Les empreses alacantines Pikolinos, Actiu i Rolser han reivindicat la importància de la protecció dels dissenys en el III Congrés Internacional de Disseny, així com la seua creativitat, que és l'"actiu més valuós de les companyies", va resumir l'impulsor de l'esdeveniment, l' advocat Enrique Martín.

Aquesta va ser una de les principals qüestions abordades durant la taula sobre bones pràctiques en la protecció del disseny durant el congrés, que se celebra els dies 22 i 23 d'octubre a Elx.

Els responsables dels departaments jurídics i de qualitat de Pikolinos, Actiu i Rolser van exposar les seues estratègies i les dificultats que troben en la seua activitat diària en una taula redona sota la moderació de l'advocat Enrique Martín, impulsor del congrés i president de la Comissió de Propietat Intel·lectual de la Cambra de Comerç d'Alacant.

Carlos García, director legal de Pikolinos; José Luis Segura, director jurídic d'Actiu, i Antonia Pizarro, responsable de Qualitat de Rolser, van coincidir en la importància d'integrar la protecció des de les primeres fases del disseny, en lloc d'esperar que el producte arribe al mercat.

García va advertir que moltes companyies comencen a pensar en la protecció quan les seues creacions ja s'han divulgat. "La majoria d'empreses crec que pensen en disseny una vegada ja està divulgat, una vegada ja està en el mercat i fins i tot a vegades quan ja hi ha una còpia... Jo crec que el procediment ha d'estar en el moment creatiu, quan s'està creant", va assenyalar.

Per a anticipar-se a eixos problemes, Pikolinos ha implantat un comité multidisciplinari en el qual participen dissenyadors, els departaments tècnic, comercial i de màrqueting, a més de l'àrea legal, va explicar.

L'estratègia canvia segons el sector i el volum de dissenys que gestiona cada empresa. José Luis Segura, director jurídic d'Actiu, va apuntar que Actiu opta per registrar totes les seues creacions.

"Per a nosaltres no hi ha decisió perquè es registra tot... És una manera de reduir la incertesa", va afirmar. El director jurídic va diferenciar l'activitat d'una companyia de mobiliari de la del sector del calçat, en què es gestionen col·leccions molt més nombroses.

"No és el mateix traure milions de col·leccions de sabates tots els anys que traure potser tres, quatre, cinc dissenys", va afegir.

Per la seua banda, Antonia Pizarro, responsable de Qualitat de Rolser, va indicar que la protecció forma part de la cultura de l'empresa des dels seus primers registres.

Pizarro va explicar que es troba integrada en el mateix procediment de disseny, encara que el cost obliga a prioritzar les innovacions que realment mereixen ser protegides.

"El que creem que té novetat és el que realment protegim, perquè al final hem de tindre en compte que per a una xicoteta empresa la despesa que suposa protegir i mantindre eixos registres és molt elevada", va subratllar.

Problemes per a frenar còpies

Una vegada que el producte ix al mercat, les empreses s'enfronten al desafiament de detectar les còpies i reunir les proves necessàries per a defendre els seus drets.

Martín va plantejar durant la taula les dificultats que generen els diferents canals de comercialització, des de les plataformes digitals fins a les fires internacionals.

En el cas del calçat, García va defendre la utilitat del disseny no registrat de la Unió Europea, que ofereix tres anys de protecció des de la primera divulgació.

"Eixa protecció de tres anys és glòria", va afegir, recordant que cal poder acreditar la primera divulgació, la data, l'autoria i la creació.

En internet, la rapidesa amb què canvien les publicacions i les adreces web obliga a actuar des del primer moment. "Hem d'acreditar proves en quant detectem en un marketplace... cal fer captures, cal garantir la URL, cal vore imatges. Per què? Perquè hui està en este servidor, demà està en l'altre i van canviant", va explicar el director legal de Pikolinos.

Un altre dels assumptes plantejats per Enrique Martín va ser la relació entre les empreses i els dissenyadors externs, especialment a l'hora d'acordar qui conserva l'autoria i qui pot explotar comercialment les creacions.

"Si te'n vas a la normativa, la normativa ens diu que el titular del disseny és l'autor... nosaltres sempre reconeixem el dret d'autoria, però intentem quedar-nos amb l'explotació", va exposar Segura.

