Benidorm enceta una nova fase en la seua estratègia hídrica i ambiental amb una combinació d'inversió, digitalització i reutilització de l'aigua que aspira a consolidar el model de ciutat compacta i sostenible que durant dècades ha defensat l'Ajuntament. En la jornada celebrada a Hubgrade by Veolia en col·laboració amb EL ESPAÑOL D'Alacant, l'alcalde, Toni Pérez, i el regidor de Cicle de l'Aigua, Parcs i Jardins, José Ramón González de Zárate, van situar al centre del debat la necessitat de continuar invertint en infraestructures i d'ampliar la xarxa d'aigua regenerada, amb anuncis concrets com l'arribada d'aquest recurs a més de 6.000 habitatges a la zona de Ponent enguany i l'objectiu de superar les 20.000 abans de 2030.

Toni Pérez va obrir el bloc institucional amb una defensa del model de ciutat que, segons va recordar, porta dècades apostant per la protecció territorial i la planificació urbana com a bases de la sostenibilitat. L'alcalde va subratllar que Benidorm ja va nàixer amb una lògica de conservació del sòl i que hui “un 60% del nostre terme municipal continua amb aquests nivells de protecció”, alhora que va reivindicar la col·laboració públic-privada amb Veolia com a peça estructural del sistema de gestió de l'aigua.

També va emmarcar l'estratègia local en una visió històrica de llarg recorregut: “Benidorm és un dels grans actors” de la democratització del turisme, va afirmar, en defensar que l'activitat turística només pot sostenir-se si és també ambientalment i socialment viable.

L'alcalde de Benidorm, Toni Pérez, va reivindicar el model de ciutat i va subratllar: “Benidorm és un dels grans actors de la democratització del turisme”.

Pérez va enllaçar aquesta trajectòria amb alguns dels fites recents de la ciutat, des del reconeixement com a Green Pioneer fins a la candidatura en nous premis europeus com el European Green Leaf, del qual la ciutat és finalista, i va defensar que Benidorm combina desenvolupament turístic, preservació de l'entorn i creació d'ocupació. En aquesta línia, va recordar que “la sostenibilitat impregna tota l'acció d'aquest municipi” i que l'èxit de la ciutat no es pot entendre sense la suma d'administració, acadèmia i sector privat. La seua intervenció va deixar un missatge de continuïtat política: el futur de Benidorm passa per reforçar un model que ja ha demostrat capacitat d'adaptació davant el clima, la pressió turística i l'escassetat hídrica.

José Ramón González de Zárate va aterrar aquest marc general en mesures concretes i en un discurs molt enfocat a la gestió diària. El regidor va insistir que la ciutat treballa “en l'aigua, en turisme i en sostenibilitat” com a principis inseparables, i va detallar que qualsevol actuació urbana ja incorpora aquesta lògica: plantar arbres, renaturalitzar espais o aprofitar cada obra per renovar canonades de subministrament, clavegueram, pluvials, depuració o aigua reutilitzada. La seua tesi va ser clara: “Invertir en les infraestructures és donar aquestes dades”, en referència a l'eficàcia i l'eficiència del sistema.

González de Zárate va posar en valor l'adaptació del model urbà de Benidorm i va sostenir que: “Benidorm és una ciutat perfecta per a l'aigua reutilitzada”.

Un dels anuncis més rellevants va arribar quan va avançar que l'Ajuntament ja està en condicions d'estendre la xarxa d'aigua regenerada a la ciutat compacta. González de Zárate va defensar que Benidorm és “una ciutat perfecta per a l'aigua reutilitzada” i va explicar que ja existeixen canonades instal·lades a Ponent, amb l'objectiu d'arribar a milers d'habitatges i, més endavant, a una xifra molt més gran si es resolen els últims obstacles jurídics i tarifaris. “Si resolem els problemes jurídics d'ordenança, podem parlar sense cap mena de dubte de més de 20.000 habitatges”, va resumir, situant l'horitzó cap a 2030.

