La província d'Alacant se situa com la segona d'Espanya amb més dèficit d'habitatge, en un context marcat pel fort augment de la demanda i una oferta insuficient per a cobrir les necessitats del mercat.
Així es desprén de les dades exposades pel director d'EsadeEcPol, Jorge Galindo, durant la quarta conferència del cicle organitzat per Cajamar i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
Segons les estimacions presentades, la Comunitat Valenciana acumula un dèficit estructural de 142.000 habitatges entre gener de 2021 i desembre de 2025.
Si se suma la demanda derivada de la compravenda per part d'estrangers no residents, la carència ascendeix fins a les 215.000 habitatges, amb Alacant com la segona província espanyola amb més dèficit a causa del pes elevat d'este tipus de compradors.
La província també lidera el mercat nacional de compra d'habitatge per part d'estrangers no residents.
En 2025, este col·lectiu representa el 34 % de les operacions, per davant de Màlaga (29 %) i Balears (23 %), segons dades del Consell General del Notariat.
L'estudi, que ha compartit l'Agència EFE, posa de manifest que el ritme de construcció està lluny de cobrir el creixement de la demanda.
A Alacant s'alça un habitatge nou per cada tres noves llars creades, una proporció superior a la de València, on se'n construeix una per cada cinc llars, i Castelló, on a penes s'edifica una per cada set.
Galindo va explicar que la crisi d'accés a l'habitatge a Espanya respon a una combinació de factors que incrementen la demanda.
Entre ells va citar la creació de noves llars, impulsada pel creixement de la població i la menor grandària de les unitats familiars, l'auge dels habitatges turístics i l'increment de la inversió immobiliària per part d'estrangers no residents.
En el conjunt d'Espanya, el dèficit arriba ja als 750.000 habitatges entre 2021 i 2025.
El lloguer per damunt dels salaris
Durant la seua intervenció, l'expert va destacar que a la Comunitat Valenciana els preus del lloguer anunciats en portals immobiliaris van créixer al voltant d'un 83 % entre 2015 i 2023, enfront d'un increment del 22 % dels salaris en eixe mateix període.
Galindo va advertir que "la densitat urbana impulsa la innovació, la productivitat i el creixement, però l'escassetat d'habitatge està provocant l'estancament de les ciutats que no poden acollir més habitants".
Per a revertir esta situació, va defensar una major inversió en infraestructures de transport i comunicacions que facilite el desenvolupament de noves àrees residencials fora dels grans nuclis urbans.
A més, va reclamar mesures que impulsen el lloguer de llarga duració oferint major seguretat jurídica als propietaris.
"La falta d'habitatge no sols encareix els preus, sinó que limita les oportunitats econòmiques i socials. Si volem ciutats dinàmiques i capaces d'atraure talent, hem de construir més habitatge i planificar millor el seu creixement", va concloure.