Suspés en l'abrupte paisatge de la comarca de la Marina Baixa, el Fort de Bèrnia s'alça des de fa segles com un testimoni mut de la història militar renaixentista. No obstant això, la seua rellevància arquitectònica topeta amb la crua realitat de les seues ruïnes. La fortificació erigida en el segle XVI ha sigut formalment inclosa en la Llista Roja de patrimoni amenaçat que elabora l'associació Hispania Nostra, un catàleg de la vergonya que denuncia l'avançat estat de ruïna i el risc de pèrdua irreversible que pesa sobre esta joia del patrimoni alacantí.
L'avís de socors dels col·lectius conservacionistes arriba de manera paradoxal en un moment clau per al seu futur, coincidint amb la injecció d'una subvenció de 150.000 euros per part de la Generalitat Valenciana per a finançar els treballs de recuperació que abandera l'Ajuntament de Callosa d’en Sarrià.
Concebuda en 1562 baix les ordres del rei Felip II i projectada per l'emblemàtic enginyer italià Giovanni Battista Antonelli, la construcció es va alçar com un bastió emmurallat d'última generació, dissenyat amb una avantguardista planta en estrella de quatre puntes i fossats defensius orientats a frenar el foc d'artilleria, vigilar el litoral i sufocar les possibles rebel·lions morisques.
Aquell ambiciós enginy bèl·lic, no obstant això, va vore retallada la seua utilitat per culpa de la inaccessibilitat geogràfica de la pròpia serra. Només mig segle després de la seua cimentació, en 1612, la Corona va ordenar el seu desmantellament intencionat per a evitar que el recinte acabara convertit en la guarida inexpugnable de les bandes de bandolers que assotaven el territori.
Des d'aquella demolició parcial, el pas implacable de quatre segles, l'exposició violenta als temporals de muntanya, l'erosió continuada de la pedra i l'absència crònica de manteniment han anat desmoronant pacientment els seus llenços de muralla, xicotetes torres i voltes subterrànies.
Hispania Nostra recorda que, tot i gaudir de la condició legal de Bé d'Interés Cultural, el recòndit enclavament patix un desgast accelerat agreujat pel creixement descontrolat de la vegetació i per l'impacte del turisme no regulat. La inclusió en la Llista Roja torna a posar el focus sobre una nòmina autonòmica que no deixa d'engrossir-se, situant la Comunitat Valenciana amb més d'un centenar de monuments a la vora del col·lapse i la província d'Alacant amb prop d'una vintena d'enclavaments al límit de la seua capacitat de resistència.
Esta crida d'atenció col·lectiva representa al mateix temps l'última oportunitat per a rescatar el recinte del desastre definitiu. L'impuls pressupostari de 150.000 euros anunciat per la Conselleria no és un fet aïllat, sinó que enllaça directament amb les directrius marcades pel Pla Director del Fort de Bèrnia, una fulla de ruta tècnica promoguda pel consistori amb el suport institucional i financer de la Diputació d'Alacant.
Després d'anys d'estudis arqueològics preliminars i alçaments fotogramètrics per a coordinar una intervenció rigorosa, les administracions públiques busquen alinear finalment els seus recursos per a garantir la consolidació de les estructures de major risc i frenar la degradació que amenaça d'enterrar el traçat original ideat per Antonelli.
La meta de l'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià i del conjunt de les institucions implicades transcendeix la mera prevenció d'esfondraments. Es pretén articular un projecte integral de conservació i museïtzació que retorne la dignitat al conjunt renaixentista, fent-lo compatible amb un ús cultural i senderista respectuós que pose en valor el patrimoni sense posar en perill la seua fragilitat física.
El finançament acabat d'assignar per l'administració autonòmica obri així una finestra d'esperança per a executar les urgents consolidacions arquitectòniques que exigix l'associació Hispania Nostra. El Fort de Bèrnia afronta la seua cruïlla més decisiva: la que ha de convertir este greu toc d'atenció sobre la seua degradació en el punt d'inflexió definitiu per a abandonar la Llista Roja i assegurar la seua permanència en el paisatge alacantí.