Hi ha vides que valen per tres, i la de Giuliano Bevilacqua és una d'elles. El fotògraf autor de la imatge de la 'Mà de Déu' de Maradona ha capturat amb la seua càmera moments i instants irrepetibles en 16 Mundials i 30 Jocs Olímpics que formen part de la història de l'esport. Una llegenda viva del fotoperiodisme que continua buscant la foto perfecta als seus 85 anys.

Des de fa 40 anys, Alacant és sa casa i base d'operacions. Però només quan no està viatjant pel món impulsat per la curiositat inesgotable que ha marcat sa carrera.

La seua última aventura va ser en el Mundial de Futbol de 2026, capturant la batalla per l'estrela entre Espanya i l'Argentina a Nova York.

Va ser precisament en un Mundial cobrint l'Argentina quan va congelar la que probablement siga la seua millor i més recordada imatge: la 'Mà de Déu', en la qual Maradona anota el seu famós gol amb la mà, enganyant l'àrbitre en el partit i milions d'espectadors en els quarts de final del Mundial de 1986 contra Anglaterra.

Bevilacqua va tardar diverses hores a descobrir el truc de l'argentí i no va ser fins que va revelar la imatge quan es va adonar de la potència de la captura.

"Fins que no revelaves no sabies quin material gràfic tenies. Al camp vaig vore alguna cosa estranya. Me'n vaig adonar després, quan la vaig revelar a l'hotel", comenta.

Des d'aleshores ha vist passar grans esportistes, els millors, en les seues 16 Copes del Món i 30 Jocs Olímpics, entre els d'estiu i els d'hivern.

Un vincle amb l'esport que porta dins des de jove, quan competia en atletisme en la seua Milà natal.

"Vaig començar en l'atletisme, corria i guanyava medalles d'or com a júnior. Quan es va acabar la meua carrera, vaig voler quedar-me en l'esport i em vaig fer fotògraf. També escrivia perquè sempre he sigut molt curiós", assegura.

Mentre corria, va anar a la universitat i va treballar en un banc a Itàlia. "Un dia va entrar una xica sueca molt guapa que em va dir: 'Per què no véns amb mi a Estocolm?'. Vaig anar per passar les meues vacances i em vaig quedar 15 anys. Vaig continuar corrent, però quan tenia 26 o 27 anys me'n vaig adonar que no valia la pena continuar competint, així que em vaig dedicar de ple a la fotografia", recorda.

La seua curiositat i fam d'històries el van portar més enllà de l'esport, amb arriscades investigacions periodístiques sobre els assassinats de Kennedy i Martin Luther King, també sobre el cas Watergate. Fins i tot a pujar-se a un avió amb el pilot del bombardero que va llançar la bomba atòmica sobre Hiroshima.

Llegenda de la fotografia

Però el fotoperiodisme esportiu va ser el camp que el va portar a inscriure el seu nom, igual que els esportistes que fotografia, en la història amb imatges de rècords, duels irrepetibles i medalles impensables.

Amb motiu dels Jocs d'Hivern de Milà-Cortina 2026, va ser un dels 25 periodistes homenatjats per l'Associació Internacional de la Premsa Esportiva (AIPS) per haver cobert la major quantitat de Jocs Olímpics: 14 d'hivern i 16 d'estiu.

Bevilacqua explica que entre els premiats hi havia periodistes i fotògrafs, qui fan "més esforç perquè has de portar molt de pes damunt i escalar muntanyes amb fred i vent. Si eres periodista i estàs major, pots quedar-te a la sala de premsa", reivindica l'italià.

D'entre tots els esdeveniments que ha cobert en la seua llarga trajectòria, destaca els Jocs de Mèxic 1968, dels quals guarda un record especial.

"Tenia 27 anys i es van batre quasi tots els rècords del món. Pel que fa a Mundials, destacaria el de Qatar 2022 per la facilitat. Doha és una ciutat concentrada i podies cobrir fins a tres partits en un sol dia al principi del torneig", apunta.

El seu últim gran desplegament va ser en la final del Mundial a Nova York, però afirma que quan els grans focus s'apaguen continua treballant des d'Alacant cobrint partits de Primera Divisió mentre espera la pròxima gran cita.

40 anys a Alacant

Entre medalla i medalla, Alacant és la seua base d'operacions. Una trobada fortuïta a Estocolm amb un fotògraf italià a Suècia el va portar a conéixer la localitat d'Àguiles (Múrcia). Després de diversos viatges i enamorar-se del sud d'Espanya, va decidir assentar-se al Mediterrani.

En buscar establir-se a Espanya per formar una família i disposar de bones connexions per als seus viatges professionals, va fixar la seua residència a Alacant en 1979.

"Com que el meu treball depenia dels aeroports per viatjar a fer les meues entrevistes, vaig buscar quin era l'aeroport més pròxim i estava a Alacant. En 1979 vaig vindre, vaig estar donant voltes en el meu descapotable i vaig trobar la zona de Vistahermosa, on vaig vore jardins, palmeres i un edifici de 20 plantes en el qual vaig comprar el meu pis".

Però a sa casa sempre hi ha una maleta preparada. Tota una vida darrere de l'objectiu no li ha fet perdre el focus ni abandonar la recerca de la foto perfecta, la qual buscarà de nou en les pròximes Olimpíades.

"Em trobe prou bé i, si la meua salut m'ho permet, pense anar a les Olimpíades de Los Angeles d'ací dos anys. Les meues segones allí després de les de 1984", diu orgullós. Hi ha carret per a estona.