La intel·ligència artificial i la transformació digital es troben en ple procés d'ebullició a Espanya i Europa, en el que el president de la Associació Alicantec, Toni Sánchez, definix com un constant treball d'actualització. Davant de les veus pessimistes sobre la posició del teixit empresarial regional, Sánchez es mostra contundent sobre la situació real de la província.

"No estem perdent el tren. Estem aplicant la intel·ligència artificial, tant en el desenvolupament com en els propis sectors productius, d'una manera prudent i d'una manera real", afirma al analisar l'impacte d'esta tecnologia en les empreses alacantines.

Respecte als debats sobre una possible "bombolla" en la intel·ligència artificial, el president d'Alicantec sosté que existix un excés de soroll mediàtic i financer. Al seu juí, cal distingir la realitat tecnològica de la promoció de venda corporativa.

"Hi ha una sobrecomunicació tant en la inversió com en les notícies que apareixen", advertix Sánchez. "Hi ha massa gent parlant de temes que són prou complexos tecnològicament i en la seua implicació a mitjà i llarg termini".

Sánchez fa èmfasi en les limitacions humanes per a anticipar l'abast real d'estos avanços. "Els éssers humans devem ser prou roïns en les prediccions que fem perquè el nostre cervell tendix sempre a fer un pensament lineal, mai exponencial", explica.

I ahí vincula part del sensacionalisme actual amb les necessitats de finançament de les grans firmes tecnològiques internacionals. "Cal vore quina part és veritat i quina part és generació d'expectatives", apunta.

D'un xicotet àtic al lideratge

Al abordar els deu anys de trajectòria que Alicantec es prepara per a commemorar, Sánchez recorda els orígens de l'associació, quan un grup reduït d'emprenedors es reunia de manera informal en "un àtic xicotet al costat de la plaça de bous".

Aquella iniciativa embrionària impulsada per figures com Andrés Pedreño va donar pas a un ecosistema que hui abandera l'economia digital en la província. "Quan veem qui formaren part i quin paper desenvolupen hui en la societat, ens adonem que la capacitat que tenim de talent i d'entramat empresarial és absolutament descomunal", subratlla.

Sánchez enumera referents com el mateix Andrés Pedreño (1MillionBot), Ezequiel Sánchez (PLD Space), Nuria Oliver (Fundació ELLIS), Javier García (ex president de la Unió Internacional de Química), Andrés Torrubia o els creadors de Panoramio, germen de Google Maps i Photos (Eduardo Manchón i Joaquín Cuenca).

No obstant això, manté una mirada autocrítica sobre la implantació local d'este coneixement. "Probablement no hem arribat a ser profetes en la nostra pròpia terra", reconeix, assenyalant que durant anys va existir una bretxa entre l'àmbit tecnològic, l'empresarial i la mateixa societat.

Aliançes sense "barreres mentals"

Per a acurtar eixa distància, Alicantec ha reforçat la seua articulació institucional integrant-se en la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), creant una federació d'empreses emergents junt amb Startup València i Startup Castelló, i sumant-se a l'entitat nacional Conetic (que agrupa més de 2.500 empreses).

Sánchez rebutja frontalment els localismes entre municipis o províncies veïnes, posant com a exemple el congrés conjunt organitzat entre Alacant i Elx. "Estes barreres que moltes vegades ens posem per a fer coses són barreres mentals; no existixen literalment".

En la mateixa línia valora l'estreta vinculació amb el teixit tecnològic valencià. "En l'àmbit tecnològic és un poc absurd establir barreres dictades per fronteres territorials; les empreses tecnològiques no tenen fronteres". "Este sector el que necessita és unir-se i escalar, perquè al fer-te més gran tens més possibilitats de finançament".

El gran buit regulatori

La denúncia més ferma de Toni Sánchez se centra en la paradoxa legal que afecta les empreses tecnològiques a Espanya i Europa. Malgrat utilitzar habitualment el terme "indústria tecnològica", la legislació actual no la reconeix com a tal.

"A nivell legal i regulatori, la indústria tecnològica no existix en les lleis; no és un sector industrial". Esta anomalia impedix que les empreses digitals accedisquen als plans d'impuls administratiu assignats tradicionalment a sectors com el calcer, el plàstic o el turisme.

"Com que no entres dins dels plans industrials, no es poden realitzar des de l'administració plans o incentius per al seu desenvolupament", lamenta Sánchez. "Els incentius financen la implantació de tecnologia en altres sectors, però no hi ha un impuls del propi sector digital".