La matinada en què la DANA Adam va descarregar amb fúria sobre el nord de la província d'Alacant quedarà gravada en la memòria de la comarca de la Marina Alta. Amb precipitacions acumulades que superaren els 700 litres per metre quadrat en les capçaleres dels valls i trombes de més de 100 litres per hora, els municipis de la conca del riu Girona han patit inundacions llampec, rescats al límit i l'aïllament de nuclis urbans sencers.

Els alcaldes d'Els Poblets, Pego i Dénia relaten en primera persona el desplegament d'emergència, els moments de pànic viscuts pels seus veïns i la disparitat de criteris al voltant de la freqüència de les alertes massives als telèfons mòbils.

A Els Poblets, un municipi de uns 2.700 habitants, la riuada ha irromput amb una violència inusitada. El seu alcalde, José Luis Mas, ha romàs en vela des de les quatre de la matinada d'este dilluns després de rebre un avís de l'alcaldessa de la Vall d'Ebo en el grup de missatgeria 'Avís Girona', que compartix la xarxa d'alcaldes de la conca.

"A les cinc del matí vaig baixar a revisar el riu i el barranc i estaven pràcticament secs, no baixava ni un pam d'aigua. Però al pujar cap a El Verger vaig vore entrar pel pont una llengua gegant de canyes, aigua i fang. Feia molta por", recorda Mas a EL ESPAÑOL.

La velocitat de l'aigua no va donar treva. "En qüestió de 15 o 20 minuts el riu es va desbordar completament. Eixos minuts entre les alertes i l'avís ens donaren la vida per activar el protocol, però va ser desolador".

L'Ajuntament va activar d'urgència la Policia Local i la brigada d'obres. Davant el perill imminent en els habitatges en planta baixa, els propis agents i l'alcalde recorregueren les zones més vulnerables amb sirenes i megàfons. "Anàrem porta per porta despertant la gent en les zones sensibles. A alguns els convidàrem a pujar als pisos alts i a altres els evacuàrem a l'Ajuntament, que és un lloc segur".

"Ho ha perdut tot"

Durant les tasques de rescat, dos agents de la Policia Local quedaren incomunicats després d'una brusca crescuda, sent rescatats una hora després gràcies a una pala excavadora i un camió pesat de la brigada. Tot i que no es registraren víctimes mortals ni ferits greus, les pèrdues materials han sigut devastadores.

"Hi ha moltíssima gent que ho ha perdut tot, els seus cotxes i els seus comerços. Jo mateix he perdut dos vehicles. El panorama és molt trist".

José Luis Mas no ha trepitjat la seua vivenda des de l'inici de la catàstrofe. "No puc abandonar la meua gent en esta situació. La meua dona em va tirar una bossa amb roba per la finestra, em vaig canviar a l'Ajuntament i ací continue treballant amb les botes posades".

Un metre d'aigua en un poble en altura

La situació a Pego ha desafiat tota lògica històrica. Tot i ser un municipi situat en altura i poc propens a les inundacions urbanes, al centre d'este municipi de més de deu mil habitants han patit l'entrada de més d'un metre d'aigua.

L'alcalde de Pego, Enrique Moll, explica l'origen del col·lapse: "En valls veïns com Forna, Vall de Gallinera, Vall d'Ebo i Laguar caigueren 700 litres. Tota eixa massa d'aigua va baixar cap a Pego, on a més caigueren 450 litres en tan sols quatre hores, amb pics de més de 100 litres per hora. El clavegueram no va suportar la pressió, va rebentar i l'aigua va començar a brollar per vàters i desaigües".

A partir de les dos de la matinada, les cridades d'auxili desbordaren els serveis municipals. "Ens arribaven avisos de veïns atrapats i incomunicats en xalets i cases rurals que s'havien enfilat a les teulades".

