Les comèdies esbojarrades de La Cubana tornen a desembarcar al Teatre Principal d'Alacant. Ho fan després de huit anys des de la seua última visita i per presentar el seu nou espectacle, La cuisine de ma cousine, un desternillant "melodrama culinari", amb poc melo i menys drama, que interpreten 12 actors per a posar el focus en l'obsessió social per la gastronomia moderna.
I la discreció no és una cosa que vaja amb la veterana companyia, així que per a anunciar la seua arribada han envaït la plaça de Ruperto Chapí per a ballar, cantar i celebrar els cuiners. Jordi Milán, el director i fundador de la companyia, ha desgranat les claus d'una obra que retrata com el menjar ha deixat de ser un acte quotidià per a convertir-se en un espectacle de masses.
Milán explica que "ens hem dedicat a posar la lupa sobre eixa bogeria gastronòmica que ens ha atrapat a tots amb esta cuina 'de boca menuda'. Pareix que ara ens agrada menjar molt fi i tots ens hem convertit en entesos sense adonar-nos-en".
El director lamenta que s'haja distorsionat un costum tan arrelat: "El fet de menjar al voltant d'una taula amb la família o els amics és un ritu fonamental. Però ho hem transformat quasi en un article de luxe per a impressionar les amistats. Hui en dia pareix més important la foto, publicar-ho i que sàpien quant t'ha costat que el mateix gaudi de menjar".
La Cubana va nàixer com a companyia en 1980 i al llarg dels seus 46 anys de trajectòria ha mantingut un vincle entranyable amb la ciutat d'Alacant a la qual ha portat els seus grans èxits. Milán ha rememorat les seues arrels familiars a la zona, amb la seua mare nascuda prop d'Almansa i família estesa a Villena i Elda, per la qual cosa té una enorme sintonia amb els escenaris alacantins.
"Ací ens sentim sempre a casa, hi ha una complicitat especial i la gent ens entén a la perfecció", ha destacat el director. "Sempre ho diem: si no fórem catalans, seríem valencians. Ens unix un tipus d'humor molt faller, festiu, on ens agrada l'exageració i el teatre de proximitat".
Riure's d'u mateix
Preguntat per com encaixen els professionals de la restauració esta paròdia, Milán ha aclarit que la intenció no és ferir, sinó reflectir la condició humana. De fet, va recordar que reputats xefs amb tres estrelles Michelin ja han gaudit i rigut amb l'espectacle.
"Poder-te riure de tu mateix és una de les coses més sanes que existixen. Si et rius de tu mateix, estàs vacunat i et pots riure de tot lo demés". No obstant això, ha matisat entre rialles el comportament de l'espectador: "A ningú li agrada vore's retratat directament, però a la gent li encanta vore retratada la seua sogra, el seu cunyat o el seu veí".
El fil conductor de La cuisine de ma cousine gira al voltant de Brigitte Raventós, una famosa xef catalana nascuda a París i creadora de l'anomenada "cuina dels sentiments". El personatge guarda una estreta vinculació de 32 anys amb Alacant, en estar casada amb l'alacantí Fernando García i passar els seus estius a la zona, la qual cosa li ha valgut ser nomenada filla adoptiva per l'alcalde Luis Barcala.
Com a agraïment a la ciutat, la protagonista decidix impartir a Alacant la prèvia de la seua gran masterclass internacional abans de portar-la a Nova York o Dubai. Com és habitual en la companyia, la ciutat i el mateix públic es convertixen en ingredients fonamentals de la funció: "Nosaltres ens inspirem en la gent que s'assenta en el pati de butaques; ells són els vertaders guionistes i protagonistes".
Dates, funcions i entrades
L'espectacle, de gran format i cantat i parlat íntegrament en castellà, oferix 14 funcions repartides al llarg de dues setmanes al Teatre Principal d'Alacant.
Duració: Aproximadament 2 hores.
Horaris: Funcions de vesprada a les 20:00 h, dobles passades els divendres i dissabtes a les 17:00 h i 21:00 h, i passades dominicals a les 18:00 h.
Preus: Entrades entre 35 i 48 euros.
Després de la seua estada a Alacant, la gira continuarà per diverses localitats de la Comunitat Valenciana, entre elles Altea, Calp, Villena, Elx, Alcoi o Torrevella. I ja en juny de 2027 culminaran al Teatre Olympia de València.