El municipi de Villena s'ha consolidat com un dels principals municipis de resistència institucional front a la proliferació de macroplantes solars a la Comunitat Valenciana sobre terrenys de cultiu o naturals. La firma de l'alcalde, Fulgencio Cerdán (PSOE), decretant la caducitat fulminant de la llicència urbanística per a la planta fotovoltaica de Los Alorines no és un fet aïllat, sinó que representa la tercera gran victòria de la localitat alacantina.

Cerdán lidera una "croada" per defensar el territori i aportar sentit comú a una planificació energètica que, al juí del consistori, ha mancat per complet d'ell tant a nivell autonòmic com estatal. No debades, en una recent entrevista a este diari Cerdán va assegurar que "tenim el problema també derivat de les fotovoltaiques, sobretot en el xicotet i mitjà propietari, que tenien arrendades les terres a alguna cooperativa, en el sector del vi… El vi ha vist reduïda la seua collita, el nombre de tones. Hi ha qui li ix més rendible la fotovoltaica que treballar la terra".

Amb este últim moviment, l'Ajuntament demostra que la vigilància administrativa al mil·límetre pot convertir-se en un escut eficaç front a projectes que inicialment pareixien imposats de manera irreversible. Cerdán ha assegurat que des de l'Ajuntament anem a continuar treballant en esta línia, sempre emparats per la legislació vigent, per a aportar sentit comú a una planificació que, al nostre juí, no l'ha tingut ni per part de la Conselleria ni del Govern central pel que fa al desenvolupament d'este tipus d'infraestructures a Villena".

La història d'este triple fre va començar a forjar-se amb el bloqueig del macroprojecte projectat als peus de la Serra de Salines, un espai de gran valor ecològic i paisatgístic per a la comarca. En aquell moment, l'amenaça venia fragmentada en tres instal·lacions vinculades conegudes com Frutasol, Villasol i Atalaya Solar, que en el seu conjunt pretenien desplegar una potència massiva de 100 megavats. La victòria en este paratge es va aconseguir per la via mediambiental.

La mobilització social, recolzada per informes tècnics desfavorables i la pressió del mateix municipi, va aconseguir dilatar els terminis d'avaluació de tal manera que la promotora va vore caducar els seus drets de connexió abans de poder obtindre a temps la imprescindible Declaració d'Impacte Ambiental. Aquell primer èxit va insuflar optimisme a la ciutadania i va marcar el camí a seguir, evidenciant que els gegants energètics no eren invencibles si es trobaven amb un mur tècnic ben fonamentat.

Poc després, el focus de la batalla es va traslladar a l'entorn de la Penya Rubia, un altre dels racons emblemàtics del terme municipal que es va vore amenaçat pel projecte denominat PSF Villena Solar. En este segon assalt, la clau de l'èxit va residir en la via de la mobilització ciutadana i la contestació social. El rebuig massiu dels veïns de la zona, articulat a través d'al·legacions constants i protestes públiques, va generar un clima d'hostilitat jurídica i social tan elevat que va acabar desinflant les pretensions de l'empresa responsable.

La persistència local va forçar un escenari de paràlisi que va debilitar la viabilitat del projecte, aconseguint que la promotora fera marxa arrere o permetera que venceran els terminis administratius davant la impossibilitat d'avançar en un entorn que es negava rotundament a sacrificar el seu paisatge.

La tercera i més recent victòria, materialitzada al paratge de la Encina amb la planta de Los Alorines, introdueix una estratègia completament nova: la via estrictament urbanística. Este projecte, que contemplava una potència instal·lada de 43 megavats, comptava originalment amb l'autorització de la Generalitat Valenciana, la qual cosa va obligar en el seu dia a l'Ajuntament a concedir la llicència municipal d'obres per a evitar incórrer en responsabilitats jurídiques derivades d'un bloqueig arbitrari.

No obstant això, el Govern local de Cerdán ha sabut jugar les seues cartes amb astúcia i paciència. En detectar que l'empresa promotora va deixar expirar el termini legal obligatori sense haver iniciat els treballs de construcció al terreny, l'alcalde ha signat la resolució de caducitat de la llicència i ha desestimat de manera contundent el recurs presentat per la companyia.

Este últim èxit adquireix una rellevància especial en comparar-se amb dinàmiques d'altres municipis pròxims. El mateix alcalde ha volgut traçar una línia de distinció amb el que ha ocorregut a Novelda, on la paralització de projectes solars ha depés de la decisió civil i privada dels propietaris dels terrenys, els quals es van plantar de manera unànime negant-se a vendre o arrendar les seues parcel·les als fons d'inversió.

A Villena, per contra els promotors sí que havien aconseguit acords econòmics amb els amos del sòl, la qual cosa obligava que la defensa del municipi depenguera exclusivament de la perícia i el blindatge legal de l'administració local. En aprofitar este descuit temporal de la promotora de Los Alorines, Villena assenta un precedent.