El preu del combustible continua ofegant els pescadors alacantins. L'increment indiscriminat pel conflicte en l'Estret d'Ormuz acorrala un sector que porta mesos en números rojos pel cost prohibit de sortir a pescar.
Cada desplaçament fins als caladors suposa centenars i fins i tot milers d'euros perduts per als pescadors d'arrossegament de la província, uns dels més afectats per l'escalada de preus per la inestabilitat a l'Orient Mitjà.
L'augment del combustible no afecta únicament la pesca, ja que té importants conseqüències en tota la cadena de producció, des del transport de mercaderies, transport frigorífic, empreses de serveis, logística, distribució i nombroses indústries els costos de les quals depenen directament del combustible.
L'escalada del conflicte, amb els hutís prenent el control de rutes estratègiques com Bab el-Mandeb i el tancament de l'Estret d'Ormuz, està complicant encara més el comerç global de petroli, i el preu del gasoil i la gasolina podria arribar als 2,5 euros el litre a curt termini.
La crisi, que es prolonga des de finals del mes de febrer, ha portat els pescadors a un punt límit després de sis mesos fent malabars entre els dies permesos de pesca per la Unió Europea i la despesa de combustible que suposa alçar l'amarre.
2.000 euros diaris en combustible
José Antonio Díez, secretari de la Confraria de Pescadors de Santa Pola, una de les més importants de la Mediterrània espanyola, denuncia que "des de principis d'any el preu del combustible no ha parat de pujar. L'any passat per estes dates el carburant per als vaixells estava a la meitat del que es paga hui en dia. Ara mateix el tenim a 1,15 euros el litre. Encara que comptem amb un gasoil pesquer subvencionat, eixir a pescar a este preu continua sense ser rendible".
I és que la factura "pot arribar a superar els 2.000 euros diaris" només en combustible per eixir a treballar. "La situació es complica encara més durant els períodes de veda. Per a treballar, els vaixells han de desplaçar-se fora de les nostres aigües jurisdiccionals", assenyala.
Díez explica que "hi ha embarcacions que han patit avaries greus i han estat tres mesos amarrades, per la qual cosa tenen dies de sobra per a acabar l'any. Volien eixir a pescar, però els resulta impossible perquè han de navegar el doble de distància i els costos es disparen".
Pèrdua de mariners
Hui per hui, ser pescador és una professió de risc financer, ja que, si ixen a la mar, perden milers d'euros en combustible. I, si es queden en terra, els costos associats a mantindre un vaixell parat en port suposen perdre diners pel deteriorament de la maquinària i, sobretot, per la pèrdua de la tripulació.
"Si l'embarcació no ix a pescar, els mariners acaben anant-se'n a un altre vaixell o buscant faena en terra", comenta.
I pescadors com Díez ho tenen clar: "Persona que deixa la mar per a anar-se'n a treballar a terra, persona que no torna mai al sector pesquer".
Això accelera una preocupant fuga de mariners i falta de relleu generacional que posa en risc el futur de la pesca en la costa alacantina.
Per això, des de Santa Pola es reclama que les administracions mantinguen "una atenció especial sobre l'evolució del combustible i establisquen mesures suficients i eficaces quan es produïsquen increments extraordinaris, protegint l'activitat productiva i l'ocupació", exigixen en un comunicat des de la Confraria.
En l'escrit sostenen que la pesca vol continuar formant part del futur econòmic de Santa Pola i que la pesca "ha de continuar vivint amb tota la cultura i tradició que ha mantingut".
"Espanya ha de mirar a la mar, no donar-li l'esquena. Vol eixir a la mar. Vol treballar. Vol generar ocupació. Vol continuar abastint de peix fresc les nostres llotges, peixateries i restaurants", afigen.
I conclouen amb un crit d'auxili al Govern central. Més que ajudes directes o subvencions puntuals, demanen que es rebaixen directament els impostos del combustible, perquè a estos preus "l'activitat és insostenible".