El Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) acull en la seua Sala Sempere l'exposició corresponent a la dotzena edició de les seues Residències de Creació i Investigació Artística, un programa nascut en 2015 per a impulsar les arts visuals i donar suport al talent emergent.

Entre el 14 i el 25 de setembre de 2026, set creadors integrats en cinc projectes han conviscut i produït en el mateix museu, l'exposició col·lectiva del qual romandrà oberta al públic fins al 10 de gener de 2027.

Disposar de beques de mobilitat i producció resulta clau per a obrir les portes a creadors de fora de la província. Per a Ruth Cuadrado (25 anys), formada a Salamanca, la convocatòria es convertix en l'impuls definitiu per a canviar d'entorn.

"És una convocatòria que el cos et demana estar ací, expandir-te i eixir de casa, de la zona de confort. El meu projecte va d'habitar i per què no habitar Alacant durant dues setmanes?", explica sobre la seua decisió.

El finançament públic permet amortir els costos logístics que implica bolcar-se al 100% en la creació. "El MUA, de les cinc propostes que ha triat, dos van amb dotació de mobilitat, amb la qual cosa gràcies a eixa dotació he pogut estar ací les dues setmanes i poder gestionar-ho econòmicament", agraïx Cuadrado.

Sotmetre's a un termini de treball de només catorze dies genera una pressió productiva que precipita la cerca de solucions tècniques. "Tindre com un poquet de pressió activa processos que d'una altra manera no s'activen i ha sigut molt enriquidor", destaca l'artista.

Ruth va acudir al Fab Lab de la Universitat d'Alacant per a tallar peces amb làser. Amb la seua proposta Entrar en contacte, busca intervindre en l'experiència de l'espectador: "Busque generar una pausa en l'espectador".

Un dels principals colls de botella per a les noves generacions és la falta d'infraestructures adequades. Pablo Quesada (24 anys), valencià establit a Madrid, remarca com l'escala arquitectònica del MUA li va permetre desenvolupar la seua instal·lació Tectòniques de cossos.

"Hi ha una problemàtica en l'art contemporani, sobretot en esta cosa de l'art emergent, que és l'espai en què treballes. I de sobte estàs en un espai en què he pogut desenvolupar, a més de tres pintures, tres peces de tres metres, tres metres i mig, i ho he aprofitat", assenyala Quesada.

"És fantàstic"

El suport institucional atorga a més una concentració difícil d'aconseguir en el dia a dia. "Eixe tema que t'avala una institució i la cura i l'atenció que tenen doncs s'agraïx, És una experiència molt guai sobretot per esta cosa que se't tanca el camp de visió a la resta de coses de la teua vida que et preocupen i de sobte et pots centrar només en la producció. És fantàstic", afig el creador.

La residència també fomenta l'intercanvi directe entre artistes que afronten reptes logístics singulars. Marc Mateos (21 anys, Múrcia), que forma col·lectiu al costat de Candela Carrillo (22 anys) en el projecte En negatiu (53), viatjava diàriament entre Múrcia i Alacant per a assistir al taller.

"És una oportunitat i és un museu que està xulo, és interessant per a tindre una exposició, per a desenvolupar obra i també per a treballar amb altres artistes, coneixes gent nova i al final com que vas aprenent un poc de cadascuna, que és interessant compartir el procés", valora Mateos.

En el plàstic, la brevetat de l'estada porta Mateos a centrar-se en el gest i la superposició de plans. "En pintar sense referència em centre més en el material i el processual de la pintura i intente que eixa successió de capes, de taques, de tapar parts que no m'interessen, ressaltar-ne d'altres, parle de manera indirecta de mi com un autoretrat més abstracte", explica sobre la seua pràctica.

L'Equip GAR, compost per Raúl Terol (36 anys, Alcoi) i Alba San Jaime (23 anys, València), aprofita la convivència en el MUA per a elaborar el seu projecte Territoris tous. El seu objectiu consistix a qüestionar la inèrcia individualista del sector. "Ens permetia obrir un espai en què ens sosteníem com a artistes dins d'este món caracteritzat per la figura individualista de l'artista solitari", detallen.

A través d'escultures de plastilina i projeccions, el duet vertebra una sàtira sobre la mateixa residència. "Plantegem realitzar una meta-residència, estos personatges que mentre estaven sent creats estaven observant el que passava, estan ací narrant com un pati de veïnes cadascuna en el seu balcó el que han anat veient des d'un to humorístic satíric, que davall d'eixes capes amaguen tota la veritat del que representa ser artistes", destaquen.

"Et trau de la rutina"

Per a Jaume Mello, 25 anys, autor del projecte Obertura de si, el pas per les aules i sales del museu suposa una ruptura necessària amb la inèrcia habitual. "Una residència de creació et trau de la rutina i és una cosa excepcional", valora el jove de la Vila Joiosa.

A partir de la deriva i la recollida de materials de l'entorn, Mello concep la pràctica artística com una manera d'intervindre en el context. En les seues paraules, entén "la imaginació com una ferramenta per a presentar-se davant de la realitat, per a reformular-la, per a transcendir-la", en el marc de una convivència que definix com una "experiència nutritiva".