L'Hércules va presentar este dimarts en societat l'avantprojecte de la que pretén convertir en la seua futura ciutat esportiva, una instal·lació d'uns 35 milions d'euros que es projecta en la zona de l'Horta de l'Albufereta.
La presentació, acompanyada d'una successió de diapositives, va permetre a l'arquitecte José Luis Campos, director de l'estudi Cristalzoo i responsable de l'avantprojecte, explicar una a una les característiques i solucions plantejades per a la futura instal·lació.
El projecte contemplava 11 camps de futbol, un miniestadi per a 2.000 espectadors i una residència per a 150 usuaris, i ocupava uns 150.000 metres quadrats. Suposava el pas més concret donat pel club en les últimes dècades per a dotar-se d'una infraestructura esportiva d'estes característiques, encara que encara es trobava en fase d'avantprojecte i havia de superar diferents tràmits administratius.
La ciutat esportiva comptaria amb huit camps de futbol i tres de futbol 7, a més del miniestadi, que podia arribar als 2.000 espectadors, gimnàs, aparcament, oficines i una plaça central concebuda per a acollir esdeveniments.
Campos va explicar durant la presentació la distribució de cadascun d'estos espais i la manera en què es pretenia concentrar-los per a reduir la superfície construïda. "Per a nosaltres és un projecte molt important que va més enllà d'una ciutat esportiva. És un projecte de ciutat", va afirmar.
La futura residència.
L'arquitecte va destacar especialment la integració del projecte en l'entorn. De fet, els camps estarien separats entre ells per vegetació, intentant simular el seu antic ús com a parcel·les d'una horta. Només un deu per cent dels 150.000 metres quadrats estaria edificat i la proposta buscava mantindre les traces de l'antiga horta i minimitzar l'impacte visual de les instal·lacions.
"Volem que l'actuació passe desapercebuda respecte al paisatge i el camp", va explicar Campos, que va situar una de les principals característiques del projecte en la seua relació amb l'entorn de l'Albufereta, les ruïnes de Lucentum i la Platja de Sant Joan.
L'estudi va analitzar dos possibles ubicacions abans de decantar-se per la zona pròxima a Montemar. Segons Campos, esta opció permetia "jugar amb les traces de l'horta", oferia més possibilitats per a integrar el projecte en el paisatge i menys conflicte d'aparcament. Les populars torres de l'horta, edificacions de gran valor històric, quedarien fora de l'actuació.
L'Hércules (Enrique Ortiz) disposava de terrenys de sobra en eixa zona i, segons va explicar l'arquitecte, comptava amb al voltant de 500.000 metres quadrats, una superfície molt superior a la que necessitaria la futura ciutat esportiva.
Per això, el club considerava que existia marge suficient per a definir la seua ubicació definitiva fins i tot encara que no s'arribara a un acord amb els propietaris dels terrenys inicialment estudiats.
El projecte contemplava concentrar en l'entorn del miniestadi bona part dels serveis de la ciutat esportiva.
La residència, amb capacitat per a uns 150 usuaris, estaria vinculada a l'estadi, on també s'ubicarien les oficines de gestió. Campos va explicar que esta solució permetia aprofitar una mateixa edificació per a diferents usos i ajustar les superfícies per a evitar costos innecessaris.
Vista aèria dels camps de futbol.
A partir d'eixa peça es plantejava també la connexió amb el gimnàs i amb un hotel per a esportistes, el desenvolupament del qual dependria posteriorment de les empreses que pogueren fer-se càrrec de la seua gestió.
El pressupost estimat era d'uns 35 milions d'euros, una quantitat que encara hauria de concretar-se a mesura que avançara el projecte. Campos va explicar que la xifra partia de l'experiència de l'estudi en instal·lacions similars, entre elles projectes desenvolupats a la Nucia, i d'una primera estimació dels costos de construcció.
Tràmits
El gran condicionant era administratiu. Divendres passat es va iniciar la tramitació de la declaració d'interés comunitari, mentre que també es va presentar la compatibilitat urbanística, un tràmit previ per a poder desenvolupar el projecte. Després haurien d'arribar els informes sectorials corresponents.
Els terminis, per tant, no depenien únicament de l'Hércules.
Campos va assenyalar que el despatx estava preparat per a avançar amb rapidesa en la documentació i confiava que el projecte poguera comptar amb el respatle de la Generalitat i de l'Ajuntament d'Alacant.
En un escenari optimista, va calcular que les obres podrien començar en al voltant d'un any, encara que va admetre que este tipus de procediments podrien allargar-se.
Per al president de l'Hércules, Carlos Parodi, la ciutat esportiva era alguna cosa més que una nova instal·lació. "El creixement de l'Hércules passa per un salt definitiu en infraestructures, pedrera i patrimoni", va assegurar en la presentació.