Quan una parella contrau matrimoni en règim de separació de béns, és habitual que sorgixen dubtes sobre què pot fer cada cònjuge amb les seues propietats. Pot vendre un habitatge sense comptar amb la seua parella? I si es tracta d'una plaça de garatge, un local o una nau? La resposta depén de les característiques de l'immoble i, especialment, de si es tracta de l'habitatge familiar.
En este tipus de situacions, el més recomanable és acudir a una notaria de confiança abans de realitzar qualsevol operació. Els notaris són professionals especialitzats en Dret i poden assessorar la ciutadania sobre les conseqüències legals d'una compravenda, una hipoteca o qualsevol altra operació relacionada amb una propietat.
Així ho explica la notària María Cristina Clemente Buendía, que dirigix el seu despatx a Alacant i utilitza també les xarxes socials per a acostar a la ciutadania conceptes relacionats amb l'àmbit notarial. En un dels seus vídeos aborda precisament els dubtes que poden sorgir quan una persona casada vol disposar d'un immoble de la seua propietat.
Propietats privatives
Segons explica la notària, en un matrimoni que es troba en règim de separació de béns cada cònjuge, amb caràcter general, té llibertat per a disposar d'aquells béns que són de la seua exclusiva propietat.
Per tant, si una persona és l'única propietària d'un local comercial, una nau industrial o una plaça de garatge, pot decidir vendre, donar o hipotecar eixe immoble sense que siga necessari, en principi, el consentiment de la seua parella.
No obstant això, existix una excepció especialment important. Es tracta de l'habitatge que constituïx el domicili conjugal, una protecció que s'aplica tant als matrimonis en règim de guanys com a aquells que han optat per la separació de béns.
Compte amb l'habitatge familiar
El fet que un habitatge estiga únicament al nom d'un dels cònjuges no significa que este puga disposar lliurement d'ella si constituïx el domicili familiar. En estos casos, la legislació exigix el consentiment de l'altre cònjuge per a determinades operacions, com la seua venda o la constitució d'una hipoteca.
La qüestió també planteja dubtes quan la compra d'un immoble i la signatura del préstec hipotecari es realitzen de manera simultània. En estos casos, la doctrina de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública establix que, quan ambdues operacions es formalitzen en la mateixa jornada, "no necessita que comparega el cònjuge prestant el consentiment".
Separació de fet
Una altra de les situacions que poden generar dubtes apareix quan existix una separació de fet. És a dir, quan els cònjuges han deixat de conviure, però encara mantenen el vincle matrimonial perquè no s'ha formalitzat legalment la separació o el divorci.
En estos supòsits, María Cristina Clemente Buendía considera que no resulta procedent atorgar un dret de veto al cònjuge que ja no viu en l'habitatge.
Pot ocórrer, a més, que una entitat bancària sol·licite la presència d'eixe cònjuge malgrat el criteri mantingut des de l'àmbit notarial.
Davant esta situació, la notària explica que el propietari pot fer constar expressament en l'escriptura que "efectivament és el teu habitatge habitual però no l'habitatge habitual de la família", una manifestació que permet continuar amb l'atorgament en estos casos.
La notària compartix este tipus d'explicacions a través de les seues xarxes socials, on acosta qüestions jurídiques i notarials al públic general. A més, María Cristina Clemente Buendía dirigix el podcast 'DOY FE', un espai dedicat també a divulgar conceptes relacionats amb el món de la notaria.