Els sorolls constants, les festes a hores intempestives o les activitats que perjudiquen la convivència poden generar conflictes entre veïns. Quan estes conductes persisteixen, la comunitat de propietaris disposa de mecanismes legals per a exigir que cessin i, en determinats casos, acudir als tribunals.
Un dels dubtes més habituals és si un veí pot perdre el dret a utilitzar el seu propi habitatge per causar molèsties als altres. La resposta està en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, que contempla esta possibilitat quan es compleixen determinades condicions.
Per a conéixer els drets i les obligacions dels propietaris, el més recomanable és consultar directament la legislació vigent. L'article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal regula les activitats que estan prohibides dins d'un habitatge o en la resta de l'immoble.
En concret, establix que al propietari i a l'ocupant no els està permés desenvolupar activitats prohibides pels estatuts, que resulten perjudicials per a la finca o que contravinguen les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites.
Per tant, no qualsevol desacord entre veïns justifica una sanció d'este tipus. La conducta ha d'encaixar en algun dels supòsits previstos per la normativa.
Com ha d'actuar la comunitat
Abans d'iniciar accions judicials, el president de la comunitat ha de requerir a la persona responsable que pose fi a les molèsties. La llei assenyala que ha d'exigir la "cessació immediata" de l'activitat i advertir que, si persisteix, pot emprendre accions legals.
Si l'infractor continua amb el seu comportament, el president pot presentar una demanda, però necessita l'autorització prèvia de la junta de propietaris, convocada expressament per a tractar este assumpte.
La demanda ha d'incloure l'acreditació del requeriment realitzat al responsable i el certificat de l'acord adoptat per la junta. A més, el procediment es dirigix contra el propietari i, quan corresponga, contra qui ocupa l'habitatge o el local.
Una vegada presentada la demanda, el jutge pot ordenar com a mesura cautelar el cessament immediat de l'activitat prohibida. No obstant això, la privació de l'ús de l'habitatge requerix una sentència favorable a la comunitat.
El article 7.2 establix que, si la sentència és estimatòria, el jutge pot acordar, a més del cessament definitiu de la conducta i de la indemnització pels danys i perjudicis que corresponguen, la "privació del dret a l'ús de l'habitatge o local per temps no superior a tres anys".
El termini depén de la gravetat de la infracció i dels perjudicis ocasionats a la comunitat. Per tant, els tres anys constituïxen el límit màxim previst per la llei, no una sanció automàtica per a qualsevol veí conflictiu.
A més, si qui comet les infraccions no és el propietari, la sentència pot extingir definitivament els seus drets sobre l'habitatge o el local i ordenar el seu llançament immediat.
La norma establix així un procediment judicial per a actuar front a les activitats molestes persistents, amb requisits específics abans d'arribar a la retirada temporal de l'ús de l'immoble.