"Al final hi ha una cosa que ho resumix tot, i és pasta. Si tu pagues, el dissenyador està estupendament... Una altra cosa és el temps durant el qual vol cobrar, que és una altra patata calenta", va resumir Segura.

Una altra de les qüestions abordades va ser la de com justificar davant la direcció empresarial el pressupost destinat a registres, protecció jurídica i litigis.

"Si les empreses competixen per creativitat i la creativitat és l'actiu més valuós de les companyies, aleshores l'advocat és el millor amic de l'empresa creativa i totes les partides dedicades a pagar als advocats han de ser considerades una inversió gloriosa", va bromejar Martín, qui va reivindicar la figura de l'"advocat in-house, el gran aliat dins d'una empresa".

García va aconsellar als estudiants presents durant el congrés que "si voleu treballar en una empresa, no parleu res de dret. Traduïu tot el que heu aprés de dret a llenguatge empresarial, al llenguatge dels números".

"Has de justificar-ho des d'una premissa: com el disseny protegix els indicadors de negoci? Com el disseny millora les meues vendes, com protegix el meu marge i la meua diferenciació...? Quan canvies l'enfocament, la direcció comença a escoltar", va assenyalar.

I va assegurar que, segons l'EUIPO, "el 72% dels consumidors està disposat a pagar més per un producte si el seu disseny és atractiu".

Premi Trajectòria

La cita va arrancar amb el lliurament del Premi Trajectòria 2026 al dissenyador de moda Juan Vidal, qui va oferir la conferència magistral d'obertura.

Durant la seua intervenció, Vidal va abordar la seua manera d'entendre la creativitat i la inspiració, i va exposar casos de còpies d'altres marques i com es va enfrontar als plagiats, obtenint sentències favorables i, en altres casos, mostrant com la còpia de dissenys deixa en dubte la credibilitat de marques reputades.

També va abordar el paper de la intel·ligència artificial en el procés creatiu i va defendre la seua utilitat com a ferramenta de treball, especialment per a agilitzar tasques tècniques i visualitzar propostes.

"Ella treballa per a mi", va resumir sobre la seua relació amb esta tecnologia, que considera positiva mentre no es pretenga "dotar-la d'ànima".

El congrés

Al llarg d'esta primera jornada, altres especialistes de primer nivell han aprofundit en els aspectes clau de la contractació i la legislació, amb la ponència sobre contractes de disseny a càrrec de Victoria Gigante, de Garrigues, i l'anàlisi de la relació entre les indicacions geogràfiques i el disseny per part de Pilar Montero, catedràtica de la Universitat d'Alacant, i el magistrat del Tribunal de Marques de la UE Rafael Fuentes Devesa.

El programa s'ha completat amb tallers pràctics dirigits per Celso Mazón, d'IBIDEM Advocats, i Pepe García, fundador de CuldeSac, així com amb taules dedicades a la reforma legal del disseny i els seus aspectes funcionals, amb representants de l'EUIPO i de l'OEPM com Alfonso Cid González i Raquel Sampedro.

La lluita contra el frau també ha tingut un espai específic coordinat per Juan Francisco Verdejo, de la Unitat de Ciberdelinqüència de la Policia Nacional, i José Antonio Moreno, de l'equip de protecció de propietat intel·lectual d'Alibaba Group.

El segon dia posarà el focus en la jurisprudència més recent i en la irrupció de la tecnologia en els processos creatius. Enrique García-Chamón, magistrat president de la Secció Huitena de l'Audiència Provincial d'Alacant, detallarà les doctrines més recents del Tribunal de Marques de la Unió Europea.

Per la seua banda, la irrupció de la intel·ligència artificial i el seu impacte patrimonial seran debatuts per Andrés Pedreño, president d'1MillionBot, i Álvaro Cajal, de Wild Frames VFX. Sobre esta qüestió, Enrique Martín sosté que la regulació resulta completament indispensable, recordant que "la innovació, en si mateixa, no és un valor suprem que puga prevaldre sobre l'interés general" i que únicament s'ha de protegir aquella "innovació respectuosa amb els drets de propietat intel·lectual".

Igualment, el congrés examinarà la figura del dissenyador-autor i el paper de la marca amb aportacions del magistrat Gustavo Andrés Martín, la catedràtica Esperanza Gallego i professionals del màrqueting com Pepe Crespo, Adrià Vila i José Casanova.