La crisi habitacional a la província d'Alacant ha arribat a un punt d'inflexió que ha portat Compromís a reprendre una mesura dràstica davant del Govern central. El diputat de la formació al Congrés, Alberto Ibáñez, ha exigit formalment la prohibició de compra d'habitatges a població no resident a Alacant, amb l'objectiu de garantir el dret constitucional a l'habitatge front a la creixent pressió especulativa.
Aquesta proposta sorgix després de conéixer-se les dades del mercat en l'últim any: en juny de 2026, el preu de l'habitatge de segona mà a Alacant va créixer un 16,8 % respecte a l'any anterior.
Ibáñez ha registrat una bateria de preguntes dirigida al Ministeri d'Habitatge perquè actue d'urgència. Segons el diputat, la situació és insostenible, ja que el comprador no resident arriba a pagar, de mitjana, un 76 % més que un resident espanyol, cosa que genera un "efecte arrossegament" que tensiona tot el mercat local.
"No pot ser que la casa del costat d'una mansió s'encarisca simplement per proximitat, impedint que una persona normal puga comprar la seua llar", ha assenyalat Ibáñez en declaracions recents.
El diputat recorda que les xifres avalen la urgència de la mesura. A la província d'Alacant, les compres per part de persones que no residixen en el territori superen el 33 %, cosa que significa que una de cada tres cases (i en algunes zones fins i tot una de cada dos) és adquirida per població no resident.
Ibáñez destaca que la Comunitat Valenciana va concentrar el 40 % de totes les compravendes realitzades per no residents a Espanya durant l'any 2025, una tendència que ha empitjorat significativament en el que portem de 2026.
El canvi respecte a 2023
Per a Compromís, esta "pujada bestial" dels preus no és casual, sinó que respon a un model que prioritza el negoci sobre el dret habitacional. El diputat insistix que es tracta de "operacions quirúrgiques" en zones on se supera el llindar del 30 % de compres per no residents, una mesura que considera necessària per a frenar l'especulació.
En maig de 2023, just abans de les eleccions autonòmiques, la formació ja va proposar esta mesura al Senat "per a emular la mesura adoptada per Canadà de prohibir temporalment la venda d'habitatges a persones físiques o jurídiques sense nacionalitat corresponent a l'Estat espanyol".
D'aquella proposta que no va tirar avant i en la qual no va rebre el suport dels seus socis socialistes en el Consell que dirigien amb el pacte del Botànic, Ibáñez considera que aquell va ser un error del PSPV.
Compatibilitat amb el dret
Una de les principals raons amb què impulsen de nou esta mesura és el seu encaix legal. Ibáñez assegura que el dret comunitari europeu ja ha reconegut que este tipus de regulacions són compatibles amb el mercat únic sempre que es limiten a territoris amb circumstàncies excepcionals i delimitades. En este sentit, ha recordat que el Ministeri d'Habitatge ja està estudiant mesures similars per als arxipèlags de Balears i Canàries.
"Entenem que la realitat d'Alacant és similar i no pot quedar-se fora d'estes solucions", afirma el diputat, qui insta el Govern d'Espanya a no escudar-se en la realització de més estudis i a passar directament a l'acció legislativa.
La proposta de Compromís busca modificar la Llei d'Arrendaments Urbans, una competència exclusiva de l'Estat, per a permetre estes restriccions en zones d'alta pressió immobiliària.
El diputat també ha fet èmfasi en la necessitat d'un canvi cultural i polític a Espanya respecte a la propietat immobiliària. Critica que encara existisca una part de la societat que no ha assumit que "l'habitatge és un dret per a totes i tots", i no simplement un actiu per a "vendre ràpid, barat i especular".
Ibáñez confia que, igual que va passar amb l'eliminació de les Golden Visa, una mesura a la qual el Govern inicialment es va resistir però que va acabar implementant, esta restricció a la compra no resident acabarà obrint-se pas.
"És una proposta necessària i ajustada a una realitat en què ningú hauria d'estar en contra: si algú vol comprar una casa, que siga per a viure en ella", ha conclòs, subratllant que la prioritat ha de ser el benestar dels residents locals front als interessos de grans capitals estrangers.