La jubilació ja no ha de significar necessàriament el final de la vida laboral. L'augment de l'esperança de vida i el canvi en la percepció de l'edat fan que cada vegada hi haja més persones que volen mantindre's actives durant més temps.
Una de les fórmules que permet fer-ho és la jubilació flexible, un mecanisme que permet compatibilitzar una pensió contributiva amb un treball per compte d'altri. L'economista i Soci Director en Varona Legal & Numbers, Federico Varona, ha explicat les seues característiques i les seues implicacions en el programa 'Les notícies del matí' d'À Punt.
Varona explica que esta modalitat permet a una persona que ja està jubilada reincorporar-se a l'activitat laboral mitjançant un contracte ordinari per compte d'altri. La principal diferència respecte al model tradicional és que, una vegada jubilat, el treballador ja no ha de romandre definitivament fora del mercat laboral.
Abans, recorda, qui es jubilava "ja havia d'estar jubilada sempre". Ara, en canvi, pot tornar al treball sempre que la jornada se situe "entre el 33 i el 80% de la jornada".
La pensió es reduïx proporcionalment al temps treballat. Així, una persona que treballe mitja jornada pot rebre "la meitat de jubilació i la meitat pel meu contracte laboral normal".
Una opció reversible
Segons explica l'economista, "pot tot el món que estiga jubilat" amb una pensió contributiva, sempre que complisca els requisits establits. A més, es tracta d'una decisió reversible.
El jubilat subscriu "un contracte de treball que puc cancel·lar quan vulga". D'esta manera, si decidix abandonar novament l'activitat laboral, pot tornar a la situació de jubilació completa.
Una altra de les novetats que destaca Varona és que "els que han sigut autònoms poden acollir-se a esta figura", sempre que complisquen les condicions previstes. No obstant això, recorda que la normativa "no té caràcter retroactiu".
Un avantatge per a l'Estat
Des del punt de vista de l'Administració, Varona considera que la mesura suposa un "avantatge brutal", ja que l'Estat "deixa de pagar el 100% de la jubilació i passa a pagar un altre percentatge que paguen les empreses privades".
Per al treballador, a més, suposa la possibilitat de continuar desenvolupant una activitat laboral si així ho desitja. Varona considera que esta opció respon també a un canvi social en la percepció de l'edat.
"Abans als 65 anys érem persones molt majors i ara només som persones majors", apunta l'economista, que considera que el principal valor d'esta modalitat és que "hi ha gent que vol continuar treballant i amb això li estem donant la possibilitat, una cosa que abans no existia".
L'advertiment amb Hisenda
Això sí, Varona recomana tindre "molt de compte" amb les conseqüències fiscals de compatibilitzar ambdós ingressos. El motiu és que, en rebre simultàniament la pensió i el salari, "hi haurà dos pagadors".
L'economista adverteix que les retencions aplicades sobre cada ingrés poden ser baixes de manera individual. Per això, en fer posteriorment la declaració de la renda, "normalment ix a ingressar eixa renda".
Respecte a la pensió, Varona aclarix que "no es modifica eixa base". A més, la persona continua sent pensionista "a tots els efectes", per la qual cosa manté drets associats a esta condició.
Un pegat
Varona considera que la jubilació flexible és "una bona mesura" i "absolutament necessària", a més de recordar que existixen fórmules semblants en països com Holanda, França o Alemanya.
No obstant això, adverteix que esta mesura no resol per si sola el problema estructural de les pensions. "Estem posant pegats a un sistema de jubilació que no té futur a mitjà termini", sosté.
L'economista recorda que Espanya compta amb un "sistema de jubilació de repartiment", en què el que cobra hui el jubilat ho està pagant qui està treballant. El problema, al seu juí, s'agreujarà per l'evolució demogràfica.
"La piràmide de la població cada vegada és més estreta per baix i cada vegada vivim més", assenyala. Per això, reclama un acord polític que permeta abordar una reforma de fons i demana que els grans partits recuperen "un Pacte de Toledo, com l'antic pacte de pensions".