Des del Centre d'Alt Rendiment a Madrid, amb la maleta a mig fer per als pròxims Jocs de la Mediterrània i l'eco dels himnes encara ressonant, Alejandra Quereda assaborix un triomf que ja és part de la història de l'esport espanyol. Espanya ha tornat al més alt del podi en un Mundial de gimnàstica rítmica, una gesta que no es repetia des de 1991.
"La veritat és que és un èxit històric", confessa la seleccionadora nacional, encara assimilant l'abast d'allò aconseguit a Frankfurt. "Arribàvem amb l'objectiu de poder assegurar eixa plaça olímpica per anticipat i no sols aconseguírem això, sinó que a més ho férem sent campiones del món, una cosa que no s'aconseguia fa 35 anys".
Per a Quereda, nascuda en 1992, este fet transcendix allò purament esportiu. "És un gran orgull, una alegria immensa, una satisfacció enorme al treball ben fet i la recompensa a tantes hores d'esforç i de sacrifici", afirma l'alacantina, destacant que els resultats no sempre arriben de manera immediata tot i l'entrega.
El camí cap a este or mundial va estar precedit per un rotund èxit a Bulgària, on l'equip espanyol ja va aconseguir tres cobejades medalles d'or. "Arribar enguany al Campionat d'Europa amb la pressió de condició de possibles favorites i revalidar el triplet d'or va ser una cosa totalment increïble", explica la seleccionadora a EL ESPAÑOL.
No obstant això, el Mundial celebrat este agost a Alemanya presentava un desafiament psicològic afegit en ser l'equip a batre. "Arribar sabent que la resta d'equips observen, que eres inspiració per a molts i que tens la possibilitat d'estar entre els millors, genera certa pressió", admet Alejandra, subratllant que han treballat intensament per saber "aguantar baix pressió" en els últims mesos.
Eixa temprança es va demostrar sobre el tapís, fins i tot quan l'exercici no va ser mil·limètric. Quereda valora especialment que les seues gimnastes siguen capaces de "solventar qualsevol imprevist" i continuar sent valentes. Per a ella, vore eixa reacció "ens dona garanties per a poder afrontar nous reptes i per a saber que la capacitat de reacció està ahí".
La superioritat tècnica del conjunt espanyol va quedar palesa en les puntuacions, aconseguint un avantatge de dos punts sobre el Japó, medalla de plata. "Vam ser capaços de competir sense caigudes i sense errors grans, la qual cosa ens va ajudar a tindre unes puntuacions d'execució altes", detalla Quereda, afegint que el seu equip compta amb les notes d'eixida en dificultat més elevades.
Més enllà de la tècnica, Alejandra Quereda insistix en la vessant emocional de la seua disciplina. "Busquem mostrar al món una gimnàstica especial, diferent, que arribe al cor del públic i de les jutgesses", explica sobre la cuidada selecció musical i coreogràfica. "Al final, crec que és una cosa molt diferenciadora de la gimnàstica rítmica, un esport que més que esport és art".
Com a subcampiona olímpica a Rio 2016, Quereda utilitza la seua experiència personal per a guiar les joves gimnastes. "El fet d'haver-ho viscut em permet saber com se senten en cadascun d'eixos moments", comenta, esforçant-se perquè les seues atletes no sols busquen el resultat, sinó que també "intenten gaudir del camí".
I un carrer a la seua ciutat
Malgrat liderar un dels majors èxits de l'esport espanyol recent, l'alacantina manté els peus en terra, encara que reconeix l'orgull de vore el seu nom al carrer de la seua ciutat natal. "És tot un privilegi; em plena d'orgull quan amics em diuen que els apareix en el GPS: 'Gire pel carrer esportista Alejandra Quereda'".
Després de finalitzar els últims entrenaments previs als Jocs de la Mediterrània, la seleccionadora podrà per fi gaudir d'un merescut descans a la seua terra. "Estic desitjant agafar vacances per a poder anar a Alacant", conclou amb la satisfacció d'haver tornat Espanya a l'elit mundial.