Som sincers amb nosaltres mateixos? Els relats de Kike Parra Veïnat, l'escriptor d'Alzira de 54 anys, ho posen a prova en La vida fora de casa (Candaya). En este volum Parra s'allunya del minimalisme nord-americà que va marcar els seus inicis per a abraçar una veu pròpia més pròxima a la narrativa llatinoamericana contemporània.
Allunyat ja de les referències a Raymond Carver, un dels autors que el va marcar en els seus inicis, cita referents actuals com Lorrie Moore o Samanta Schweblin per a referir-se als universos íntims que porta creant des de fa quinze anys.
La gènesi d'este llibre es remunta a la crisi de 2008, un període que va marcar profundament la seua visió com a autor. "Sempre he sigut molt d'escriure sobre crisis personals", explica Parra, qui va decidir situar els seus personatges en el "meoll" de la crisi social i econòmica d'Espanya. En relats com Els teus anys d'infidelitat, mescla el col·lapse immobiliari amb la infidelitat i el desig, creant un retrat honest de la supervivència emocional.
Entre els escenaris que transiten els seus personatges destaca Benidorm, marc geogràfic del relat Formes d'amor en la temporada més freda. L'autor utilitza estos espais per a situar subjectes que, en paraules seues, estan "fora de lloc" i en un procés de canvi o "muda" vital.
Un dels aspectes més comentats del llibre és el tractament natural i directe de la sexualitat. Parra rebutja les etiquetes d'erotisme i defensa que el sexe forma part de la vida quotidiana dels seus personatges: "En els meus escrits sempre he parlat de manera natural perquè és com jo intente parlar i intente viure".
Per a l'autor d'Alzira, els contes funcionen com a monòlegs interiors on no hi ha lloc per als eufemismes. "Un conte per a mi és un xicotet espai momentani de privacitat entre un personatge i el lector", assenyala, buscant sempre que els seus protagonistes es mostren amb total honestedat.
El títol, La vida fora de casa, encapsula eixa idea de desubicació i de cerca d'un nou context personal. "No és que fora de casa únicament siga l'espai, sinó que és eixe espai nou que la vida et fa pensar i et fa repensar-te", afig l'escriptor sobre la metàfora que vertebra l'obra.
Per a este estiu, Parra ha seleccionat lectures que, igual que la seua pròpia obra, exploren la complexitat de les emocions i el dolor humà. Entre elles, Animal Print, d'Irene Cuevas, un altre llibre de contes d'una "molt bona" escriptora de la qual valora el seu estil "molt fresc".
L'altre llibre en la seua maleta, en canvi, és la "duríssima" En la naturalesa les coses creixen, de Yiyun Li. En ella l'autora narra el procés de dol després del suïcidi del seu segon fill.
Parra confessa que se sent atret per este tipus de narratives perquè li interessa observar com altres autors aconsegueixen "racionalitzar el que pareix impossible de racionalitzar o de contar", acostant-se directament al dolor i als personatges en situacions límit.
I això s'ho aplica a si mateix quan definix el paper del creador com una mena de sacrifici necessari per a nomenar el que la societat preferix callar. "El treball dels escriptors és eixe: el que fa mal, el que escueix, el que és innombrable", conclou, reafirmant el seu compromís amb una literatura que no tem "traure la brossa" al carrer.