El reconeixement a una manera d'entendre l'arquitectura que rebutja l'espectacle i prefereix el diàleg silenciós amb l'entorn ha assolit la seva màxima cota nacional. L'arquitecte alacantí Alfredo Payá, al capdavant del seu estudi Noname29, s'ha alçat amb el prestigiós Premi Nova Bauhaus als Premis Arquitectura 2026, promoguts pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya.

Aquest guardó, dissenyat específicament per reconèixer els valors culturals i artístics de les obres construïdes al país, ha recaigut en el seu projecte de Pavelló de Serveis i Bassa al municipi de Tibi. L'anunci es va produir en el transcurs d'una gala celebrada al Teatre Alcázar de Madrid davant de més de cinc-cents professionals del sector, on es van desvetllar en directe els guanyadors entre un exigent grup de vint-i-cinc propostes finalistes.

L'obra guardonada se situa a l'interior de la província d'Alacant, a la finca Planet Blanc, una explotació de notables dimensions que compagina l'ús residencial unifamiliar amb l'activitat agrícola. La intervenció de Payá va consistir en el disseny d'una bassa i un petit cos de serveis destinat a donar suport tant a la zona de bany com a l'habitatge principal.

El jurat del CSCAE ha justificat el premi destacant la capacitat de la proposta per integrar de manera natural l'arquitectura i el paisatge mitjançant una execució continguda i precisa. L'acta subratlla que el projecte no s'imposa com un objecte autònom, sinó que actua com un dispositiu que ordena el territori recolzant-se en la topografia, una geometria clara i una materialitat sòbria on l'aigua, l'ombra i el recorregut construeixen l'experiència espacial.

Aquest suport institucional arriba en un moment de plena maduresa creativa per a l'arquitecte alacantí, la trajectòria del qual ha estat marcada per una profunda reflexió sobre els límits de la disciplina i la seva relació amb el territori. Payá sempre ha defensat que la tasca de l'arquitecte s'ha de desprendre de personalismes per entendre el substrat sobre el qual s'actua.

Segons va explicar el mateix autor a EL ESPAÑOL, el veritable motor de la seva arquitectura es resumeix en una recerca constant d'equilibri: “El secret de l'arquitectura contemporània rau en la capacitat d'integrar la geometria exacta dins el paisatge, entenent que l'obra no ha de competir amb l'entorn, sinó completar-lo”. Per a l'arquitecte, la geometria no és una imposició abstracta, sinó el llenguatge que permet a l'ésser humà habitar la natura amb respecte mutu.

Aquesta filosofia constructiva connecta directament amb la manera com Payá interpreta la memòria del paisatge de la província d'Alacant, un territori jalonat de preexistències i empremtes del passat rural. En les seves anàlisis sobre l'entorn, l'arquitecte sol recórrer a una metàfora mèdica i humana per definir l'impacte de l'edificació en el sòl.

“L'arquitectura s'ha d'entendre com una cicatriu necessària en la memòria del territori, una marca que assumeix el passat però que també mira cap al futur amb una funció clara”, afirma Payá, vinculant aquesta idea a la necessitat d'intervenir amb sensibilitat tant en l'obra nova com en la recuperació patrimonial. Sota aquesta òptica, aixecar un mur o excavar una bassa a Tibi respon a la mateixa ètica que va guiar els constructors tradicionals: aprofitar els recursos del lloc, entendre el clima i generar espais que millorin la vida de les persones sense alterar l'harmonia de l'horitzó.

El projecte de la finca Planet Blanc plasma aquestes idees al mil·límetre. La construcció s'adapta als bancals i desnivells del terreny, utilitzant materials que envelleixen amb l'entorn i permeten que la vegetació i la llum juguin un paper actiu en la configuració de l'espai.

“Treballem amb l'ambició d'establir una simbiosi on la matèria i la natura dialoguin d'igual a igual, donant veu a tots els elements que configuren el paisatge, des de l'ombra fins a l'aigua”, va assenyalar l'arquitecte en rememorar el procés de disseny i obra del pavelló tiberenc. El resultat és un espai d'ús compartit que dignifica la quotidianitat del camp, elevant una infraestructura auxiliar a la categoria de peça artística i cultural.

L'èxit d'Alfredo Payá als Premis Arquitectura 2026 no només premia una obra concreta, sinó que valida un manifest constructiu indispensable davant els reptes de l'emergència climàtica i la humanització dels entorns. En rebre l'escultura dels guardons, l'arquitecte alacantí consolida la vigència d'una escola que demostra que l'excel·lència no es mesura per l'estridència de la imatge, sinó per la capacitat de respondre amb intel·ligència, contenció i sensibilitat al temps i al lloc que a cada obra li toca habitar.