Abraham Rochel (Alacant, 1978) ha guanyat poder en el Horneo Alacant. Exjugador i amb una llarga trajectòria lligada a l'handbol, este estiu ha passat de director esportiu a director general, una responsabilitat que compagina amb el seu paper d'arquitecte de la plantilla junt amb l'entrenador Roi Sánchez.

Fill del mític Pitiu Rochel, el nom del qual porta el pavelló on juga l'equip, entén el projecte com un repte esportiu, però també com una cosa personal. El seu objectiu professional i vital és ajudar a consolidar l'handbol d'elit a Alacant i que el Horneo, que comença este dissabte la competició (20:30 hores) davant Torrelavega, puga escriure la seua pròpia història.

Pregunta: Queden hores per a l'inici de la competició davant el Bathco Torrelavega, un dels ossos de la Lliga. Quines sensacions té per a la temporada?

Resposta: Ara són molt positives. Després anirem veient com va la temporada. El treball de l'any passat va ser extraordinari i intentarem superar-lo. Crec que hem millorat la plantilla, ara és més completa i d'acord amb els gustos de l'entrenador.

P: En què ha canviat la plantilla més enllà dels sis fitxatges?

R: La plantilla de l'any passat estava confeccionada d'acord amb l'anterior entrenador. L'actual s'acosta més al prototip que vol Roi. Estem contents amb els que continuen i amb els que han arribat. Pensem que tenim una plantilla completa per a competir.

P: Ha passat de director esportiu a director general. Com porta això d'ampliar competències?

R: És un canvi, perquè cal estar més pendent de tot, com l'organització o la comunicació entre les diferents àrees. Em lleva temps per a estar pendent del que passa en la pista, perquè a mi m'agrada vore el dia a dia, estar en els entrenaments i conversar amb el cos tècnic.

P: El club ha crescut i era necessari professionalitzar les àrees de treball.

R: Així és. Estem en una competició completament professional i això exigix créixer i fer canvis. Anem a entrenar ja pels matins, per exemple. En la meua època de jugador no hi havia tants professionals en l'organigrama d'un club, però ara és necessari. Nosaltres acabem d'arribar a ASOBAL i hem de millorar en totes les posicions i llocs. El club ha de créixer i necessita treballadors que dediquen tot el seu temps.

P: Quins objectius esportius es marca per a l'equip?

R: El primer és assegurar la permanència i, si es pot, mirar poc a poc cap amunt i millorar el de l'any passat. Serà difícil, perquè per a un acabat d'ascendir acabar nové i amb eixa quantitat de punts va ser un èxit. Potser fem una gran temporada enguany i no sumem tants punts.

P: Com sempre, la competició s'intuïx molt igualada per a una dotzena d'equips.

R: Si traus al Barça i a dos o tres històrics que lluiten per Europa, la resta lluitarem en realitat per mantindre la categoria el més prompte possible. Sabem el que ens espera.

P: El curs passat el club va viure l'experiència de la Copa com a amfitrió, però va quedar un sabor amarg en l'esportiu. Teniu com a objectiu classificar-vos per a una nova fase final?

R: És una competició molt diferent, però bonica i que tot el món vol jugar. Hi ha eliminatòries trampa abans d'arribar a la fase final. No és un camí fàcil, però ens faria molta il·lusió repetir en una fase final.

P: El club i la plantilla van demostrar ser fiables en el seu primer any en l'elit. Espera un pas avant per part de l'afició i la societat alacantina per a este curs?

R: Necessitem de tots. Un equip en la màxima categoria costa diners i no pot tindre només el suport d'un patrocinador o dels abonats. Necessitem empresaris i major afluència de públic. Estem contents amb l'afició que es va creant. Es va crear una energia positiva en el pavelló perquè l'equip transmetia molt, però necessitem augmentar eixe suport per a la supervivència del projecte.

P: Porta a penes any i mig en el club, però se li nota molt implicat. Què és per a vosté el Horneo Alacant?

R: Sóc molt alacantí i molt d'handbol, ho porte en la sang. Des que va desaparéixer l'Helados Alacant estava desitjant que hi haguera un equip de la meua terra de nou en l'ASOBAL. És un treball i una cosa personal. Vaig a dedicar-me al cent per cent perquè este projecte es mantinga.

P. Vosté millor que ningú coneix les arrels històriques de l'handbol. Pensa que va ser un encert intentar comparar el Horneo Alacant amb aquell Calpisa llegendari?

R: Aquella etapa del Calpisa no es repetirà mai. És bonic mirar arrere i recordar tot el que s'ha aconseguit, però hem de començar a escriure la nostra pròpia història en l'handbol alacantí. El món i l'handbol han evolucionat i un projecte com aquell és quasi impossible hui en dia. Hauríem de tindre injeccions econòmiques molt potents per a acostar-nos al que es va aconseguir amb el Calpisa. Ara no podem plantejar-nos això. Sempre cal somiar, però estem lluny d'allò.

P: Quin tipus d'handbol podem esperar a partir d'este dissabte?

R: El clàssic que li agrada a Roi. Un equip dinàmic, que jugue a un ritme alt, que defense bé i siga agressiu, que tinga transicions ràpides, amb variables i alternatives en el seu joc. Crec que alguna cosa de tot això ja vam poder vore en la segona volta de la passada temporada.

P: El huité jugador del Horneo Alacant ha de ser el pavelló. No hi ha rival que no quede seduït per la mística del Pitiu Rochel. Tant es nota?

R: Jo no vaig tindre la sort de jugar com a professional, perquè va coincidir amb l'etapa que no hi hagué handbol d'elit a Alacant, però entenc que per als més veterans és un escenari històric. Ací s'han guanyat Lligues, Copes i una Recopa. I el Calpisa era, quasi, una selecció espanyola, perquè tenia el millor del país. És normal que haja deixat eixa empremta en l'handbol i intentarem que romanga.

P: El club continua apostant pel producte alacantí. Enguany han arribat l'eldenc Juan Carlos Sempere i Daniel Reinante, dos promeses de l'handbol nacional.

R: És important que el projecte tinga un ADN alacantí. Volem comptar amb el major nombre possible de jugadors de la terra. A més que hi ha molt de talent en la província, els jugadors alacantins tenen compromís i ajuden a crear eixa comunió entre equip, afició i província.