L'Estatut dels Treballadors permet reclamar la diferència salarial quan un empleat exercix funcions superiors a les que corresponen al seu grup professional, a més de contemplar la possibilitat de sol·licitar l'ascens o la cobertura de la vacant en determinats supòsits.
Els dubtes sobre les funcions que pot exigir una empresa als seus empleats són habituals. També sobre què passa quan un treballador acaba realitzant durant mesos tasques que corresponen a un lloc o grup professional superior al seu.
La resposta es troba en l'Estatut dels Treballadors, que establix les condicions de la mobilitat funcional i els drets de l'empleat quan assumix funcions de major nivell. L'article 39 d'esta norma és una de les principals referències per a resoldre estes situacions.
L'Estatut establix que la mobilitat funcional s'ha de realitzar respectant tant les titulacions necessàries per a exercir el treball com la dignitat de l'empleat.
A més, quan s'assignen funcions superiors o inferiors que no corresponen al grup professional, han d'existir "raons tècniques o organitzatives que la justifiquen" i la mesura s'ha de mantindre durant "el temps imprescindible per a la seua atenció".
La norma també establix una condició específica quan el treballador exercix funcions superiors durant un període prolongat. Si l'empresa manté esta situació durant més de sis mesos en un any o huit mesos en dos anys, l'empleat pot reclamar determinats drets.
En concret, l'article 39 indica que el treballador "podrà reclamar l'ascens", sempre que el conveni col·lectiu no ho impedisca o que, en defecte d'això, puga sol·licitar la cobertura de la vacant corresponent a les funcions que està realitzant.
La diferència salarial
El fet de realitzar funcions superiors té a més una conseqüència econòmica. L'Estatut dels Treballadors reconeix expressament el dret de l'empleat a percebre la remuneració corresponent a les funcions que efectivament exercix.
L'article 39.3 establix que "el treballador tindrà dret a la retribució corresponent a les funcions que efectivament realitze". Per tant, quan les tasques desenvolupades corresponen a funcions superiors i existix una diferència salarial respecte d'elles, el treballador pot reclamar eixa diferència.
La possibilitat de reclamar l'ascens i la diferència salarial apareix a més de manera conjunta en el mateix article. La norma precisa que estes accions "seran acumulables".
Altres dubtes
Un altre dels dubtes habituals és si l'empresa pot modificar les funcions d'un treballador de manera unilateral. L'Estatut establix que la mobilitat funcional ha de respectar determinades condicions i distingix entre les funcions que estan dins del grup professional i aquelles que no ho estan.
Quan s'encomanen funcions superiors o inferiors que no corresponen al grup professional, han d'existir raons tècniques o organitzatives que ho justifiquen. A més, l'empresa ha de comunicar la seua decisió i els seus motius als representants dels treballadors.
Si el canvi de funcions no encaixa en els supòsits previstos per l'article 39, la norma establix que serà necessari l'acord entre les parts o que s'apliquen les regles corresponents a les modificacions substancials de les condicions de treball o les previstes en el conveni col·lectiu.
El conveni col·lectiu influïx
L'Estatut fixa les regles generals, però el conveni col·lectiu aplicable pot establir condicions específiques. Açò és especialment rellevant a l'hora de determinar els procediments per als ascensos i la cobertura de vacants.
De fet, l'article 39 contempla expressament esta possibilitat en indicar que la reclamació de l'ascens queda condicionada al que dispose el conveni col·lectiu. També permet que mitjançant la negociació col·lectiva s'establisquen "períodes diferents dels expressats en este article" per a reclamar la cobertura de vacants.
Per este motiu, davant d'una situació d'este tipus no n'hi ha prou amb conéixer el contingut general de l'Estatut. També convé comprovar què establix el conveni col·lectiu que correspon al treballador.