El regidor també va reivindicar el pes de la inversió pública en aquest procés i va anunciar que el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat la reforma de les membranes del terciari, una actuació que va qualificar de “clau” i que supera els 7 milions d'euros d'inversió autonòmica. A això va sumar dos convenis signats amb la Generalitat per valor de 14 milions per a millores en depuració i xarxes d'arribada, a més d'un altre acord específic per a la part de Benidorm que aboca cap a la Vila Joiosa. El seu missatge final va ser rotund: la ciutat avança en aigua regenerada, però encara necessita canvi normatiu, inversió contínua i més flexibilitat en els usos permesos.

El gerent territorial de Veolia a Benidorm, Ciriaco Clemente, va situar Hubgrade com un laboratori pioner de digitalització que ha canviat de manera radical la forma de gestionar l'aigua a Benidorm. Va recordar que el centre compleix quasi una dècada i que en aquest temps s'han provat desenes d'eines i projectes, des de la telectura fins al control de l'aigua residual o els indicadors ambientals satel·litaris. El seu balanç va ser inequívoc: el centre no només ha impulsat projectes d'aigua, sinó que ha contribuït a convertir Veolia en una “empresa digital” en sentit ple.

Clemente va explicar que la clau està en anticipar-se a fuites, pèrdues i consums anòmals, i va defensar que cada euro invertit en digitalització evita desaprofitament i millora la gestió de la ciutat. Va subratllar a més que la complexitat de Benidorm i les noves exigències europees fan impossible sostenir el model actual sense aquestes eines i sense finançament suficient. La seua intervenció va reforçar la idea que l'eficiència hídrica del municipi no depèn només de l'obra física, sinó també de dades, automatització i capacitat de resposta immediata.

Ciriaco Clemente va defensar que “ja no ens plantegem que qualsevol iniciativa, qualsevol procés o qualsevol activitat no estiga digitalitzada”, en resumir el salt de Hubgrade a Benidorm.

Andrés Molina, catedràtic de Dret Administratiu i director de l'Institut de l'Aigua i de les Ciències Ambientals de la Universitat d'Alacant, va aportar la lectura jurídica i reguladora del debat. Al seu parer , la normativa recent afavoreix la reutilització, però encara hi ha frens importants, especialment en la percepció ciutadana, en la definició de preus i en la tramitació d'infraestructures. “Hi ha una tasca important de didàctica”, va sostenir, en defensar que l'aigua regenerada és un recurs “extraordinàriament segur” i, en molts casos, més controlat que altres aigües naturals.

Molina va insistir també que una cosa és tindre una depuradora amb tractament terciari i una altra molt diferent poder portar l'aigua als llocs d'ús, emmagatzemar-la i gestionar-la mitjançant xarxes noves. Ací, va advertir, apareixen els principals colls d'ampolla: ordenació territorial, protecció ambiental, concessions i autoritzacions administratives. El seu diagnòstic va deixar una conclusió útil per al relat de la jornada: la reutilització no està frenada per manca de tecnologia, sinó per un encaix legal i territorial que encara necessita madurar.

Amelia Navarro, directora de Sostenibilitat, Equitat i Acció Social de Veolia a la Comunitat Valenciana, va portar el focus cap a l'estratègia global de la companyia i la seua aplicació a Benidorm. Va plantejar que sequera, inundacions o contaminació ja no s'han d'entendre només com a desafiaments ambientals, sinó com “crisis de seguretat” que afecten serveis, salut i prosperitat. En aquest context, va explicar que el pla GreenUp de Veolia s'articula en tres grans línies: descarbonització, regeneració i descontaminació.

En el cas de Benidorm, va detallar accions concretes: cogeneració a la depuradora, ús de biogàs per cobrir part del consum energètic, flota de vehicles ecològics, càlcul de petjada de carboni i un pla d'aigua regenerada per a usos urbans com reg, baldeig o instal·lacions esportives. També va destacar que la planta s'orienta a convertir-se en biofactoria, valoritzant fangs i reduint residus, i va enllaçar aquesta estratègia amb la biodiversitat com a pilar de la sostenibilitat. El seu missatge va ser que la transició ecològica ja no és una opció reputacional, sinó una qüestió de resiliència i seguretat territorial.

