amenaces de mort a ells i a les seues famílies. Al principi, la gent que té el mòbil no se'n va perquè té por. Però quan perden la por, que sol passar després que l'explotació és molt forta, el pagament mai arriba i les promeses no es compleixen, llavors sí que poden telefonar", sosté.
La resposta integral que ofereix el servei inclou la verificació de dades per alertar les forces de seguretat, atenció psicològica i assessorament legal per a les víctimes.
La majoria de les telefonades que reben són de víctimes d'explotació sexual a causa de l'alarmant normalització de pisos i xalets prostíbul que operen a la província, així com de l'esmentada explotació en finques agrícoles, encara que també els arriben casos de tracta en la construcció, l'hostaleria, el muntatge de fires i altres sectors.
La tracta no està vinculada a un ofici, ja que "és aliena a un sector o a un altre", encara que, segons aclareix, l'agricultura concentra bona part dels casos perquè "és més fàcil amagar una víctima que està tancada que una que està constantment al carrer", conclou l'experta.