Tot i tindre activats la UME, la Guàrdia Civil i els bombers, les carreteres tallades impediren l'accés físic al nucli urbà fins a les 6:30 del matí. Amb l'arribada de la llum del dia, els mitjans aeris i terrestres han rescatat una desena de persones atrapades. En total, entre 50 i 60 veïns resultaren directament afectats i hagueren de ser reubicats amb familiars o en allotjaments provisionals.

El mateix alcalde ha patit en carn pròpia els destrossos. "Tinc un metre d'aigua dins de casa meua, en ple centre del poble, una cosa que mai havíem vist. El meu fill és músic i ha perdut tots els seus equips, guitarres i pianos al garatge".

Enrique Moll, pertanyent al PSOE, vol destacar la màxima coordinació institucional amb la Generalitat Valenciana (governada pel PP) i la Delegació del Govern. Així ha mantingut converses directes amb Juanfran Pérez Llorca, consellers i responsables d'emergències des de la matinada.

"Quan les persones tenen voluntat de treballar juntes, les administracions funcionen. No tinc cap queixa de com han actuat la UME, els bombers, la Guàrdia Civil ni la Generalitat. Anteposar interessos partidistes a les necessitats dels veïns seria un error", conclou Moll.

Dénia: desplegament preventiu

A Dénia, el terme municipal més extens i poblat de la zona, la prevenció va evitar danys personals majors. El dispositiu del CECOPAL ha mantingut un seguiment estret dels punts crítics, especialment a Les Marines i la desembocadura del riu Girona.

L'alcalde de Dénia, Rafa Carrió, va confirmar que la localitat no ha registrat desgràcies personals ni desperfectes estructurals greus, tot i que es produïren rescats puntuals de vehicles atrapats en zones senyalitzades i la caiguda d'arbrat en ple centre urbà.

"Estiguérem concentrats des de primera hora revisant infraestructures, el llit del riu i els col·legis al costat de la Policia Local, Policia Nacional i Bombers", detalla. Després de baixar el nivell d'alerta a groga i revisar les instal·lacions, espera poder reprendre les classes este dimarts ja amb normalitat.

El debat de les alertes massives

Carrió subratlla el compromís d'auxili amb les localitats més colpejades. "He signat un decret d'alcaldia per posar a disposició d'Els Poblets tot el nostre suport amb grues, maquinària i serveis de neteja. La solidaritat entre municipis veïns en moments així és inqüestionable". L'alcalde ha agraït el comportament exemplar de la ciutadania davant els avisos de confinament i el tancament de mercats i fires.

I precisament això forma part del debat que s'ha obert entre els alcaldes sobre l'ús i la freqüència del sistema d'alertes massives ES-Alert que s'envia als telèfons mòbils en les zones afectades per una catàstrofe natural.

Mas, alcalde d'Els Poblets, reconeix que l'avís rebut a les 5:30 del matí va ser determinant per evitar pèrdues humanes, però qüestiona l'enviament continuat de notificacions. "L'avís de matinada va ser clau. No obstant això, rebre quatre alertes en menys de 24 hores fa que la ciutadania perda la sensació d'urgència. L'alerta ha de ser una cosa definitiva i excepcional per a quan la població haja de preparar-se davant un perill imminent".

"L'aigua no perdona"

Una postura similar expressa Rafa Carrió des de Dénia: "Coincidisc que val més prevenir que curar, però em preocupa que en sonar tantes vegades, quan de veritat vinga el llop, ens agarre confiats. Potser caldria avaluar diferents tipus de so o gradacions segons la gravetat real de l'episodi".

Per contra, Enrique Moll, alcalde de Pego, defensa sense fissures la contundència i repetició dels avisos. "Si per ser pesats amb les alertes aconseguim que la gent es quede a casa i no haja de lamentar cap desgràcia, haurà valgut la pena. L'experiència ens demostra que l'aigua no perdona i que la precaució ha d'estar per damunt de qualsevol molèstia".