La responsable de Veolia va afegir un capítol important sobre biodiversitat, un terreny en què la companyia assegura portar més d'una dècada treballant. Va descriure iniciatives com BiObserva, un programa de voluntariat corporatiu i ciència ciutadana que permet observar aus, naturalitzar instal·lacions i recollir dades útils per a la recerca científica. A la depuradora de Benidorm, va recordar, s'han retirat espècies invasores, instal·lat nius, fomentat espècies autòctones i aplicat solucions basades en la natura per reduir l'impacte ambiental de la planta.

La directora de Sostenibilitat de Veolia a la Comunitat Valenciana, Amelia Navarro, va emmarcar el debat climàtic en termes de seguretat i va exposar que la sequera, les inundacions i la contaminació ja són “crisis de seguretat”.

La part empresarial va arribar de la mà de Pere Joan, representant dels hotels Poseidón, que va defensar que la sostenibilitat no és un accessori, sinó una condició per a la supervivència del negoci turístic. Va recordar que l'empresa opera a Benidorm des de 1928 i que la seua estratègia ha combinat durant anys mesures mediambientals i socials per fer compatible l'activitat hotelera amb l'entorn. Entre els exemples va citar la biomassa, la geotèrmia, els sistemes de generació elèctrica vinculats als ascensors i altres solucions d'eficiència energètica.

Pere Joan també va denunciar les traves administratives i reguladores que, al seu parer, ralenteixen l'avanç de projectes sostenibles fins i tot quan la tecnologia ja existeix. En la seua intervenció va deixar una reflexió molt clara: el problema no és la manca de voluntat empresarial, sinó una legislació acumulada que sovint complica l'execució de millores. Tot i això, el seu missatge va ser optimista respecte al camí recorregut per Benidorm i la seua capacitat per continuar sent una destinació de referència si continua apostant per la innovació i la col·laboració.

El debat va anar guanyant intensitat quan es va abordar la reutilització en usos urbans i la rigidesa de la normativa sanitària. Tant González de Zárate com Molina van coincidir que el problema no és tècnic, sinó regulador, i que en massa casos l'aigua regenerada, tot i ser segura, no pot utilitzar-se en fonts ornamentals, reg per aspersió o determinades zones verdes. El regidor va resumir aquesta paradoxa amb una imatge molt gràfica: resulta incoherent haver de regar amb aigua potable quan existeix una xarxa preparada per fer-ho amb aigua regenerada.

El representant dels hotels Poseidón, Pere Joan, va defensar que la sostenibilitat “no és una opció, és una condició de supervivència i de competitivitat”.

Tot i això, el balanç general de l'acte va ser clarament favorable a Benidorm. Els ponents van coincidir que la ciutat ha sabut construir un model de governança de l'aigua basat en inversió continuada, digitalització, planificació i cooperació entre administració, empresa i universitat.

La jornada va deixar a més una idea compartida: el turisme no és l'enemic del territori, sinó una activitat que, si es gestiona bé, pot finançar la seua pròpia sostenibilitat i contribuir a protegir el medi ambient. I van tornar a incidir en l'alta qualitat de l'aigua reutilitzada després de passar per la depuradora.

El catedràtic Andrés Molina va advertir de la necessitat de pedagogia social entorn de l'alta qualitat de l'aigua regenerada i va explicar: “Hi ha una tasca important de didàctica”.

En el tancament, cada intervinent va reforçar aquesta línia. González de Zárate va insistir que la línia del turisme va cap amunt i la del consum d'aigua potable cap avall, senyal d'una gestió que considera exemplar. Clemente va defensar que la tarifa és una peça clau per renovar xarxes i sostenir el sistema en el temps. Molina va remarcar que Benidorm és un model d'èxit en col·laboració públic-privada i que la ciència ha d'estar al servei de la societat. I Amelia Navarro va subratllar que el treball en biodiversitat, innovació i adaptació climàtica ja forma part de la identitat del projecte.