Els treballadors l'acomiadament dels quals siga declarat improcedent poden rebre una indemnització de 33 dies de salari per cada any treballat, amb un límit màxim de 24 mensualitats. No obstant això, l'empresa també pot optar per readmetre l'empleat, tal com establix la legislació laboral vigent.
Es tracta d'una de les qüestions que més dubtes genera tant entre treballadors com entre empreses. Quan es considera que un acomiadament és improcedent? És obligatori pagar una indemnització? Pot l'empresa readmetre l'empleat en lloc d'indemnitzar-lo? L'Estatut dels Treballadors respon a estes i altres preguntes.
Tota esta regulació es recull en el Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors.
La norma distingix entre acomiadament procedent, improcedent i nul, establix els requisits que ha de complir l'empresa per a comunicar l'acomiadament i determina els drets que assistixen el treballador en cada cas.
L'article 55 de l'Estatut dels Treballadors establix que l'acomiadament s'ha de notificar per escrit i que la comunicació ha d'incloure "els fets que el motiven i la data en què tindrà efectes".
La norma també aclarix quan un acomiadament passa a ser improcedent. En concret, assenyala que "l'acomiadament es considerarà procedent quan quede acreditat l'incompliment al·legat per l'empresari".
En canvi, afegix que "serà improcedent en cas contrari o quan en la seua forma no s'ajuste" als requisits exigits per la llei.
A més, l'Estatut contempla la possibilitat que l'empresa corregisca determinats defectes formals.
Si l'acomiadament no complix els requisits establits, l'empresari pot realitzar una nova comunicació ajustant-se a la normativa, sempre que ho faça dins del termini de vint dies i abone al treballador els salaris corresponents a eixe període, mantenint-lo d'alta en la Seguretat Social.
La indemnització de 33 dies
L'article 56 regula les conseqüències que un acomiadament siga declarat improcedent. En este supòsit, l'empresa disposa de cinc dies des de la notificació de la sentència per a decidir entre readmetre el treballador o extingir definitivament la relació laboral mitjançant una indemnització.
En este sentit, la llei establix que l'empresari podrà optar per "el pagament d'una indemnització equivalent a trenta-tres dies de salari per any de servici, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats".
Així mateix, precisa que, quan l'empresa tria indemnitzar el treballador, eixa decisió suposa l'extinció del contracte, que "s'entendrà produïda en la data del cessament efectiu en el treball".
La readmissió
La legislació també contempla la possibilitat que l'empresa opte per reincorporar el treballador en lloc d'indemnitzar-lo.
En eixe cas, l'Estatut dels Treballadors reconeix el dret a percebre els anomenats salaris de tramitació, que corresponen als sous deixats de cobrar des de la data de l'acomiadament fins a la notificació de la sentència o, si troba un altre treball abans, fins a eixe moment, sempre que quede acreditat.
A més, la norma establix que si l'empresa no comunica expressament si tria la readmissió o la indemnització, "s'entén que procedix la primera", és a dir, la reincorporació del treballador al seu lloc.