Pot un gallec retornar el dret civil a la Comunitat Valenciana? En l'associació Juristes Valencians creuen que sí. Per això avancen a EL ESPAÑOL que demanaran al president del Partit Popular nacional, Alberto Núñez Feijóo, que agilitze la reforma paralitzada en les Corts Valencianes perquè vaja al Congrés.
José Ramón Chirivella, president de l'entitat que reclama la tornada de les normes que s'aplicaren entre 2008 i 2016, amb govern en la Generalitat del PP i el tripartit d'esquerres. Un objectiu en què confien en el poder del líder popular perquè impulse este canvi.
Feijóo, president durant quatre legislatures de la Xunta, sempre s'ha manifestat de manera sistemàtica a favor dels furs territorials durant eixa etapa. Entre els múltiples exemples d'això, en 2021 durant la XXI Assemblea de l'Associació Gallega de l'Empresa Familiar (AGEF). En aquell fòrum, l'aleshores president gallec va defensar amb fermesa que les herències en vida són una "competència exclusiva de Galícia, un dret civil propi".
En aquella assemblea, Feijóo es va mostrar bel·ligerant contra les traves tributàries de l'Executiu central per a estos pactes successoris: “No estem d'acord, no ho anem a acceptar i, si fora necessari, acudirem al Tribunal Constitucional”. Va presumir aleshores que, des de 2016, més de 160.000 famílies de la seua comunitat autònoma s'havien beneficiat d'estes herències en vida sense pagar ni un sol euro en impostos directes per rebre béns de familiars.
Davant esta trajectòria, Chirivella es mostra taxatiu: "No s'entén que un president de partit que venia d'una comunitat on s'aplicava de manera sistemàtica el seu fur civil ara ho retarde ací". La missiva plantejarà per això la pregunta clau que Feijóo haurà de respondre per escrit: "El tema de fons és si considera que els valencians som iguals que els gallecs, en este tema i en qualsevol, o no".
I un any després, quan Feijóo va fer el salt com a líder nacional del PP, es va comprometre en la Comunitat Valenciana a recolzar la via de la reforma constitucional exprés, admetent que el dret civil propi és un senyal d'identitat valenciana. No obstant això, la realitat legislativa actual és una altra ben diferent. "En la pràctica s'està retardant", lamenta Chirivella.
El dret foral permetia regular de manera àgil les capítuls matrimonials. És a dir, que en casar-se per defecte s'aplique la separació de béns, la qual cosa garantix que el patrimoni personal i professional de cada cònjuge no es "contamine" davant possibles riscos dels negocis o de l'activitat laboral.
Una altra clau de la importància en el dia a dia és el focus en la supervivència de l'empresa familiar mitjançant instruments successoris eficients i una major llibertat de testar. Chirivella recalca que el dret civil valencià regulava solucions justes i adaptades per a la custòdia compartida en situacions de crisi de parella i oferia un marc legal adequat per a regular les unions de fet.
Juristes Valencians insistix que recuperar esta competència jurídica no és una qüestió merament teòrica o simbòlica lligada a les celebracions del 750 aniversari del Regne de València. Es tracta d'una ferramenta d'enorme impacte en la vida quotidiana.
El bloqueig parlamentari els resulta incomprensible donat l'amplíssim consens social que existix en l'autonomia. Chirivella subratlla la "unitat de la societat civil i del municipalisme" entorn d'esta causa. No obstant això, a nivell estatal topeten amb el silenci del PP i l'oposició de Vox, formació que no accepta les especificitats jurídiques forals dels diferents territoris històrics.
L'indignació en el si de l'associació és palpable davant el que consideren un greuge comparatiu flagrant. Chirivella qualifica d'"absoluta irregularitat parlamentària" el silenci del PP, que porta mesos sense respondre a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, impedint avançar en la tramitació d'esta norma històrica.
La carta recordarà que este procés legislatiu per a recuperar el dret civil valencià va ser iniciat baix el mandat del popular Francisco Camps. La seua posterior anul·lació en el Tribunal Constitucional va arribar després dels recursos interposats pel Govern de Rodríguez Zapatero.
Ara, s'exigix al PP nacional que assumisca el lideratge. "Si Feijóo no dona una resposta immediata a esta qüestió, en la pràctica l'està negant", sentència Chirivella, exigint al president dels populars que "done la cara" i defense la identitat diferencial valenciana.