L'any 2020, en plena pandèmia, l'empresa per a la qual treballava va començar a traslladar-nos als treballadors que la matriu italiana de la mercantil es plantejava prescindir de les delegacions a Espanya. De seguida va plantejar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), com en multitud d'empreses espanyoles, per a poder mantindre l'activitat en mínims fins que es reactivara l'economia. No obstant això, la sentència per als nostres llocs de treball estava dictada independentment de la rendibilitat provada del projecte alacantí.

El delegat de personal de la delegació s'havia presentat baix les sigles de la UGT, que des de feia una dècada ens assessorava en els convenis col·lectius. Fins i tot a mi directament, quan vaig ser delegat de personal anys abans, poc abans d'accedir a llocs de major responsabilitat. Quan les discussions laborals en l'empresa eren quin segment de la plantilla havia de beneficiar-se més dels bons resultats econòmics, els més veterans que acumulaven experiència o els acabats d'arribar, amb sous més baixos. Parle d'abans de la crisi econòmica de 2008.

Es preguntaran què els importa a vostés esta experiència tan personal i aparentment anodina. És un exemple que tal vegada els semble pròxim. Amb aquell ERTO de 2020, des d'UGT se'ns va aconsellar als treballadors afiliar-nos davant el procés d'ERO que ens venia damunt, amb la promesa de tindre advocats laboralistes del sindicat si els necessitàvem quan arribaren els acomiadaments. I així ho vam fer. 48 euros al trimestre de quota que jo he mantingut fins esta setmana en què he tornat el rebut. Finalment els nostres delegats de personal van negociar a finals de 2020 un acord relativament avantatjós amb l'empresa abans de ser acomiadats.

No em vaig desafiliar d'UGT quan vaig començar a treballar en EL ESPAÑOL perquè creia que els membres d'eixe sindicat a Alacant realment ens havien ajudat i que en un futur podrien tornar a fer-ho. No tinc res en contra de la plantilla d'UGT Alacant, considere que en termes generals fan bé el seu treball i els diners de la meua quota també servia perquè pogueren continuar desenvolupant-lo amb altres treballadors menys afortunats que jo. Com bé assenyala la Constitució de 1978, "els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribuïxen a defensar i promoure els seus propis interessos econòmics i socials".

En el seu dia jo vaig estudiar en el meu manual de Teoria de l'Estat (Blas Guerrero, Cotarelo, 1988), que "el pas del temps i l'impuls de l'Estat Social de Dret ha portat a reconéixer-los", als sindicats com a associacions privades, "funcions de participació de gran significació en la vida democràtica". El mateix que a les associacions empresarials. A causa de les funcions d'interés públic que exercixen, se'ls atorga una naturalesa jurídica i protecció constitucional més rellevant que a altres associacions, quasi a la par que la dels partits polítics, encara que en el cas de l'esquerra "no existix una clara diferència d'objectius però sí dels mitjans" per a portar-los a terme. I encara ho continue creient.

No obstant això, el que ha ocorregut a principis d'esta setmana quan el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha eixit de la caverna en què porta amagat 8 anys -els mateixos que porta governant el PSOE de Pedro Sánchez- per a pactar amb el secretari general de CCOO, Unai Sordo, una vaga general, ho he viscut com una traïdoria a tots els treballadors d'este país. UGT s'ha posat del costat del Govern que ha augmentat els impostos a tots els treballadors una mitjana de 3.600 euros anuals i no obstant això no li han fet a Sánchez una vaga general. Però ara es pleguen i plantegen als treballadors fer una vaga preventiva davant la més que possible alternança (base del nostre sistema polític) en el poder i l'arribada a la Moncloa d'un inquilí del bloc conservador.

Tots dos sindicats justifiquen la vaga general en la crisi d'accés a l'habitatge i en la necessitat de garantir salaris suficients per a pagar-la. Però, qui ha sigut el responsable que arribem a esta situació després de 8 anys en el Govern? Pedro Sánchez, qui va a utilitzar esta vaga general per a mobilitzar el seu electorat i l'esquerra de la seua esquerra, que prou escorada està ja. La resta és enganyar els seus afiliats i qui de bona fe creguem que els sindicats estan per a alguna cosa més que ser simples bastons de suport dels partits d'esquerres.

Doncs bé, jo li dic a UGT: "No amb els meus diners ni en el meu nom" i seguisc aquell consell que "el que puga fer alguna cosa, que la faça". Jo, en el meu cas, desafiliar-me de l'organització traïdora als assalariats espanyols.

P.D.: Per cert, en el segell del document de la meua baixa en el sindicat es van equivocar de mes i en compte de posar 7 d'octubre, van posar 7 de setembre. Vull pensar que es va tractar d'un simple lapsus.